potser algun dia escriuré!...

Con lagrimitas y pucheros nos despedimos de este viaje con estos distintos vuelos!!

2009-02-16T17:32:00.004+01:00

09 - 11.02

Amb quatre gotes de pluja agafem el vol cap a Lima on arribem gairebé el dia 10! Ens embarquem en un taxi i direcció Miraflores a casa en Ramón. Després de diversos mails ens veiem la cara per primera vegada compartint una ampolla de vi acompanyats de dos nois, Toni d'Iquitos i Lalo de Lima. Prohibint-nos marxar de Lima veient res més que l'acollidora i espaiosa casa d'en Ramón ens porta a veure el Malecón Un desnivell de 70m des d'on es pot apreciar part de la costa de la ciutat, tot intuint-la amb els milers de puntets de llum. Tornem a la casa per acabar de fer petar la xerrada fins que ens adonem que és ben entrada la nit i hora de dormir!!

Als pocs minuts que sortís el Sol ens llevem per trepitjar de nou l'aeroport de Lima. Més ràpid del que ens havien dit treiem els bitllets i facturem motxilles deixant-nos temps per fer la última empanada mixta!

Després de pagar l'altíssima taxa d'embarcament i en dòlars ens enfilem a l'avió. Són 10 hores i mitja de vol acompanyades d'un nen, en Henry, que té pànic als avions i una dona peruana, la Berta, ben peculiar amb la que t'havies d'omplir de paciència i que no es van separar els nostres camins fins que no vam pujar al nostre avió cap a Barcelona.

Després del vol més curt ens esperava a la Terminal B la família de la Tam amb un súper entrepà de pernil salat!! que booooooooooooooooo!!!

i... (tornem al títol!!)

(farem un concurs a veure qui ha sigut capaç de llegir-se tooooooooots els escrits!! jejejeje!!)

Vamos a la playa oh oh oh oh!!!

2009-02-09T03:42:00.003+01:00

... Al arribar a San Pedro hem de passar una altra aduana on ens revisen l'equipatge, peri passem sense problemes! Ens enfilem altre cop al bus i ens porten fins el centre del poble. Aquí comensa, la nostra i la de molts, odissea. Tot i poder canviar els bolivians que ens queden, no són suficients per poder fer front als preus recars de San Pedro. Decidim provar sort als caixers, que són dos en tot el poble (un de Visa i un de MasterCard), pero cap dels dos té plata. Després d'informar-nos de tots els serveis que necessitem, només trepitgem els locals que es pot fer servir Visa. Després del show decidim que l'endema marxarem d'aquest poblet turístic i ens anem a instal.lar a l'habitació compartida. Amb menys pes a l'esquena anem a comprar els bitllets de bus per marxar l'endema, contractem el tour al valle de la luna i busquem un lloc per dinar que entri dins el pressupost que tenim en efectiu!

Menú deliciós que fa que les 4 arribin rapid i ens enfilem amb la resta de grup a la furgo que ens portara, primer de tot, al valle de la muerte (la llegenda diu que alla es va morir un ramat de vaques a causa d'una tempesta) o de Marte (perque s'hi assembla). Entre pedres i dunes caminen i ens arrebossem una estona fins retrobar-nos amb el vehicle. Abans d'entrar al valle de la luna passem per un mirador per ubicar els diferents salars als peus de la zona volcanica i admirar la cordillera de los Andes. D'aquí ens endinsem a la Reserva nacional del valle de la luna on tenim una cita amb les tres maries (cada una posando d'una manera diferent), una mina de sal i l'acordeó, forma geologica. Per últim pero no menys espectacular, caminem fins l'extrem d'un petita serralada des d'on contemplem el valle que per fer-lo més espectacular l'acompanya una aplaudida posta de Sol. Entrada la foscor arribem a l'hostal on ens fem una necessitada dutxa després de tres dies de pols i més pols.

Busquem un altre lloc de tarjetazo per sopar i acabem en un local amb menjar ben bo i un cambrer ben peculiar que, per ser el relacions públiques del poble, ens convida a una festa intercultural al río seco al voltant d'una foguera.

27.01

A les 11 del matí treiem les motxilles de l'habitació i fem temps a la plasa del poble fins que surt el bus cap a Calama. En una hora i mitja ens plantem al chifa de davant de l'estació on podem dinar durant una hora i mitja més. Entrada la tarda continuem el camí cap a Iquique, ciutat costanera. Com que és de nit la primera oferta d'hostal que trobem ens sembla bona i ens hi quedem. Sopem les sobres del xino i a dormir!

28 - 30.01

Ens llevem quan decideix el cos i com a bones guiris directes a l'oficina de turisme. Amb mapes de la zona i la ciutat anem a dinar i acte seguit de camí a la platja, visitem dos museus, un d'art contemporani i l'altre de la historia iquiqueña. Tarda relaxada a la platja i bany al fred Pacífic abans d'acompanyar el pasacalles de tuneros y estudiantinas. Tot i que ens han faltat els "clavelitos" hem pogut fer el coro d'alguna cansó abans que, per sorpresa nostre, poguéssim anar a sopar a un Telepizza. Pero ni que sigui un Telepizza són comparables a les de Girona (no hi havia de 4 quesos...). Tornem a la plasa a escoltar les últimes cansons dels tuneros que ens ajudaran a tenir dolsos somnis aquesta nit.

Seguim els horaris i la rutina playera llevant-nos just quan la panxa remuga per anar a dinar. Després de donar un volt per la part més autoctona de la ciutat tot vivint un intent frustrat per robar-nos la nostre única manera de saber a quina hora vivim, decidim passar el petit susto amb una sopa de marisc. Fem la digestió de camí a una nova platja on ens aturem a un petit recinte que hi habiten tortugues, cocodrils i peixos joia (japos). Després de submergir-nos en el món animal continuem fins playa brava, la que ens decepciona per falta de més bellesa pero compensa amb la tranquil.litat. Mentre el Sol se'n va caminem cap a l'hostal a fer neteja personal. Per l'apat nocturn tenim poc a escollir perque se'ns ha fet tard: un chifa i una birra; de ressupó escollim els tuneros, pero el destí ens té preparat una llarga xerrada amb els artesans.

Ens aixequem disposades a informar-nos d'un poble termal aconsellat pels artesans, pero no ens convens i decidim que el dia seguent anirem cap a Arica.

Amb un bon menú de mercat i un gelat de kilos a la panxa ens dirigim cap a la platja. Quan la Lu es dirigeix a l'aigua a refrescar-se il.lumina amb els seus encants un nen de 7 anys, Felipe, que se li acosta, li toca el bras i li diu: Hola preciosa! Como te llamas?!... jajajaja!! És el comensament per passar una tarda divertida amb Felipe i la seva colla de germans/es fins que, sense Sol, comensa a fer fred i ens despedim. Abans de tornar-nos a atipar amb fast food anem a fer una birra playera i de ressupó disfrutem d'un espectacle de dansa i tuneros a la plasa de la ciutat.

31.01 - 03.02

Abans del toc de queda de l'hostal fem motxilles pel canvi de ciutat. Al migdia ens embarquem per plantar-nos en 4 hores a Arica. Gracies a un guia que ens creuem a l'estació, ens situem rapid a la ciutat i trobem hostal. Un cop instal.lades anem a voltar pel centre del nou municipi i topem amb l'assaig de comparsses dansaires pel carnaval andino. Música, picarols, les ñustes de les agrupacions, crits... l'únic que falta són els vestits de gala. Els admirem durant una estona i acabem d'acumular gana per fer un bon sopar al bar Manolo.

Continuem amb els dies de playeo i descobrint la ciutat i els seus innumerables personatges. Després de tanta calor decidim que ha arribat el moment de fer de jutges i decidir quin pisco sour esta més bo entre el perua i el xile... el tribunal decideix que hi ha un empat. Aquesta és nit de gala i ho cel.lebrem comprant pollo a la brasa mentre ens el mengem durant la repartició dels Goya.

Seguim les jornades de lagartes fins l'hora de sopar quan compensem el cansament d'aquest dia dur anant al Roly sandwich (creiem que el jefe es deia Ruli!!!.....) on endrepem cadascuna una hamburguesa tamany XXXXXXX...L. Gairebe pero... prova no superada! Entre les dues deixem mig entrepa. A punt de reventar i sense que, per primer cop en tres mesos, ni la olor de menjar ens cridi l'atenció, anem a fer la digestió al llit de l'hostal.

L'últim dia a Arica anem a una altra platja ben asquerosa (no ho sabiem abans d'anar-hi) i on tampoc sabiem que tindriem la companyia d'un altre personatge masculí amb samarreta rosa i veu de dona! Com a últim apat de la ultima ciutat xilena visitada, un plat ben típic: empanada rellena.

04 - 09.02

Canvi de ciutat i país repetint Arequipa. Després de sellar la sortida de Xile arribem a Tacna, ciutat construida enmig del desert, i després d'un menú cap a la ciutat blanca. Durant el viatge passem com quatre controls d'aduana mentre ens entretenen posant-nos un documental de la costa peruana i acabant per la pel.li High school musical 2!! Arribem al nostre destí cap a les 9 de la nit i un cop instal.lades a sopar volem anar a sopar que és tard i tanquen aviat. Corroborem que és la ciutat de les trobades coincint amb el Freddy, guia que vam tenir a la vall del Colca. Per primer cop el nostre estomag és capas d'acabar-se un plat de chifa, deu ser perque encara estem a hora xilena, dues més que a Perú!

Dins el preu de l'hostal tenim l'esmorzar inclos i acaba essent més complert de lo esperat. Així doncs, comensem el matí amb energia amantegada. A les 10 del matí amb puntualitat espanyola ens trobem amb el Freddy per negociar el truque dels impermeables. Passem el matí visitant mercats i dinant un xai al forn ben bo!! Per fer-lo baixar caminem fins el centre amb un tall de síndria a la ma després de tants dies buscant! Fem una visita a l'agencia que va organitzar els dies d'estada amb la família per Perú i a l'hotel on ens vam allotjar. Fins l'hora que ens retrobem amb el Freddy anem a fer unes compres. Agafem un taxi cap a casa seva on coneixem a la família i fem el trueque. Com a l'hostal disposem de cuina anem al súper per provisiar-nos de menjar tot i que aquest dia acabem sopant una bossa de papes.

Anem al banc a treure diners pero hi ha problemes de connexió i no aconseguim treure ni un sol. D'aquí anem al mercat a comprar els últims ingredients i a recordar lo ricos que estan els jugos. Repetim paradeta on la dona, tota il.lusionada, encara s'enrecorda de nosaltres. Has vist Alba, nosaltres també fem amigues que fan jugos!! Amb lo poc que hem aconseguit treure de diners anem a comprar els últims detalls. Després de dinar uns spaghettis a la carbonara de sobre, fem tarda de cine amb el so de la pluja de fons. Sortim al carrer i busquem un locutori per trucar a l'Edward, un component de la família arequipenya. Dóna la casualitat que es troba a mitja quadra des d'on el truquem i ens trobem amb ell per anar a sopar una deliciosa pizza amb el seu fill André i la mama Tina, dona que porta la casa Delfia, un projecte per joves. Per tenir encara més dolsos somnis mirem Mi vecino Totoro amb un vol de crispetes entre les mans.

Després de recórrer diversos caixers aconseguim treure tots els diners que necessitem. Voltem per la ciutat fins l'hora de dinar que hem quedat amb l'Edward per tastar el chicharrón cusqueño. Es presenta a hora més que peruana i cap al restaurant. Aquest últim plat típic que gairebé marxem sense tastar, esta molt més bo de lo esperat. Fem una migdiada perque avui sortim de festa. Al vespre ens trobem amb el Freddy i uns amics per anar a fer un mos, uns tragos i a ballar per últim cop salsa, cúmbia i reaggeton!!

Després de dormir poques hores ens llevem per anar al poble de Characato per anar a veure la festa de la candelaria, pero els plans se'ns giren perque resulta que la cel.lebració va ser el dia anterior. Acompanyades pel Wilber anem a dinar a una picanteria turística on acabem ben plenes i llestes per fer una migdiada ben llarga! Després d'aquesta migdiada escrivim el que esteu llegint...

Dema sera dia de despedides! El matí el passarem amb la gent coneguda i l'acabarem dinant a casa la família Rojas Dueñas. Per la tarda farem temps i acabarem d'estructurar les motxilles fins que el taxi ens porti cap a l'aeroport a agafar el primer avió del viatge de tornada. La primera parada és a Lima, on compartirem l'última nit peruana amb el Ramón, germa de la Mariona, una amiga gironina.

Dimarts el matí pujarem a l'avió amb el trajecte més llarg fins Madrid i després Barcelona... esperem que la neu deixi de caure per unes hores i l'arribada sigui el dimecres al matí com esta programada!!

Bon viatge!

2009-02-08T02:50:00.002+01:00

Des dels aires....

MOLTES FELICITATS piyuli!!!

MUAK!!

dsd Arequipa... una de jugoooooooos!!!

Els assoleiats de l'illa del Sol!!

2009-01-29T18:54:00.002+01:00

09.01

Aprofitem el matí i el boleto turístico cedit per la mare i la tieta per anar a veure les ruines de Pisaq. En el viatge en bus coneixem un estudiant de turisme que se'ns ofereix per guiar-nos per les ruines i ens xiva un transport més barat que el taxi.

Arribem a les ruines i ens endinsem novament a la cultura incaica. Després de veure fonts, tumbes, pedres sagrades, temples,... baixem caminant fins el poble i d'allà tornem a Cusco a fer un jugo ben fresquet. Tarda relaxada a casa les noies i un bon sopar amb pollastre a la brasa.

10.01

Avui tenim un dia entretingut ja que hem de fer diversos encàrrecs. Comencem la jornada visitant i al·lucinant amb el baratillo, un mercat donde todo vale: ampolles de vidre, cargols, motors de cotxe, roba de segona mà, bateries de mòbil, tendes de campanya,... Un xic agobiades decidim seguir la nostra ruta fins el Pachacutek (reformador de la ciutat, se l'anomena així perquè va ser un inca que va fer molt pel poble), museu dels incas i mirador de la ciutat. Després d'aquesta visita poc interessant anem cap a l'estació de bus on buscant buscant trobem la millor oferta cap a Copacabana.

Amb els bitllets a la butxaca anem al Molino a la recerca de pel·lícules i música. Prepareu-vos per escoltar cúmbia peruana!! jajaja!!

Dinar vegetarià al mercat de San Blás i compra dels últims ingredients per fer el sopar de despedida. A hora espanyola tenim sobre la taula una bona truita de papes, una altra amb ceba, una altra amb carbassó i pà amb tomàquet que no falti! A hora també espanyola sortim de casa per anar a l'Izakaya a prendre un MachuPicchu i ballar un xic. Quan la música ja no ens convenç gaire canviem de local per despedir-nos de l'Ukukus. Festa fins que surt el Sol i caminada tranquila fins al llit.

11-12.01

Dormim unes quantes hores fins l'hora de dinar per menjar uns spaghettis boníssims que ha mig preparat la Lu; tot i que algú va preferir deixar-los per sopar!!... Tarda de cine i neteja general, és a dir, dia perro total!!

El dia següent també va ser molt tranquil, preparant motxilles i despedint-nos de les noies!!

13.01

A les 8 del matí arrenca l'autobús direcció Copacabana. Al poc d'enfilar-nos al bus, amb tota la gula, endrapem uns entrepans de Nocilla. Quan fa mesos que no en menges, encara està molt més bona!!

Arribem a Puno i allà ens toca esperar-nos una hora fins el proper bus, però aquest no arriba i ens esperem 45 minuts més fins que apareix una súper furgo al seu lloc. Tots ben encavits continuem camí fins la frontera peruana on fitxem la sortida del país. Caminant passem de Perú a Bolívia i els problemes arriben quan hem de fitxar l'entrada del nou país. Passen 5 minuts de l'horari d'obertura i no tenen miraments en deixar una vintena de persones estrangeres d'ilegals per una nit, fent-nos tornar el dia següent per posar-nos el segell d'entrada. Després de fer una mica de reclam a la porta, perquè no els venia de deu minuts de feina, el conductor de l'empresa de bus respòn i fa servir les seves influències per aconseguir que ens arreglin els papers i entrar legalment a Bolívia. Canvi un cop més de vehicle i directes a Copacabana.

Un cop a terra ens trobem, tal i com havíem quedat, amb en Joan i la Maria acompanyats de la Txell, una noia d'Olot. Descarreguem motxilles a l'hostal i d'allà a tastar, un cop més, una trucha del llac Titicaca. Ha sigut de les més bones que hem menjat!!

14.01

De bon matí agafem un vaixell tortuga i després de 2 hores es planta a la part nord de l'illa del Sol amb la idea d'atravessar-la fins la part sud. Un cop informats i amb les panxes plenes, iniciem el nostre caminet. L'ingrés d'aquesta ens serveix per visitar les ruines de la cultura Chiripa i recórrer tota l'illa; però quan arribem a la meitat ens fan tornar a pagar per poder accedir a la part sud. Acabem pagant tot i que el grup d'argentins i catalans que ens trobem al centre de l'illa reclamem l'engany d'informació rebut al principi.

Seguim disfrutant del Sol i el paisatge on el llac s'extén davant nostre donant una sensació d'immensitat i sense mai arribar a apreciar el seu final. Per si la bellesa no és suficient en aquesta infinitat es veia una serralada de muntanyes nevades. Mentre observem el que ens envolta topem amb l'últim intent d'estafa; hem de pagar per entrar a la part hotelera, però aquest cop estem tan indignats que ens intentin tornar a enganyar i sense voler escoltar les nostres explicacions, que juntament amb una parella passem de llarg.

Després de tres hores de caminata ara hem de buscar un llit on passar la nit. Trobem una bona oferta al "Temple del Sol" i ens hi quedem. Fins l'hora de sopar passem l'estona prenent unes birres i jugant unes partides de cartes amb vistes al llac i observant la posta de Sol.

Finalitzem el dia prenent un tè sota la llum de la lluna i els estels.

15.01

El dia comença gairebé sense bolivians a la butxaca i amb una nova estafa! Baixem fins el port de la zona sud i a l'hora de comprar els bitllets per tornar a Copacabana ens fan pagar el doble del que ens havien informat. Mentre esperem la sortida del nostre vaixell tortuga fem un centre d'informació alternatiu pels nouvinguts a l'illa. Volem informació clara i concreta: prou d'estafes!!

Arribem a Copacabana, fem un bon àpat i bus directe a La Paz, capital de Bolívia.

La sensació que tenim al arribar és d'una ciutat on regna el caos i no la paz! És una gran ciutat que es troba com enmig del cràter d'un volcà envoltada de muntanyes nevades. Després de 2 mesos de només veure cases de com a màxim 2 plantes i centres urbans de no gaire extensió, quedem impactades per la quantitat d'edificis alts i els millons de cases que arrebossaven la muntanya i feien les perifèries de la ciutat infinites.

Seguint els consells d'un policia anem a petar a un hostal on no tenen lloc i seguint el nostre instint, a la segona trobem un matalàs dur on dormir! Després d'aposentar-nos a les habitacions, decidim anar a formar part del caos durant una estona. Aguantem lo just per anar a sopar al mercat i fer una birra a un "bar Manolo".

16.01

De matí anem a la oficina d'informació al turista, però abans topem amb una manifestació de jubilats amb el que un cop més corroborem que homes i dones van per separat en els actes públics.

Un cop informats anem a informar a l'embaixada que estem en terres bolivianes i allà ens trobem amb una sevillana, que de forma més propera ens comenta com és la ciutat, què hi podem trobar, la situació del país,... A tot això se'ns fa l'hora de dinar i acabem a un chifa on els treballadors no tenien res de xinos! Ja que els postres del menú no ens van acabar de satisfer, ataquem la gelateria del costat! Gelat de llimona per la Lu i stracciatella amb ametlla per la Tam!

Comencem i acabem la tarda anant a un centre social de dones anomenat "Mujeres creando". Aquest disposa de diferents serveis com hospedatge, tallers, servei d'escola bressol, cafeteria, videoteca,... Caminant caminant cap a l'hostal, per agafar vestuari de nit, ubiquem els carrers de les botigues d'artesans. Abans de sopar voltem pels carrers replerts de paradetes on hi podies trobar de tot.

17.01

Aquest matí el dediquem a visitar un museu etnològic i folklòric on, separat per seccions, observem: teixits típics, màscares de rituals i festes, complements plumats per rituals, ceràmiques i per finalitzar, monedes i bitllets bolivians de l'any de la picó fins l'actualitat. D'aquí ens dirigim cap a la zona de carrers colonials on només un està conservat, la calle Jaén. Seguim amb els menús autòctons per dinar i mentrestant ens cau una pedregada. Després ens separem, uns a visitar el museu d'instruments i nosaltres a l'estació de busos i a fer un tè per posar al dia els relats pels que esteu a l'altre cantó de l'oceà.

A mitja tarda ens retrobem i després de donar una volta ràpida pel mercat s'afegeix al grup una valenciana, la Carmen. Per cel·lebrar l'augment del grup anem a sopar a un marroquí on no sabien cuinar marroquí, ja que ho condimentaven tot amb juluvert i tot era de color verd! Julivert meu com t'has quedat?! sense cap fulla, sense cap fulla i el cap pelat!!

De resupó anem al local "Boca de sapo" a veure un concert de música llatinoamericana. Entre birres i caipirinha passem l'estona xerrant, gaudint de la música i del bon ambient.

18.01

Aquest matí anem al mercat que no t'acabes mai! Es troba a la part alta de la Paz, a Ciudad Alto. Hi trobem de tot menys artesania, així com al baratillo de Cusco. Després de veure l'ambient durant unes hores es fa l'hora de dinar i tornem al mercat de la Paz. Ja que al matí no hem tingut opció de comprar res, per la tarda anem a voltar pels carrers cèntrics per omplir la bossa d'obsequis.

Aquella nit en Joan fa realitat un dels seus desitjos de fa dies convidant-nos (amb l'excusa que en un parell de dies és el seu cumple) a sopar pizza. Tot i que les mengem amb moltes ganes, a aquelles hores no queden gaires locals oberts i no són pas les millors de la ciutat!

19.01

Els plans d'anar a visitar "El valle de la luna paceño" es veuen anul·lats perquè la Lu necessita fer llit; massa Sol del mercat del dia anterior ha fet un rebombori general! A la Tam també li ha anat bé per recuperar hores de son fins que ens han fet fora de l'habitació!

Després de dinar fem un parell de visites a botigues pendents del dia anterior, posem al dia el blog, ens preparem uns molt bons entrepans de fuet i cap a l'estació de bus que per fi ja marxem de la ciutat!

20.01

Després de set hores al seient semi-cama arribem a l'estació caòtica de Cochabamba. En Joan i la Maria obren dos paquets de galetes dolents (i teniem una gana!!...), esperem que obrin l'oficina de turisme, que avui no estem de sort, i amb un taxista friky anem a buscar un hostal. Comprobem que, per ara, la simpatia boliviana només es troba en els taxistes, així que ens fa decidir la oferta més barata per dormir. Ens instal·lem, esmorzem i ocupem per una bona estona l'oficina de turisme interessant-nos pels tours de la Selva i llocs d'interès. Amb tonelades de tríptics a la mà fem un volt per la ciutat fins després de dinar quan ens retrobem amb la Lu (estava recuperant energia!) i anem a visitar la casa del Sr. Patiño, un empresari mig espanyol que després de buscar i buscar les mines va acabar fent fortuna. Aquesta riquesa va permetre al matrimoni viatjar a Europa i dissenyar a l'estil francès, italià,... la finca que estaria dotze anys en obres i que finalment no poguessin disfrutar perquè la salut va flaquejar. Dins el recinte hi ha inclosa una exposició fotogràfica d'autors bolivians que anem a veure amb molt d'interès. Fins que tanquen el recinte disfrutem dels jardins alternant malabars i fotos.

Aquest cop amb un taxi friky (el canvi de marxes feia lucecitas!) anem a l'avinguda dels bars i restaurants a provar el Pique macho, un plat típic bolivià que porta part de vedella, xoriç (salsitxa amb més colorant), papa, ceba, rocotto i pastanaga. Justament aquest restaurant té una oferta pels aniversaris i conviden a en Joan a una litrona de cervesa mentre li posen la cançó i tot el restaurant s'apunta a aplaudir! Moltes felicitats!

21.01

De matí, després d'un bon cafè amb llet, agafem un bus cap a Villa Tunari, un poble de selva on podrem veure animals en llibertat. Només arribar al migdia xoquem altre cop amb la calor selvàtica. Poques ofertes d'hostals, així que decisió ràpida i bona elecció pel lloc i propietaris; un volt pel poble (que consisteix en una avinguda i poca perifèria més), búsqueda d'informació (moment en què ens colem les 4 noies en un hotel de luxe a contemplar les grans vistes; en Joan estava rentant per primera vegada roba a mà!!! Tot un descobriment!!) i sopar a base de sandwich de tomàquet amb tonyina i ron a la terrassa de l'hostal.

22.01

El dia comença aviat plantant-nos a les 8.30 a l'entrada del parc ecoturístic IntiWaraYassi (Sol (quechua) Estrella (aymara) Lluna (guaraní)). Aquest és un parc de rehabilitació per animals salvatges que han sigut maltractats; allà els fan un seguiment perquè de la vida de cautiveri passin a la salvatge. Amb les mínimes coses possibles a la butxaca comencem el passeig per la Selva endinsant-nos primerament a la zona dels micos, on n'hi trobem d'aranya i caputxins. Els aranya, completament negres i amb una cua kilomètrica, són la serenitat en mico i sempre demanen mimos! En canvi els caputxins són ben trapelles, jugant entre ells, enfilant-se sobre nostre, revolcant-se per terra,... Ben bé dos hores de diversió i contemplació.

Seguim el camí fins una gran gàbia on hi habiten diferents espècies de lloros que, pel tracte rebut, no poden volar i tampoc podrien sobreviure a la vida de la Selva. Xino-xano fins el mirador topem amb uns petits micos (els esquirol) que intentem fotografiar però no paren quiets! Les vistes des del mirador són espectaculars i posem l'automàtic de la càmara un parell de cops! Del mirador a les cascades, que marquen el final del camí, anem buscant els pumes que no trobarem. Ens refresquem amb l'aigua de les cascades i desfem el camí fet trobant-nos amb més micos caputxins on un s'encapritxa amb el cap d'en Joan i un altre registra la Lu mossegant-la al braç perquè no li deixa robar les arrecades que porta a la butxaca! Regalito!!

Després de dinar al mercat ens despedim de la colla i agafem un bus de tornada a Cochabamba, passant les hores de viatge al passadís del vehicle. Arribada justa de temps per enllaçar amb un bus de casi luxe cap a Potosí, ciutat de les mines de plata.

23.01

A mig matí enllacem amb un altre bus cap a Uyuni; en el trajecte disfrutem per dinar d'un deliciós entrepà de pernil salat d'Òrrius! Només arribar a aquesta ciutat desèrtica ens ve a buscar el tour que contractarem per anar al salar. Ens instal·lem a l'hostal, una dutxa necessària i a buscar un lloc per sopar que no sigui turístic (és casi una missió impossible!). Com que més o menys és d'hora anem a tastar la cervesa potosina que mai més tornarem a demanar. Que dolenta!!!

24.01

A les 10.30 ens plantem a la porta de l'agència amb un entrepà de paté i tomàquet mentre esperem l'arribada del 4x4 que ens portarà durant tres dies pel desert fins la frontera amb Xile.

A hora boliviana comencem el tour visitant el cementiri de trens (pare, en els 10 minuts que ens van deixar no vaig parar de fer fotos per poder-te fer un xic d'enveja! jejejeje!!...) i continuant amb una parada al poble de Colchani, dedicats a la recol·lecta de sal per diferents fins. La sortida del poble marca l'entrada al salar, on fem una primera parada de 5 minuts, una segona de 10 minuts a l'hotel de sal i una tercera per dinar a l'illa del peix. Abans i després de l'àpat aprofitem per fer centenars de fotos curioses i divertides jugant amb les prespectives. Tot i no tenir-ne prou hem de continuar el camí salat fins l'hostal de sal on dormirem aquella nit.

Fins que no arriba l'hora del tè ens enfilem un xic per la muntanya per contemplar d'esquenes la posta de Sol. Se'ns ajunta l'hora del tè amb la del sopar, quan tenim l'oportunitat de conèixer-nos més amb la gent del grup.

Ens estirem sobre el llit de sal recordant lo impressionant i divertit que ens ha semblat el salar. Extensions i extensions de sal que t'impossibilitava veure l'horitzó, només les illes que donaven la sensació d'estar flotant... sobre la sal o al cel?!

25.01

Avui és dia de votacions; referèndum d'Evo.sí referèndum d'Evo.no!

El dia comença abans que surti el Sol amb un esmorzar europeu que dura fins just abans que es desperti el Sol. Gran moment ple de màgia que marca la continuació de la ruta cap al volcà, encara actiu, Ollagüe que té la meitat a Bolívia i l'altre a Xile. Uns minuts de fotos i seguim per començar la ruta de lagunas; la primera la Cañapa, la segona la Hendionda, repleta de flamencs rosats que ens serveixen de model per vàries fotos on intentem reflectir l'efecte mirall del llac. Amb aquesta meravella de paisatge i força vent, dinem a tota velocitat. A 10 minuts del lloc de dinar trobem la laguna Honda, i després ens seguim sentint formigues en la immensitat del desert fins arribar al famós arbre de pedra.

Per acabar el dia entrem a la reserva natural de la laguna Colorada, on a la vora d'aquesta passarem una nit... Després de pagar el permís d'entrada i instal·lar-nos a l'hostal, caminem cap al mirador Ojos calientes per contemplar lo colorada que és la laguna i la tempesta que se'ns ve a sobre. A pas lleuger tornem cap a l'hostal per fer el tè, el sopar amb vi, unes partides de cartes i a dormir que demè ens hem d'aixecar quan el Sol encara dorm.

26.01

Carreguem les motxilles al Jeep quan el cel encara està replert d'estels. Morts de fred arribem al Geisers on es respira perfum d'ous podrits. Fotos entre el vapor i corrents al 4x4 direcció a les aigües termals mentre observem la sortida del Sol des dels 5000 m!

Sota la mínima escalfor del Lorenzo i al costat d'un llac, ens submergim a la piscina natural repleta de turistes (sense agobis, però) fins l'hora d'esmorzar (si ens l'haguéssin portat allà ja hagués sigut la perfecció!!). Apúrate, apúrate! que hem de fer l'última parada del tour a la laguna Verde. Sota l'últim volcà, que no recordem el nom, fem les últimes fotos bolívianes i directes a la frontera on, després de pagar, pugem a un bus que ens portarà a San Pedro de Atacama, Xile...

2009-01-19T23:44:00.001+01:00

MOLTES FELICITATS Corti!!

Enormes petonassos per correu exprés des de Bolívia!!

2009-01-19T23:41:00.001+01:00

FELICIDADES Marieta!

Que hayas pasado un muy buen día! Nos vemos pronto!

Ya que tienes mi mail, a ver si escribes algo!!

Besos!

Las ñustas del papel arrugado (by Manuel)

2009-01-19T21:52:00.010+01:00

28.12

A primeríssima hora del matí arribem a la ciutat blanca i ens dirigim xino-xano cap al primer hotel luxós. Després d'al·lucinar amb les instal·lacions, descarreguem motxilles i anem al mercat a fer un suc perquè no resulti tan xocant el canvi de comoditats!

Ens informen de com anar fins l'aeroport i un cop allà distraiem el temps fent pulseres abans no arriba la família. Càlida i emocionant retrobada que marca l'inici de 10 dies junts pel Perú. Amb una furgo-limousine ens traslladem a l'hotel "Mirador del monasterio". Per compte propi anem a buscar un lloc per menjar i mentrestant el tiet Quim concideix amb un bell amic amb qui s'hi havia de posar en contacte. Tarda i nit d'organitzar els dies i situar el cos a l'alçada.

29.12

Aquest matí anem a visitar l'orfanat on en Marc i en Pol van viure fins gairebé els 3 anys. El centre segueix essent el mateix tot i que, les instal·lacions han millorat molt a causa d'un terratrèmol i per això han rebut moltes ajudes.

Completem el matí visitant el Sta. Catalina, convent de clausura per monges. Després d'hores voltant anem a casa de la família que va atendre en Quim, la Mavi, en Pol i en Marc quan estàven en tràmits d'adopció al Perú, a dinar. A l'hora del tè les dones anem al mercat que es troba al costat de l'estació de bus on l'Alba ha de comprar la tornada a Cusco. Des del barri on viu la família, que està un xic lluny de la ciutat, agafem una combi tots junts fins el centre. Anem al super a provisionar-nos per sopar i pel tour del dia següent. Quin sant sopar a la terrassa de l'hotel!! Pà amb tomàquet, pernil salat, fuet i ou Kinder!

30.12

Una furgo ben moderna ens ve a buscar ben aviat per fer un tomb per la ciutat. Després d'encavir-nos dins el vehicle, voltem per diferents punts històrics i turístics: esglésies, miradors, pont de ferro, una mansió conservada d'una autoritat (on hi havia alpaques que escopien!!),... Un matí que acabem tot dinant pà amb tomàquet en un complex turístic, on uns aprofiten per muntar a cavall i altres per posar-se dins d'olles de fang que antigament servien per guardar vi.

Comencem la tarda visitant un toro lluitador de mínim 1 tonelada! La gràcia era pujar i clic! foto! però ningú no li va trobar la gràcia! Al final foto per compromís!

Descansant a l'hotel, concretant els últims detalls del viatge i despedint a l'estimada germaneta, fem temps fins l'hora de sopar. Aquest cop fem estrenar a la família en una Chifa (restaurant xino), on cada plat és per dos persones! Ben tips tornem a l'hotel per veure Ice age 2 i fins demà!! jajaja!! Que crack l'Scratch!! jajaja!

31.12 (Ui que s'acaba l'any!!)

Després de fer un súper esmorzar a l'hotel, anem a rematar-lo amb una altra estrena per la família, un jugo súpervitamínico al mercat!

Per gastar unes quantes d'aquestes vitamines i fer gana pel súper dinar que ens espera, anem de visita a les 3 esglésies que representen cada ordre del moviment franciscà. Arriba l'hora d'anar al restaurant "Los Montoneros", on vam fer com un segon dinar de nadal... encara estem tipes de tastar diferents plats típics de la regió com rocotto relleno, ocopa de papa, alpaca, queso helado i pastís de choclo. Amb la panxa plena i el toc de piscosour a sobre anem a voltar pel mercat del centre i de les afores de la ciutat, on s'hi respirava ambient de fi/cap d'any ja que hi havia tot de paradetes amb productes relacionats amb aquest dia, tots de color groc.

Deixem passar les hores fins les 12 despedint-nos de la família arequipenya i jugant a l'Uno. Cap a les 11 agafem maletes i raïm i anem a plaça d'armes on començarem el nou any. Plena de gent i petards ens adonem que les campanades hauran de ser quan nosaltres volguem i al ritme que volguem... així que cadascú entra a l'any nou en un moment diferent. Quan tots hem tingut els dos peus al 2009, seguim la tradició peruana de donar voltes a la plaça amb la maleta en mà. Diuen que aquestes voltes són perquè el desig de viatjar es faci realitat en l'any que entra. Després d'això la família continua l'entrada de l'any descansant al llit i nosaltres formant part de la festa al carrer.

Trobada totalment inesperada que va fer que la festa agafés un altre caire! Pierre!!... ai!! Emilioooooo! (un dels suïssos d'Iquitos). Mojito, música en directe, birra, kebab, xerrameca i white russian (beguda del gran Lebowsky)... fent-nos passar una nit divertida, inoblidable i diferent!

01.01

Sense ressaca però amb son preparem les maletes per anar cap a la vall del Colca. Després d'hores amb la furgo-limousine i divereses parades per anar-nos aclimatant a l'alçada (clic! clic! clic! foto facebook! foto facebook!) arribem a Chivay, acompanyats d'una forta pluja, on ens espera un megasuperhiper buffet que no sabies ni per on començar ni per on acabar! Amb uns quants kilos de més anem a les aigues termals naturals (l'aigua i voltants, el lloc de lo més turístic!) a lluir tipito sota la pluja.

Tornem a l'hotel per fer-nos una bona dutxa ja que avui tenim sopar show a "El Nido". Local i menú discret però amb bon espectacle que ens fa passar una bona estona treient-nos a ballar balls típics de la zona.

02.01

Amb els ulls encara plens de lleganyes anem, un cop més, a disfrutar d'un súper esmorzar (hi havia yogurt i torradora!!) per després anar a recórrer amb la furgo-limousine la vall del Colca fins la cruz del cóndor (clic! foto facebbok! clic! foto facebook!). Segons el guia teníem 45 minuts perquè se'ns presentés una de les oportunitats de la vida, veure un cóndor planejar davant nostre. Tots els turistes pendents de l'aparició d'un gran cóndor en la immensitat... Quan gairebé l'esperança ja era perduda.. en va aparèixer un! I per si no n'hi ha hagut prou, als 5 minuts un altre! Ja podem marxar!

Desfem el camí fet fins Siyustani, gaudint d'impressionants paisatges i també d'una tempesta. En aquest llac s'hi troba un turó replert de chumpas (tumbes incas), algunes que arribàven als 12m d'alt, situades allà perquè així es trobàven més a prop del cel i reposàven amb unes magnífiques vistes. Després de la visita superant la pluja anem cap a Puno on, després de fer negocis amb el Freddy (guia) pels nostres xubasqueros, ens instal·lem en un nou hotel on la façana deia massa pel que després vam trobar dins.

De seguida arriba l'hora de sopar i el moment de retrobar-nos amb l'Alba. Família Brady al completo de nou!

03.02

Avui visitem dos illes del llac navegable a més alçada, el Titikaka. La primera parada és a les illes flotants del Uros, les que són totalment turístiques són les que es visiten i només deu són verdaderament habitades i no corrompudes per l'estil de vida occidental. Aquestes illes estan fetes amb una planta flotant (totora) del propi llac amb la que també construeixen les cases i els vaixells (farcits, però, d'ampolles de plàstic!). En una de les illes desembarquem i ens fan una explicació-representació de com construeixen i viuen aquesta regió de la cultura Aymara. Després de la demostració i de provar una totora ens embarquem en una canoa típica, on un nen ens canta una cançó en set o vuit idiomes diferents, fins una altra illa flotant i d'aquí cap a Taquile, illa no flotant. Visita fugaç on podem apreciar l'art del tèxtil i ens mengem una truita pescada al llac. Per païr-la baixem centenars d'esglaons fins el port on ens espera el vaixell de tornada a Puno. Tornada entre vents, onades i pluja. Per aquesta raó la tan esperada visita al mercat de Puno ha sigut ràpida, només hi havia quatre paradetes contades obertes.

Anem a l'hotel a refer-nos de la pluja i camí a buscar un lloc per sopar topem amb una desfilada que tenia dos motius: l'arribada dels reis i la preparació de la festa de la candelaria, anomenada la diablada. Vestits típics, balls populars, música de festa, virgencitas, homes i dones separats omplien els carrers de color, bulla (soroll) i alegria.

Gran sopar a base de pizzes fetes al forn de llenya, complementant-lo amb salsa semblant a l'all i oli i sangria, en un local de lo més acollidor.

04.01

Camí cap a Cusco amb el bus turístic parem a diferents punts d'interès històric i paisatgístic. Tot va a la perfecció acompanyats del nostre guia fauno (de crónicas de Narnia!) fins l'hora de dinar que parem en un restaurant buffet on no sabien què era un buffet! Quan ens aixequem a buscar el segon plat ja no en queda ni n'hi haurà més! Sort que els hi quedàven plàtans al rebost!

Arribem a Cusco i abans d'instal·lar-nos ja tenim en Manuel, guia del camí inca, esperant-nos per explicar-nos la ruta. La seva primera expressió en veure'ns va ser de "Ui! la que me ha caído! Voy a necesitar una llama para arrastrarlas!". Al assentar-nos a la taula rebem la notícia que el grup es redueix de 5 a 2 persones, la Tam i la Lu. Amb tots els detalls aclarits fem un spring fins casa l'Alba per fer les motxilles, un spring per tornar a l'hotel a dutxar-nos i un spring fins el restaurant-buffet-show. Crèiem que l'endemà no podríem caminar!

05.01

Quan hi ha gent que encara està de festa i altres dormint (que és el que la Tam hagués volgut!!) ens vénen a buscar per anar fins el km. 82 a Piscocacho, punt d'inici del camí inca. Segur que el paisatge fins allà era ben bonic, però necessitàvem dormir!

A les 7 ensenyàvem els passaports al primer punt de control i amb les minimotxilles a l'esquena comencem a recordar un dels camins que els chaskis (missatgers) recorríen antigament. Camí planer que dóna peu per començar a conèixer-nos amb el nostre guia i aprendre coses fascinants com d'on surt el tequila, d'on extreien el tint els incas, diverses plantes medicinals, tipus d'agricultura,... i observar diverses ruines que ens ajuden a conèixer com va néixer i créixer la cultura incaica.

La primera parada és per dinar on ens esperàvem un sandwich... però flipa!! sorpresa sorpresa! Els calers pagats per ara estan ben invertits. Palanganes per rentar-nos les mans amb sabó Nivea, tenda per no menjar sota el Sol, tamburets per no mullar-nos el cul, taula amb estovalles, sopa, trucha fresca, papes i spaghettis per menjar.

Sorprenent en Manuel arribem bastant abans de lo previst al primer campament on, a causa de la pluja i del nostre ritme inesperat, els porteadors es senten pressionats per no tenir el xiringuito preparat. Per flipar encara més ens anuncien que a les 4 ens serviràn un tè i un petit snack. Sort que havia de ser petit! Crispetes, galetes, arròs amb llet, melmelada, xoco, llet i cafè calent. Vols dir que soparem?! Mentre esperem l'hora del sopar ens quedem fascinades amb el paisatge, omplint un xic més la memòria de la càmara i veient sortir la lluna. Per entretenir-nos en Manuel ens ensenya un nou joc de casino (cartes; noies, prepareu-vos per quan tornem!jejeje!). Després d'un altre bon àpat sempre acompanyades d'en Manuel, a base de sopa de llacets, carn i arròs, fem el tè amb una bona xerrada i a descansar que demà ve el dia dur.

06.01

L'estel d'Orient ens ha dit en somnis que els reis mags ens han deixat a les alçades un regalet... no serà carbó?! perquè nosaltres som molt bones nenes... carbó desfet! una boira ben espessa!

Només un xic més tard que el dia anterior ja ens llevem, però aquest cop amb un mate de coca portat a la porta de la tenda per arribar als 4215m d'alçada (pas de la dona morta) sense problemes. De les 2h 30min previstes fins el pas, ens sobra 1h 30min (un cop més deixem el nostre guia amb la boca oberta). Foto de rigor, agafem tot l'oxigen possible i tot allò que hem pujat ara toca baixar fins els 3600m. Gairebé tot el que hem baixat ara ens toca pujar fins el segon pas a 3950m. Graó rere graó, ruines i basses pel camí, el tram més dificultós ja està superat! Ara només queda baixar, planejar i pujar un xic tot gaudint de les diferents ruines on ens hi passegem i repassegem descobrint noves aventures i maneres de fer dels incas. Tot això ompensa el fet que les vistes éren tot boira! Sort d'en Manuel que ens va orientant de què hi podem veure com muntanyes nevades, llac amb forma de sud-amèrica, el Waynapicchu,... Això vol dir que no vam bufar prou fort per fer marxar els núvols, haurem de tornar! jajaja!

Després d'hores de fer anar les cames arribem al lloc on ens espera un dinar de restaurant:sopa, rocotto relleno, saltado de pasta, pollo relleno i papes amb verdures. Mmmm! qué rico! Ara... després qui vol seguir caminant?! Millor migdiada, oi?! Això no pot ser perquè encara ens queden unes quantes hores fins l'últim campament. Segueix el camí mig planer que ens condueix cap a la zona més selvàtica, on reemplacem les fotos del paisatge per les de flora i fauna. Ja que ens veu distretes amb el nostre voltant, ens diu que anem tirant escales avall i que ja ens atraparà. Corre que correràs, feina li va costar! Apareix del no-res amb un salt i gotes de suor lliscant pel front. jijijaja li diem que feia estona que l'esperàvem i pensàvem que ja ens trobaríem al MachuPicchu.

Després de visitar l'últim impressionant recinte construït pels incas arribem al darrer dels campaments, que més que això sembla un complex turístic amb: bar-restaurant, dutxes calentes, música, cervesa,... tot per cel·lebrar la hipotètica arribada al MachuPicchu.

De tant disfrutar pel camí arribem a una hora que se'ns ajunta l'snack amb el sopar... i no precisament un sopar lleuger, cosa que no sabíem. Només unes quantes partides de cartes ajuden a que l'abundós snack baixi una mica. De cop ens comencen a portar plats paulatinament: pizza, lomo saltado, spaghetti, arròs tres delícies i puding de xoco de postres. Tot molt bo, però tot i que la gula deia que sí, la panxa deixa que no!! Abans d'anar a dormir fem foto d'equip i a descansar per l'última etapa.

07.01

Abans de passar l'últim control disfrutem d'un pankeke amb manjar blanco amb un bon mate i anem a visitar les ruines de Wiñawayna abans d'arribar a una de les meravelles del món, el MachuPicchu (muntanya vella).

El nostre guia decideix que serem les últimes a sortir del campament però amb l'objectiu d'atrapar i adelantar la resta del grup. Tot i aconseguir-ho amb uns quants, la majoria ja ens els trobem a la porta del Sol (Intipunku) esperant que marxéssin els núvols i així contemplar la ciudadela. Al arribar aquí ens confessa que ens volia fer suar per tornar-nos la seva suada del dia anterior. Com que ens hem d'ajuntar amb la família a la ciutat inca, decidim que ja veuríem les ruines des de les alçades del WaynaPicchu (muntanya jove). Seguim amb les presses que portem des de primera hora del matí, però aquest cop per aconseguir les entrades del WaynaPicchu. Dels dos torns que hi ha només en queden pel primer que és d'aquí 10min. Al no ser-hi la família creiem que ja les tenen pel segon torn tal i com havíem quedat.

La següent missió és trobar la família. Mentre anem a la recerca amb els prismàtics a la mà, en Manuel ens explica curiositats del lloc. A mitja explicació, al costat de dues llames, aparèixen els cosins que ens confirmen que tenim entrades pel WaynaPicchu i ens indiquen on està la resta del grup. Ens acompanyen en el nostre recorregut fins arreplegar-nos tots i despedir-nos dels guies respectius. Després d'unes quantes fotos d'aquelles obligades (clic! foto facebook! clic! foto facebook!) a les 10 en punt anem a la porta del Wayna per registrar-nos i pujar més graons fins el temple de la lluna. Vistes espectaculars i més fotos fins el moment de baixar quan ens acomiadem amb un possible a reveure!

Uns amb autobús i Alba, Tam i Lu per les escales, ens reunim al poble d'Aguas calientes per atipar-nos amb l'últim buffet lliure. Fem temps pel mercat fins l'hora d'agafar el tren de tornada cap a Cusco. Arribem amb tempesta i calamarsa, dutxa a l'hotel i darrer àpat plegats.

Abans d'anar a dormir a la Lu encara li queden forces per acompanyar al seu cosí a una disco, on un dels socis és un amic del tiet Quim. Després d'haver trepitjat la muntanya ara és hora de provar la beguda MachuPicchu entre ballaruca i rialles.

08.01

Avui el dia comença per cadascú a una hora diferent, uns a fer les últimes compres, altres traslladant paquets o acabant d'omplir les maletes... el matí passa volant i sense adonar-nos ja estem a l'aeroport despedint-nos. Comiat de 10 minuts ja que gairebé perden l'avió. Veiem com s'enlaira i seguim la nostra aventura...

Van ser deu dies luxosos on ens vam atipar amb cada àpat, vam al·lucinar amb cada hotel que anàvem (sempre ens tocàven les millors habitacions!) i fent i desfent el guiri vàrem disfrutar de llocs impressionants i curiosos. Encara pensem en aquells buffets replerts de menjar, els matalassos tous i nets, les tovalloles netes, telèfon, tv per cable, paper de wàter, snacks de benvinguda, mates gratuïts, neteja diària de l'habitació i transports privats amb guia. Però... no hi ha res com tornar als hostals cutres, als autobusos de 25 sols i els menús al mercat!

PD: hermanito, ya tienes carné?!

El ombligo del mundo (by incas)

2009-01-19T21:25:00.002+01:00

16 - 27.12

Aquest matí agafem lúltim bus de la primera etapa del viatge, d'Andahuaylas a Cusco. Després de més hores de pista i pols, parada fugaç per dinar i petició de pel·li (tan de bo no ho haguéssim fet, una altra dels musculitos!). A primera hora de la tarda arribem a Cusco per trobar-nos amb l'Alba i amigues amb qui compartirem 11 dies.

L'estada a Cusco comença amb la visita al cole on l'Alba ha fet pràctiques i participem de la despedida fent un gotet de vi amb el professorat. Per omplir el matí i provisionar-nos per fer de cuineres, anem a conèixer el mercat de Vinocanchón. Aquella nit fem truita de papes! mmmm!!

El següent dia seguim amb les visites als centres, aquest cop a Mantay (mama en quechua), centre de mares adolescents i els seus fills/es. La Txell i la Laia ens conviden a fer una visita al centre i conèixer qui i com hi viuen. Van ser unes hores gratificants i per guardar al record.

El primer divendres a la capital inca l'hem gastat voltant per la ciutat durant hores i recopilant informació de quines ruines, museus, mercats,.. podem anar a veure. Després d'això aprofitem la nit per conèixer un dels locals on van totes, l'Ukukus (personatge mitològic que ajudava als humans a buscar aigua. Els déus es van enfadar i els van condemnar a només poder veure aigua de dalt les muntanyes; si en bebien dels rius de la plana, morien).

Al matí del dissabte no podem fer el que tenim planejat per la pluja, així que fem passar les hores a casa preparant i esperant el sopar amb la família propietària de la casa on viuen. Una bona colla a la que s'hi afegeixen l'Evelyn de Chile i en Richard de Brasil. Sopar intercultural on els peruans ens deixen tastar els spaghettis al forn i un bon tall de carn; de Brasil pà de formatge; de Catalunya truita de papes, pà amb tomàquet, crema catalana i mojito!! Per completar el sopar, uns quants jocs de taula, vetllada de guitarra amb cançons i cap a "La Rústika" a ballar salsa, cumbia,.. amb una orquestra en directe!

Tot i que la nit ha sigut llarga el despertador sona aviat per anar a Pisaq, un poblet on hi ha un gran mercat artesanal. Matí de regateig i compres per acabar amb un bon dinar al mercat.

La tarda següent visitem un altre mercat, però aquest cop diferent! Pirateria de qualsevol producte, això caracteritza el Molino!

S'acosta Nadal i avui 23 és un dia important! Fem compres pels àpats del 24 i 25 i omplim la tarda amb dos moments ben especials:

- La Lu es transforma en patge i anem a Mantay a buscar les cartes que nens/es i mares han escrit!

- Assistim a Qosqomaki (centre de nens/es del carrer on treballa la Sara) a una obra de teatre sobre el naixement de Jesús que han preparat els propis nens i nenes. Per finalitzar ens conviden a un pica-pica seguit d'un partit de voley al que també hi participen els nous inquilins catalans: Ferran, Ricard, Oriol, Alba i Elvira.

A causa de tants nouvinguts, hem de carregar de Qosqomaki 10 matalassos sobre un minitaxi i voltar mitja ciutat per arribar a casa perquè el centre està tot tancat!

Abans de posar-nos a fer el sopar de nit bona, aprofitem el matí per anar a les ruines de Moray i les salines de Maras, llocs on gairebé no hi arribem perquè la furgo contractada s'espatlla abans d'arribar al primer lloc de visita. Amb els xubasqueros i els peus enfangats, comencem a caminar camp a través fins que apareix un taxista amb la solució. Feliçment podem anar a fer les esperades i curioses visites. A la tarda anem a veure la fira artesanal del dia 24 a la plaça d'armes. Després fem les últimes compres i ràpid cap a casa que s'ha de parar taula i donar la benvinguda a 2 catalans més, la Maria i el Joan! Un bon menú intercultural basat amb pinya/pepino amb intent de pernil, seguit de lomo saltado i crema catalana amb panetone i cocoa de postres. Després de l'àpat pugem al terrat ja que són casi les 12 i tota la població vol il·luminar la ciutat amb pirotècnia per cel·lebrar el naixement del nen Jesús! Nosaltres hi contribuïm encenent una vengala i anant a l'Ukukus.

El dia 25 ens espera un bon caldo de nadal, pollastres a la brasa amb papes al forn. Tot això a hora espanyola i amb 2 catalanes més, la Marta i la Lourdes.

El dia de Sant Esteve, tot i que no mengem canelons sí que mengem sobres, més pollo!

L'últim dia d'aquesta etapa anem a Tipón a tastar el famós cuy (cobaya), molt semblant al conill i per tant molt bo! Amb la panxa mig plena ens fem els entrepans pel viatge cap a Arequipa d'aquesta nit. Un cop més súper pel·li al bus, però aquest cop el musculitos era el Vin Diesel!

2009-01-08T21:02:00.002+01:00

MOLTES FELICITATS Ari!!

Que passis un molt bon dia!!

t'han portat 26 trossets de carbó?!!

Nosaltres t'enviem 26 enormes petonassos!!

2008-12-22T06:08:00.000+01:00

Un petit tast de fotos!!

2008-12-22T04:27:00.002+01:00

Cases flotants del barri de Belén

Nenúfars a Iquitos

2008-12-22T04:17:00.004+01:00

Giselle i Adriano de la comunitat de San Rafael

Papallona i arbre de la selva

2008-12-22T04:04:00.004+01:00

Així dormíem al vaixell d'Iquitos a Yurimaguas!!

L'Amazones

Posta de Sol a l'Amazones

2008-12-22T03:58:00.001+01:00

Camí de Yurimaguas a Tarapoto

2008-12-22T03:51:00.002+01:00

Mercat de Chachapoyas

Cascada de Gocta

2008-12-22T03:42:00.001+01:00

Vistes del cerro de San Juan

2008-12-22T03:38:00.002+01:00

Mercat de Caraz

2008-12-22T03:30:00.003+01:00

Ruta de la cocha de Miramar al poble de Santa Cruz

2008-12-22T03:11:00.006+01:00

Llac de Llanganuco

Vistes del Huascarán baixant de Llanganuco

2008-12-22T02:51:00.003+01:00

Illes Ballestas

2008-12-22T02:47:00.001+01:00

Reserva Nacional de Paracas

2008-12-22T02:42:00.003+01:00

La Pampa d'Ayacucho (batalla del 9 de desembre)

2008-12-22T02:37:00.000+01:00

Mirador d'Ayacucho

2008-12-22T02:32:00.000+01:00

Ruines de Sondor de l'imperi dels Chankas

2008-12-22T02:25:00.002+01:00

Fusió a la laguna Pacucha

2008-12-16T01:27:00.003+01:00

Merci gent per felicitar-me i pensar en mi en aquest dia que m'he fet un xic més gran!!

Tam

P.D.: Papas, os casáis o no os casáis? Lo prometido es deuda!

Abrazos a la abuelilla!

Niñato, sólo te faltaba con lo vago que eres no tener clases!!Espero volver a tener noticias vuestras! Cuidaros!Sus quiere la felicidad en persona!

Y como siempre...vaya con Diós!!

2008-12-15T23:46:00.003+01:00

08.12

Vam començar el dia visitant els diversos mercats que es troben més al centre del poble. Tot i que segueix l'estil dels que hem vist fins ara, aquests els superaven en dimensió i varietat de productes a vendre: menjar, sucs, estris per la llar, merceria, tèxtil, artesania, decoració nadalenca... tot dins el mateix recinte però separat per sectors.
Per aprofitar al màxim els atractius de la ciutat i voltants, anem a iPerú (punt d'informació). Amb un mapa de la ciutat i tot de tríptics a les mans, fem un possible plantejament de què fer cada dia.
Ja que avui és dia festiu anem a la plaça d'armes on hi ha organitzats uns espectacles per totes les edats, començant de tarda pels més menuts i acabant de nit pels adults. La pluja i el fet que el concert de música folklòrica no ens acabés de fer el pes, va fer que desviéssim la nostra atenció cap a un supermuntatge pirotècnic que ens va acabar decepcionant. Visca els correfocs!!

09.12

Aquest mateix dia de l'any 1824 Espanya és derrotada per l'exèrcit peruà. Per això avui és festa local i anem a la Pampa d'Ayacucho (monument en honor a la victòria peruana i cuna de la llibertat americana) on s'hi realitzen diferents actes: fira gastronòmica i d'artesania i escenificació de la batalla del 9 de desembre.
Per arribar allà agafem un cotxe fins un petit poble des d'on caminem una hora fins a Quinua, poble que guarda la Pampa. Passem el matí formant part d'aquests actes activament en la part gastronòmica (repetim menjant pachamanca) i d'espectadores en l'escenificació, on l'exèrcit peruà envolta l'espanyol en un moment de despiste i de manera pacífica, sense cap mena de resistència, ens deixem conduir pels militars peruans cap a la sentència de retorn cap al nostre país.
Després d'això passem per Quinua, on hi ha paradetes i concerts de música folklòrica amb poc ambient, però una oferta econòmicament irresistible fa que tornem cap Ayacucho. Descansem una estona, seguit d'una bona dutxa i acabem la tarda escrivint per donar notícies als coneguts.

10.12

Avui anem al mirador turístic de la ciutat i després a visitar els barris artesanals de Santa Anna, San José i Belén, on es dediquen al treball amb pedres, tèxtil i retaules. Però ens trobem que no són paradetes obertes al carrer, sinó tallers particulars on no només pots anar a fer el xafarder. Mitja volta i a dinar!
Després ens toca anar al banc, que després d'uns dies tancat a causa de les diferents festes, està col·lapsat. Però l'espera fa amics i una bona dona ens cedeix un número de torn (els bancs funcionen com la carnisseria perquè no saben fer cua!!) i amb menys estona de l'esperada, tenim la gestió feta!

11.12

La nit abans ja vam deixar les motxilles preparades perquè ens toca matinar, ja que el nostre destí per dos dies es troba a tres hores de camí. Després de caminar mitja horeta fins la Terminal terrestre zona sur, ens toca esperar una hora fins que s'omple la combi i marxem. Camí de pols i pedra, però amb grans vistes, que ens endinsa un cop més al Perú més rural.
Vischongo és el poble on fem nit, i només arribar, després de trobar allotjament, els nostres plans canvien. Decidim anar a una cocha, la Intiwatana, que es troba uns 45 minuts muntanya amunt. Als voltants hi té unes ruines que, per ser gringues, ens toca pagar un cop més. Ens quedem amb el paisatge, la cocha, les vaques i l'ocell rialler que són més bonics! Ben relaxades tornem cap al poble que és hora de dinar. Són les dues del migdia i dels tres restaurants que hi ha al poble només un, i insistint, aconseguim menjar.
A la tarda, l'escola del poble té preparades diverses representacions (poesia, cant i teatre) a fer a la plaça de la vila. Des de les grades de l'església recolzem aquests actes inesperats, tot i crear més espectació nosaltres entre la gent. Així doncs, tarda entretinguda fins l'hora de dormir.

12.12

El pes de les quatre mantes fa que ens quedem enganxades als llençols fins poca estona abans d'anar a Vilcashuamán i deixar les puyas (planta gegant) per una altra ocasió. De veure, n'hem vist, però de moment no a tocar de nosaltres per fer la foto de rigor.
Arribem al poble per veure unes ruines inques en bon estat però poca cosa! Un cop més vam haver de deduïr què era cada resta arqueològica. Fem 4 compres per completar el que havia de ser el dinar i tornem amb 4 hores més de trajecte fins la ciutat.
Busquem un hospedatge prop l'estació de busos, una bona dutxa d'aigua freda i a fer unes birres d'oferta per cel·lebrar els 23 anys de la Tam (no li digueu però li comencen a sortir les potes de gall!!). Abans d'acabar la nit amb un seguit d'anècdotes i sopar el suposat dinar, anem a buscar el pastís d'aniversari amb espelma imaginària!! Pensa un desig... 1... 2... 3... buffff!!! Nanit!!

13.12

Ben d'hora pugem al bus que poc a poc ens enfila al cel i després, corva rere corva, ens baixa fins els 3000m de terra ferma, Andahuaylas.
Un cop més, ruta en busca de llit, però aquest cop més anecdòtica:
- 1r hotel: només entrem per curiositat! El luxe i la paraula hotel que es veu desde fora va amb concordància amb el preu.
- 2n hostal: per fora té la pinta com els de la majoria que hem anat fins ara, el preu ideal, però... com més esglaons pugem més zulo són les habitacions. La que ens toca a nosaltres està a l'últim pis!...
- 3r hostal: habitació sense finestra i lavabo sense ventilació i amb olor a pixat!
- 4rt hostal: cartell enganxat a la recepció: "Pida su preservativo gratis". Tot i així mirem l'antro d'habitació i ens dóna l'opció d'esperar per fer un canvi a una suposadament millor!... No convenç!!
- 5è hostal: el definitiu! Bueno, bonito, barato i agradable personal amb qui compartim estones.
Volta de reconeixement del centre del poble, bon menú, xocolata calenta (Nesquik)/tè i a dormir ben planes.

14.12

El cos decideix quan aixecar-se i anem a formar part de la Feria dominical de Andahuaylas! Muntanyes de fruita i verdura, corrals sencers de pollastres i chanchos morts, tonelades de peix fresc i mercat de roba i sabates. Dinem plat autòcton al mercat, cafè/jugo i tarda de soffing amb la trilogia de Rambo (vam canviar de canal "ràpid") i Superman returns. Entre pel·li i pel·li ajudem a la currante de l'hostal a ambientar-lo per les festes de Nadal. Jingle bells, jingle bells,... llumetes que s'encenen i s'apaguen i musiqueta que la fem durar lo just per comprovar que funciona!
Sortida frustrada a les 10 de la nit per sopar quelcom, només trobem pollos a la brasa, així que desistim! S'hi ha d'anar abans!
Moltes felicitats Anna!!

15.12

Tot el moviment inexistent de gent pel carrer d'ahir a la nit es compensa amb la massificació d'avui al matí!
Agafem una combi (aquest cop arribar i marxar) que ens porta, en aproximadament una hora, al peu de les ruines de Sondor. 1,5 km de pujada per pista, acompanyades per tres peruans (un de cada generació) que ens abandonen, despedint-se amb la frase que dóna títol a aquest rotllo, a l'entrada de les ruines de l'imperi Chanka (mateixa època que els inques i amb qui es van afrontar). Sense turistes a la vista, més que nosaltres, passegem i gaudim per unes ruines amb cara i ulls (tot i que tampoc tenim explicació de què és cada estructura de pedra). La immensitat i la bellesa del terreny on va viure la cultura Chanka ens atrapa durant una llarga estona, en la que contemplem, fem fotos i deixem volar la imaginació. Camí de baixada cap a la laguna de Pacucha trobem un mirador de fusta inestable on hi pugem i disfrutem d'una altra prespectiva de la vall. Seguim camí avall, després de fer unes fotos a unes cabres que semblen mini-vaques, per vorejar el llac fins el poble on dinem un bon plat de "sudado de trucha i pejerrey" (al forn).
Amb la panxa plena ens estirem a la gespa prop del llac amb companyia de les vicunyes i dels nens arrebossant-se a les basses de fang tot fent una guerra; acte seguit es capbussen al llac!
Després que el vent ens avisi vàries vegades que no és moment ni lloc per jugar a cartes, ens retirem en busca de la combi de tornada. Amb purament companyia femenina arribem al mercat municipal, fem una ullada ràpida per comprovar que és més del mateix, i acabem el relat tot fent un cafè i uns donuts de postres (boníiiiiiiissims!!!).

Demà... ai demà!! Retrobada de germanor a Cusco!! Creiem que avui no podrem dormir dels nervis!! jajajajaja....

Les ruines arruinades!!

2008-12-08T22:34:00.003+01:00

01 Desembre

Comencem l'últim mes de l'any amb el despertador programat ben aviat, però el nostre cos ens demana dormir! Cos estranya, però després de fer el mandrós una estona més, la Tam decideix activar-se abans que la Lu.

Així que d'hora, però no tant com el que haviem planejat, ens posem en marxa per peregrinar a la ruta de capelles del cerro de San Juan. Caminem de capelleta en capelleta fins arribar dalt de la muntanya, on trobem el petit poble de Paquián habitat per Quechuanets. Sota l'ombra d'uns eucaliptus i a la vora d'un rierol, decidim descansar un xic ben distretes amb la tranquil·litat que banya el paisatge que ens envolta. De sobte, els nens i nenes surten de l'escola, i amb el seu xivarri i varietat de colors (per la seva vestimenta) innunden la plana. Alguns encuriosits s'acosten a nosaltres mantenint distància de seguretat, però la suficient per intentar aconseguir caramels, calers o algun objecte de record. Sap greu però marxen amb les mans buides ja que l'únic que tenim per oferir és una ampolla d'aigua mig plena.

Quan els núvols grisos comencen a omplir el cel, arriba el moment de desfer el camí amb la trucha al cap, ja que és hora de dinar i la panxa ja remuga.

Arribem a baix amb la missió de trobar el restaurant "Sirenacocha". Després de voltar uns 45 minuts ho trobem i ens deleitem amb una bona trucha frita sota quatre gotes de pluja.

Un cop ben tipes decidim anar a veure les ruines arruinades pre-inques de TumshuKaiko. Quatre pedres mal posades i una galeria on ens va sortir l'esperit explorador. Per motius arquitectònics gairebé no vam avançar i la Tam s'hi va deixar el cap!

Un cop més, la tarda-vespre, es va completar amb un tè, una empanada i unes cartes. L'endemà sí o sí, a les 6 haviem d'estar en peu.

02 Desembre

Tiririn-tin-tin!! Després de sentir tres o quatre vegades el nostre amic despertador, aconseguim obrir els ulls.

El col·lectiu de professors ens espera per pujar fins la cocha (bassa) de Miramar. Un cop allà ens despedim i, per sort, durant uns minuts, podem apreciar i impressionar-nos per les grans muntanyes nevades. Quan els núvols es comencen a confondre amb la cordillera, continuem el nostre camí fins el poble de Santa Cruz.

Durant el passeig ens submergim en el món rural del Perú: vaques, burros, chanchos, galls, Quechuanets, prats verds, flors i Pampacocha.

Des del poble ens esperàven tres hores de baixada fins Caraz, interrompudes per observar l'activitat d'un grup d'escarabats piloters amb una tifa de vaca!

Després de fer un bon menú i una volta pel mercat municipal, vam anar a visitar l'home que ens va informar què fer per la zona, en Beto. Ens havia demanat la nostra opinió sobre aquesta nova ruta i, amb un tè calent entre les mans, parlant d'un tema i d'un altre, gairebé acabem fent una truita de papes per sopar! Però com que és tard, decidim deixar-ho pel dinar del dia següent.

Acabem el dia coneixent la tràgica història d'una famosa cantant folklòrica del Perú, anomenada la muñequita Sally, mentre engollim una hamburguesa Mcperú (hamburguesa extra plana, fulla d'enciam, rodanxa de tomàquet, papes fregides i suplement de formatge).

03 Desembre

Avui anem al mercat que és dia de vendre flors (4 contades) i comprar els ingredients per fer la truita de papes i el pà amb tomàquet! Uéeeeee!! variarem de l'arròs!!

Després d'abandonar l'hostal "La suiza peruana", anem a casa la família a fer de cuineres. A mesura que s'acostava l'hora de dinar, l'espectació per com quedarien les truites creixia! Hi ha un moment crític en què ens n'adonem que no hem escollit la paella idònia, la primera truita s'enganxa... per uns moments!! Arriba la mestressa de la casa que ens salva fent un canvi de paella! Després que la segona sortís a la perfecció, és hora de dinar:

- Sopa de morrón (cus-cus) amb verdures

- Truita amb i sense ceba

- Pà torrat amb tomàquet

- Amanida

- Chicha morada (refresc ensucrat de blat de moro morat)

Devorem durant una llarga estona!

Per arrodonir la nostra visita, plasmem a la paret del local, la nostra gratitud pels moments viscuts.

És hora d'anar a buscar una combi cap al poble del costat, però no n'hi ha ni una! Trobem un auto, pel mateix preu, que compartim amb un català resident a Yungai.

Seguint les recomenacions d'en Beto decidim allotjar-nos al Gledel, lloc humil portat per una dona amb un caràcter graciós i adorable que volia que, com tots els seus hospedats, ens sentíssim com a casa! Amb les motxilles a l'habitació, anem a descobrir el poble i acabem mirant "Adivina quién" mentre fem un tè. A les 10 ja dormim!

04 Desembre

El nostre dia comença amb el Sol i un esmorzar al mercat a base de sandwich de queso i cafè amb llet/tè. Tot servit per una altra eminència de la felicitat innata, recolzada per la seva neboda com a recadera i supervisora.

Comencem el dia amb bon peu, i per la meitat de preu, pugem fins la laguna Llanganuco.

Després d'olorar durant una bona estona la neu de les muntanyes de més de 6000 metres (alps de la Heidi), anem a buscar el camí que ens portarà fins la zona de picnic del primer llac.

Pel camí a la vora dels llacs, ens vam creuar amb gansos andinos, ànecs, vaques i una espècie de falcons.

A la zona de picnic hi vam trobar un altre tipus de fauna: dos grups d'estudiants i una llama a la que li vam fer una foto d'estrangis, sinó s'havia de pagar!!

Després de trobar el lloc per relaxar-nos a la vora del Llanganuco i demanar-nos la foto de record corresponent amb les gringues, arriba l'hora d'esperar la combi de baixada. Però entre glop d'aigua i entrepà de tomàquet, ens ofereixen pujar al bus i retornar a l'adolescència fins Yungai.

A mig camí de baixada fem la parada per poder observar, amb tota la seva immensitat, els nevats de Huandoy i Huascarán. Entre foto i foto la guia del grup ens regala diverses llegendes.

Les llegendes diuen:

- "Hi havia una vegada... una princesa anomenada Huandoy, que el seu pare la volia casar amb un general de l'exèrcit. Però ella es va enamorar d'un noi anomenat Huascarán. El pare, al assebentar-se, els va voler castigar amb la mort, però a causa de la seva bellesa no se li acudia la manera més adient. Així doncs va buscar dues muntanyes que es miréssin, els va lligar cadascú en un pal als respectius cims i els va condemnar a morir de fred i gana. El rei Sol, per la bellesa que desprenien, va tenir pietat d'ells i els va convertir a cada un en el que ara són els nevats de Huandoy i Huascarán".

- "Hi havia una vegada... una parella que vivia feliçment a la muntanya fins que un dia l'estimat va haver de marxar. Pel camí de la seva marxa, es va trobar una bruixa que el va enganyar fent-li prendre un beuratge que va fer que s'enamorés d'ella. El noi mai més va tornar i la seva estimada va plorar, plorar i plorar mentre l'esperava. A causa d'aquesta cascada de llàgrimes es va formar, al peu de la muntanya, el llac Alpamayo".

Un cop a Yungai ens proposen compartir el dinar abans que cadascú seguim el nostre camí.

Abans de fer motxilles anem a fer els postres i a les nou ens enfilem al bus més luxós fins aquell dia. Tot i així, ens vam quedar sense disfrutar de la peli perquè la tele es va espatllar! Ens esperen unes hores fins a Lima!...

05 Desembre

Cap a les 6 del matí arribem a la capital i, tal i com voliem, en mitja hora ja som dalt d'un altre bus direcció Pisco. Després de 4 hores més distretes amb "La tormenta perfecta" i "Titanic", arribem a l'encreuament de carreteres on agafarem un auto cap a Paracas (tempesta de sorra). És un poble que, com Pisco, s'està reconstruint a causa del terratrèmol de fa poc més d'un any.

Els atractius que s'hi troben la fan una zona totalment turística.

Omplim la resta de dia contractant els tours (única manera de fer-ho) i tastant el famós ceviche (plat fet amb peix crú i amasserat amb llimona) al mini passeig marítim.

De postres un passeig per les paradetes dels artesans i un gelat per tapar un xic la calor.

Després d'un mes gaudim de la primera dutxa d'aigua calenta! Visca!

Mandregem una estona i sortim cap a la platja a cel·lebrar en família l'aniversari d'un artesà que no va aparèixer.

06 Desembre

Avui és el dia guiri per excel·lència!!

El tour per les Illes Ballestas comença a les 8 del matí enfinlant-nos a un ràpid que ens porta a contemplar "El candelabro" (figura excavada a la terra d'uns 200m de llarg i la meitat d'amplada) d'aproximadament del segle XVII sense saber-ne la seva exacta procedència ni finalitat (potser està fet per atraure turistes?!!).

La següent parada és a les illes on observem tot tipus de fauna: gaviota gris, zarcillo rayador negro, chorlo ártico, pelícano peruano, pingüino de Humboldt i leones de mar chusco.

Va ser un no parar de fer fotos i, tot i la gran quantitat d'aus, cap se'ns va cagar al cap!!

Acabat aquest primer tour, tenim una estoneta per descansar i despedir-nos dels artesans.

A les 11, entre diferents turistes, omplim un bus que ens condueix fins la Reserva Nacional de Paracas, on observem fòssils en un petit museu i una formació geològica anomenada la Catedral, després de travessar el desert per un camí de sal. Però la ruta no acaba pas aquí! Pugem un petit turó des d'on podem apreciar la bahía nord i sud del parc. Més fotos de rigor i a dinar a Llagunillas, una gran cala pesquera habitada per tres restaurants turístics.

Com nosaltres ja portem el nostre dinar (sandwich de formatge i intent de pernil dolç), abans fem una capbussada a l'oceà Pacífic. Cop de fred al primer moment però després no voliem sortir!!

Acabem la visita a la única platja vermella del Perú, on baixem per tocar la sorra i després, quan ja hi ha la meitat del grup seguint la nostra curiositat, el guia ens informa que està prohibit! Se mira pero no se toca!

Aquí acabem la visita, tornem a Paracas a recollir motxilles per dirigir-nos a Pisco on agafem una combi cap a San Clemente per enllaçar amb el bus que ens portarà a Ayacucho.

Tot i la propaganda que ens havien fet de la companyia, ha sigut el pitjor bus que hem trobat i gairebé ens deixa tirades a 4750m!!

La llàstima d'aquest recorregut ha sigut no tenir l'opció de fer-lo de dia, ja que les vistes prometien!

07 Desembre

Només arribar hem buscat hostal i hem descansat tot el que no ho hem fet aquesta nit! Ara tenim per endavant uns dies per conèixer aquest poble que, tot i ser dels més grans, també és dels més bonics coneguts fins ara!

Continuarà...

Trabusbuslandia!

2008-12-01T00:37:00.005+01:00

25 Novembre

Ens llevem ben aviat perqué a les 7 tenim bitllets per anar cap a Pedro Ruiz. El viatge al bus va durar unes 8 hores, pero va ser entretingut!!... una peli darrera una altra, ara... totes dolentes!! Almenys Gigoló en perua ens va fer riure una estona!

Al arribar a Pedro Ruiz tenim una hora i mitja abans no sortis la combi (furgo de 15 places) per anar cap a Chachapoyas, aixi que vam aprofitar per anar a prendre algu amb els japos!

A les 17.30 ens embarcavem amb la companyia del circ Azteca a dos hores mes de cami fins el desti. Un viatge divertit coneixent grups de musica autoctons i aprenent de la moguda vida del circ.

Alla on ens deixa la combi hi ha un hospedaje just davant, be de preu pero amb olor a humitat.

Un cop instalades nosaltres i els japos Kaori i Kon, anem a investigar que podem fer per la zona i com. L'agencia on ens anem a informar la porta un home ben extrovertit, el que ens acaba de convencer perque anem a visitar la tercera catarata mes alta del mon, Gocta.

El nom li ve perque a la zona hi podem trobar molts micos (choro de la cola amarilla) que quan es senten invadits criden "Goct, goct"!! Una altra curiositat es que va ser descoberta fa escassament tres anys per un alemany, ja que a causa d'una llegenda els habitants de Cocachimba no gosaven arribar-hi.

26 Novembre

Ens llevem ben d'hora per variar, i a les 7.30 ens trobem amb una parella de gringos molt simpatics i el guia de l'agencia, el que ens portara fins Cocachimba.

A l'entrada del poble on hi ha el local per inscriure't i pagar l'acces, vam coincidir amb un grup d'estudiants que venien a fer el mateix que nosaltres.

Despres de les formalitats coneixem en Wilson, el guia que ens acompanyara tot el cami i ens explicara les diferents curiositats de flora, agricultura i fauna de la zona (tambe d'on surten les pinyes!!).

Tres hores de cami fins el peu de la segona cascada (casi 600m). Impressionant! T'encantaves mirant com queia l'aigua, feia vent i un xic de fred.

A punt d'agafar el cami de tornada els estudiants ens avancen i pregunten: os podemos tomar una foto?!! El profe inclos!! Que que?!! Ui, no!! Es que el vestit de mono de fira esta a l'hostal, ens sap greu!!

El cami de tornada es fa la meitat que el d'anada i arribem amb forsa gana. Un cop mes sopa, arros, pollo, llenties i Inka kola sense gas (gust a piruleta). Tot molt bo!!

Despres de dinar anem a veure l'orquidiari del poble (Claraaaaaa!! com estan les meves orquidees??!!), totes sense flor per l'epoca.

Agafem altre cop l'auto i cami amunt cap a Chachapoyas tot escoltant una mica de musica espanyola.

27 Novembre

Tornem a llevar-nos aviat perque la intencio del dia es anar al poble pre-inca de Levanto.

Ens havien fet referencia de dos camins, aixi que per no fer i desfer el mateix, decidim anar per un i tornar per l'altre. Pero segons les indicacions i el cami no marcat, ens desviem!! El poble encara el busquem, pero les 3 hores i pico d'excursio ens van brindar unes magnifiques vistes de la zona.

Tornem a l'hostal on suposadament ens esperava una bona dutxa d'aigua calenta. Per aixo ens fan pagar un plus... pero ni aixi l'aigua surt calenta! La Tam s'esta mitja hora esperant... pero no arriba!! La decisio final es: devuelveme la plata que nos hacemos las valientes!!

Ja que no tenim bona dutxa ens permetem un bon sopar en un vegetaria: truita de verdures amb arros i saltat de verdures amb arros d'acompanyament! Encara que no vulguis arros... tindras arros!!

28 Novembre

Decidim llevar-nos quan el cos digui i anar a fer el turista pel mercat del poble on, amb mes ordre que al de Belen, mes higiene i menys pudor, s'hi barregen productes, colors i serveis.

Comprem quatre coses pel viatge que ens espera aquella tarda.

Despres anem a fer motxilles i a dinar.

A les 5 de la tarda surt el bus que ens portara fins a Chimbote, poble de costa que tot fa olor a peix.

En aquest viatge, entre peli i peli, coneixem una parella de catalans que canvien d'opinio sobre el seu desti per venir amb nosaltres cap a Caraz.

29 Novembre

Arribem al poble pudent a les 10 del mati. Per sort nomes haurem d'esperar un parell d'hores per tornar a pujar a un bus que ens portara de nou a les muntanyes.

Viatge de 6 hores recorrent l'impressionant Cañon del Pato (encara no sabem perque es diu aixi, en tot el cami no vam veure cap anec!!), desertic pero no deshabitat i envoltat d'altissimes muntanyes.

Finalment el traqueteo s'acaba amb l'inici de la tempesta, pero aixo no ens impedeix trobar l'hostal mes barat i tambe el mes bonic. Tenim bon ull!!

Ens anem a informar de totes les rutes possibles dels voltants a un centre d'expedicions, on ens atenen molt amablement.

Aqui hi passarem uns quants dies donades les possibilitats i l'ambient. Volem veure de prop la Cordillera blanca!!

30 Novembre

Avui!! Dormim fins que el cos digui prou! Entre el de la Lu i el de la Tam hi ha 4 hores de diferencia!!

Pero aixo no impedeix disfrutar del diumenge festiu de la localitat: mercat, fira gastronomica, cercavila i futbol.

Quin bon dinar!: Pachamanca, que consisteix amb carn rostida embolicada amb fulles de Tamal, papes, moniato, choclo (blat de moro) i aji extra picant.

Despres de la comilona hi ha intencions d'anar a veure unes catarates relativament properes, pero la pluja ens fa enrera.

Aixi doncs acabem fent un te i escribint aixo que ara esteu llegint!!

Felicitats Noe!!!! Disfruta de los 20 años k solo son una vez! Han dolido????

Altre cop moltes felicitats Eli!! En hora espanyola en aquests moments fa poc has entrat al teu dia!!!

Familia Gomez-Podadera: barriga curada y con mucha hambre!! En las montañas la comida es mas rica!! Un besazo, sus kiero family!!!!

Cuideu-vos tots!! Nosaltres ja ho fem!!

Pd: Qui vulgui postal que envii la direccio o l'escrigui aqui com a comentari, que no les tenim totes!!! merciiii!!!!

2008-11-28T19:04:00.003+01:00

MOLTES FELICITATS Eli!!

MOLTES FELICITATS Mimi!!

Sé que queden uns dies però sinó... vete tu a saber!!

Petonàs peruà per cada una flors!!

2008-11-28T18:58:00.002+01:00

MOLTES FELICITATS Neus!!

Sé que han passat uns dies, pero más vale tarde que nunca!!

Petonàs peruà flor!!

2008-11-28T18:52:00.001+01:00

MOLTES FELICITATS punky!!!!

visca el msn i la telepatia!!

MUUUUAK

La sauna Iquitenya

2008-11-25T03:43:00.003+01:00

"... mira tú, a vida puede sorprenderte mucho más que cien años viviendo en el mismo lugar creyendo que lo has visto tó y no has visto ná y no sabes ná! fíjate tú, tanto y tanto como ando yo de aquí pa'llá casi siempre tonteando y sin adivinar que esto dura lo que dura y hay que aprovechar!..."

Ding dong ding!: pasajeros con destino a Iquitos vayan embarcando por la puerta 4!...

Chevere! Després d'hores esperant als aeroports i volar d'aquí cap allà, arribem a la sauna iquitenya.

Primer repte: agarrar un motocarro. Després que ells regategessin el preu escollim la millor oferta, 1 sol i cap a la ciutat! Ara toca trobar la oferta més econòmicament comfortable i ens decidim per la Casa de Samantha. A la primera no hi ha habitacions lliures, però una quadra més avall ja tenim hospedaje, on ens vam acabar trobant com a casa, dutxa, birra i a mumir.

El dia següent, el propòsit principal és anar a Puerto Masusa per preguntar sobre els vaixells cap a Yurimaguas, però enmig d'un trucada telefònica se'ns enganxen i preguntem com anar-hi. Molt amablement ens volen acompanyar, però com que no tornem a especificar el nom del port ens porten al més conegut, al Puerto de Belén i les cases flotantes.

Abans de fer un passeig curiós en canoa pel riu que fa flotar aquestes cases i veure uns nenúfars gegants amb les seves flors de lotto passem per l'hipertransitat mercat de Belén. Interessant per la varietat de productes, colors, aromes i tot tipus de plantes medicinals, etc. Vam poder trobar tortuga, lagarto (cocodril), peix gat i pintxos de suri (cucs que es mengen en Timón i en Pumba!!) i tot de fruites tropicals. A todo esto.. un asco!! Aquí no existeixen els inspectors de sanitat??!! Pa qué?!! ja tenen els buitres negros que s'encarreguen de netejar les escombraries que tiren al mig del carrer. Tam agafa un trauma!!!!

Com que estem de vacances fem una bona migdiada i després anem de festa a veure el grupo Explosión (a mover el boto!!).

L'endemà ens llevem força tard i el fundador de la casa de Samantha ens convida a cel·lebrar els deu anys del funcionament de l'hostal. Una bona festa iquitenya compartida amb suïssos, franceses, un mico anomenat Pesadilla i peruans de diferents orígens. Va ser la risa i vam tornar a veure sortir el Sol!

Com a diumenge que era tocava fer el gos però amb un objectiu al cap, trobar l'indi perquè ens fes una trena ben original. Ho vam aconseguir i a part vam acabar formant part dels hippies artesans del bulevard, disfrutant de concert, espectacle transvestit i baralla. Després d'hores d'observació, xerrera i intent de feina vam acabar la nit omplint-nos la panxa amb un bon pollo a la brasa al Kikiriki.

Al matí següent tornem al mercat per comprar, ja que tenim pensat passar tres dies a la selva amb la familia Siri Huayamba al poblat de St. Rafael juntament amb els suïssos Bàstian i Emilio. ´

Després de dinar arribem al poblat amb un ràpid (barca de motor que va ràpid!). Travessem el poblat fins arribar a la casa, la qual està habitada per Don Julio, el xaman del poble, la seva dona i fills/es, tot completant-la amb el mico Adriano, el chancho Zinedine, la cabra amb les seves bessones, els ànecs i gallines.

Un cop descarregat el menjar cau la nit i és hora de muntar els llits a "l'estil espanyol": hamaques al terra i mosquitera per sobre perquè els sancudos no ens piquéssin. Tot i així hi havia granotes que contribuïen en la causa i queien del sostre.

Aquí els horaris es regeixen pel Sol i ens va tocar llevar-nos molt d'hora, a les 8 esmorzàvem. Així vam aprofitar el matí caminant per la Selva, aprenent sobre arbres medicinals, observant cucs, formigues i papallones gegants i precioses fins arribar a Corazón, un altre poblat.

Després de 4 hores caminant tornem a la nostra cabanya per menjar una sopa boníssima i més arròs i plàtan, menú bàsic de la regió de Loreto.

La tarda va ser tranquila, compartida en família i amb un bany al riu marró que passava a la vora.

A la nit el senyor Julio ens explica uns contes que vam mig entendre perquè parlava Iquito-Quechua-Loretano!! Una llàstima!

Al migdia següent vam tornar a la selva de ciment per fer una bona dutxa amb sabó i despedir-nos de la gent, tot fent les últimes cheilas (birres). Va resultar que no van ser les últimes... perquè el vaixell no va sortir el dia previst i vam tornar al "bule" a fer vida de carrer: partida de daus, malabars, converses filosòfiques,...

L'endemà vam aprofitar el llit al màxim, dinar, fer motxilles i cap al Puerto Masusa a buscar el vaixell Eduardo II. Per fi ens disposàvem camí a Yurimaguas. Viatge tranquil, compartint amb la resta de passatgers vinguts d'arreu, gaudint de l'Amazones desde les hamaques, sol i pluja, vent i núvols.

Tres dies de menjar arròs i pollo (el plàtan el regalàvem!!)... arriba l'últim matí esperant "la famosa vueltita" que ens faria topar de cara amb el poble de Yurimaguas. Llegó i amb ell un altre cop el caos!! Negociem amb el conductor d'una camioneta el preu per anar fins a Tarapoto. Ja que el viatge era a la part de càrrega de la camioneta el preu no era massa elevat però la diversió i les vistes del paisatge estàven assegurades!

Després de tot això aquí ens trobem ben netes i sense fer pudor!!... demà ens encaminem cap a Chachapoyas (Sacapoyas no eh Eva!!!) per anar a visitar les ruines incas de Cuélap i una mica (bastant) el fred!!

Fins aviat família!!! I que estem béeeeeee!!! no patiu tant!!!

Felicidadeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees Carlos (niño)!! A ver si el año que viene estás en casa cuando te llamen!!!

Petons i abraçades peruanes!!

fly fly a Perú!!!

2008-11-12T03:36:00.003+01:00

Després d'unes molt bones barraques de Girona, d'un genial recital músico-literal, d'una "santa Crest" inesperada, encertada i imprescindible, d'una moguda despedida al Clap, un bon pa amb tomata i patates amb all i oli... fly fly a Perú!!

Chevere!!

Ens veiem per carnestoltes!

Feliç entrada al 2009!!

3 mesos passen ràpid!!

2008-09-22T16:02:00.004+02:00

"...no necesito nada irreal que esta vida es pa disfrutar; no me gusta la cuenta atrás, pa'lante tengo que mirar... despiertooo yo me voy, despiertooo yo me voy...yo voy despierto y no tengo sueño... y se tiene que volaaaaaaaaar despiertoooo, y se tiene que volaaaaaaaaaar despierto, y se tiene que volaaaaaaaaaaar..."

Ens veiem aviat rubia!!

T'estimo!

festival del...bombo!!!

2008-03-17T00:58:00.003+01:00

Torna el mestreeeeeeeee!!!...

29.03.08 22.00h

Sala Clap

"Cada uno elige lo que es la vida para él..."

crep de què?

2008-02-21T00:39:00.004+01:00

Per fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! La meva germana va trobar unes hores per desplaçar-se a la ciutat que enamora!! Unes mini-vacances (seves!) que espero li siguessin d'aquelles que no oblides amb molt temps... encara que només sigui per la crêpe!! mmmm!!...

Va ser genial menjar aquesta super crêpe juntes, compartir amb tu llegendes sobre la ciutat que jo trepitjo cada dia, superar el fred jugant al tabu, visitar la teva uni, fer viatges de pirades, cantar contra el vent, aventurar-nos a provar patates liles,... quantes coses en escassament dos dies!! I és que compartir el temps amb tu és fer de cada moment un moment inoblidable!!

Merci per fer que es complís un més dels meus desitjos!

primer concert de l'any!!

2008-02-21T00:27:00.003+01:00

Comença el compte enrere...

"El arte está en la calle"

...

2007-12-21T01:00:00.000+01:00

BU!

Ja som aquí!

Bon Nadal i feliç any nou!

(pròximament setena i última setmana del viatge a la Índia!)

2007-12-11T05:45:00.001+01:00

Des de les alssades, sense cobertura ni ordinadors, ens hem enrecordat de vosaltres!:

MOLTES FELICITATS Nuri(a)! (tinc lapsus!sorry!)

MOLTES FELICITATS Eli!

MOLTES FELICITATS Mimi!

MOLTES FELICITATS Andy!

I des de no tanta alsada tambe ens enrecordem de vosaltres!:

MOLTES FELICITATS Tam!

MOLTES FELICITATS Anna!

Quarta, cinquena i sisena setmana del viatge a la India

2007-12-11T04:58:00.000+01:00

Una rendicion espontanea, un replanteamiento a tiempo!...

Tot va comensar mentre escriviem davant l'ordinador l'ultim post publicat, quan vam trobar dues noies de Madrid que venien de fer trekking. Ens van estar explicant tot el que havien pogut veure, la impressio que havien tingut, la despesa que els havia suposat,... ens van posar les dents llargues i en deu minuts teniem la situacio suspesada decidint que si que fariem el trekking. Aixi que per segona vegada vam preparar motxilles i provisions, vam anar a fer el permis abans de marxar i en un dia i mig ja tornavem a ser a Nayapul (aquest cop vam fer el recorregut en bus) preparats per caminar 20 minuts fins Birethanti (recordeu el poble del check post on hi havia la ... mes gran del continent?!!... aquest cop ens va atendre l'unic company que hi havia) on passariem la primera nit abans de comensar el primer tram.

Aqui en el primer poble ja vam veure que d'on treien el benfici era del menjar, aixi que la dinamica era treure una bona oferta per l'habitacio (les instal-lacions minimes i sense molts anims de conservacio) a canvi d'un o dos apats (donat preus i quantitat eren de varietat d'aliments: col-i-flor, col, espinacs, api, sopes, arros, chowmein,...).

El primer dia el vam comensar ben aviat amb un bonic paisatge de riu, muntanyes verdes, pobles mini (recoberts d'hotelets) i trobant-nos amb qui no ens voliem trobar, els maoistes, un grup revolucionari de la zona que com t'aturis et fan pagar un "permis extra" fent servir d'excusa "una voluntat per la causa"... i ens vam aturar!

Abans d'arribar als 2500 m de Banthati, on dormiriem aquella nit, ens vam trobar una parella d'Almeria que venien de fer tot el que nosaltres veuriem! Aquella nit vam sopar a la llum d'espelma ja que no tenien electricitat, tot i que amb aixo nomes ens hi vam trobar aqui si que es van repetir els apagons puntuals.

L'endema al mati ens despertavem en una habitacio amb grans finestrons que nomes deixaven veure muntanyes i muntanyes (en aquell moment encara totes verdes) amb petits nuclis de cases escampats. Ens hauriem de comensar a acostumar a aquell luxe!

El seguent dia es caracteritzava per una forta pujada al principi i una forta baixada al final que ens portaria fins els 1200 de Tatopani (aigua calenta), poble d'aigues termals. En aquest tram la postal seguia essent molt similar al dia anterior, pero cada raco amb el seu encant. Seria el dia seguent quan la dinamica del cami comensaria a canviar: primer un bon tros de cami entremig de dues de les muntanyes mes altes del mon, on es podia notar la frescor de la neu, que mes tard canviaria per forts vents a l'hora que desapareixien els boscos, les muntanyes comensaven a agafar un to gris i la pista de sorra iniciaria el seu protagonisme. Pero el canvi mes brusc va ser el dia seguent desde Kalopani (2800 m), on el cami es transformava purament en pista (d'obres, el que ens va fer aturar durant 30 min la marxa perque havien d'explosionar la muntanya) excepte en els trossos que podies fer drecera per la plana de pedres del riu que baixava per la dreta. Va ser en aquesta jornada quan les muntanyes nevades de mes de 5000 m se't comensaven a menjar, pero per mes que pugessis no deixaven de creixer! Sense poder deixar de mirar amunt vam arribar als 2700 de Marpha, poble de les pomes, de les que en treien varis productes.

El dia seguent ens despertaria el soroll de les avionetes que despegaven i aterraven a Jomsom, poble en el que ens plantariem en escassament una hora per fer-ne una visita rapida i seguir el nostre cami fins Kagbeni, un poble medieval mig en runes situat a 2800 m. Aquesta seria una nit molt freda, pero no mes que la del dia seguent, quan pujariem a 3760 m fins el poble de Muktinath. Llevar-se a aquesta alsada va suposar trobar-se els vidres glassats per dins l'habitacio i no poder sortir del llit sense portar a sobre tota la roba possible.

Abans de comensar a desfer el cami fet vam decidir pujar uns quants metres mes per sobrepassar els 4000!

El cami de tornada fins Gorephani va ser el mateix exceptuant l'aturada prolongada a Tatopani per poder provar amb calma les aigues termals! Desde Gorephani vam enllassar amb una altre ruta (Annapurna Campament Base) que el primer dia ens portaria fins Tadapani a 2730 m, passant pel que per nosaltres ha sigut el millor cami de tots els dies! La pluja que vam patir uns dies abans havia fet que neves a "poca alssada", i tot i que ja n'haviem vist pel cami, aquest cop ens va tocar trepitjar-la tan si com no!

Des d'aquest petit poble penjat de la muntanya vam poder veure la millor sortida del Sol encarant l'Annapurna Sud (7219m). Amb un bon te calent entre les mans vam anar agafant l'energia per encarar la forta baixada fins la vall per despres tornar a pujar als 1700 i trobar el poble de Tolka per dormir.

Com que el Sol trigava a notar-se des de l'hotel i el cami fins el seguent poble, Dhampus (1650m), no era massa llarg, el despertar va ser un xic dominguero!

Mentre recorriem per aquest ultim poble buscant lodge vam trobar un cartell que indicava cami directe cap a Pokhara, desti del dia seguent i final del trekking! Justament es trobava davant d'un hotel que no tenia perfectes condicions, pero que per la ultima nit bastaria. Del que no teniem constancia era que abans d'anar a dormir coneixeriem l'ultim membre de la familia, un ratoli que no era precisament de petites dimensions! Dubtavem si dormir, si fer-ho amb les botes posades, no dormir, jugar a cartes tota la nit,... Al final, despres de veure la insistencia del visitant en volguer-se quedar en un dels llits de l'habitacio, vam decidir posar-nos les botes i baixar a compartir menjador amb la familia de l'hotel. Llastima dels quatre nuvols, sino a l'hora que estavem de peu haguessim vist una bona sortida del Sol.

El cami de tornada ens recordava a petits trets els diferents paisatges que haviem vist: bosc, muntanyes de color gris per les pedres que les farcien, les nevades ara ja a la llunyania, els rierols, els petits poblets,... pero hi havia altres records unics d'aquest entorn: les caravanes de burros mercaders, els ramats de cabres seguits dels gemecs dels pastors, els emocionants ponts de dubtos final (podia ser que el creuessis o caiguessis amb ell!), els abueletes xilumeros, els numerosos check post, bufals i bous en llibertat i domesticats, els maos, escales amunt i escales avall, tota la gent d'aqui i d'alla coneguda pel cami,... tot d'experiencies que mai cauran en l'oblit.

I ara, despres de descansar una hora per cada dia de cami que hem fet, havent esmorzat un dels enyorats apats de Pokhara i havent acabat el que possiblement sigui l'ultim post, ens comencen a plantejar la recta final!

Fins aviat familia! Esperem que les coses vagin tan be com aqui i tingueu tantes o mes coses per explicar-nos!

Namaste!

Tercera setmana del viatge a la India

2007-11-22T14:02:00.000+01:00

Los planes son para los pijos!...

Tercera setmana del viatge i continuem al Nepal; es mes, continuem a Pokhara, molts mes metres avall del que ens agradaria i hauriem de ser!

El trekking va comensar com haviem previst, a primera hora del mati i amb la motxilla a l'esquena, d'una manera molt diferent a la majoria de trekkers. En primer lloc el nostre inici va ser desde Pokhara, quan aquesta majoria recorrer aquest tram en bus, i en segon lloc acostumen a contractar un sherpa k els porti la motxilla durant tota la ruta.

Les primeres dues hores de pujada ens van portar bosc endins per una escala de pedres que arribava a Sarangkhot, un poblet rural situat a 1500m on una de les seves fonts d'ingressos es el parepent.Aqui i desde aqui el cami estava replert de gent amable que t'indicava devant el dubte de la direccio i altre que l'ajuda te la demanaven a tu economicament.

De Sarangkhot a Naudanda vam estar 3 h seguint un cami bastant planer que borejava la montana.A Naudanda repos i refrigeri...i tres hores mes passant per un seguit de poblets agricultors molt xulos, que ens encaraven l'ultima hora de bajada fins la nostra primera meta, Birethanti, un poblet turistic a la riba del riu.Despres de trobar la millor oferta pero dormir i travessar el curios pont cap el check post, ens vam topar amb la ... mes gran del continent!Segon la nostra informacio el trekking que pensaven realitzar no necessitava permis, pero anavem equivocats! es necessitava i a un preu mes elevat del que posava a la guia; a mes ens volien cobrar el doble per no portar-lo fet desde Pokhara i sense donar-nos temps a decidir que fer, ja que sense aquest no podiem ni dormir al poble.Aixi doncs, despres d'imaginar-nos com la dentadura de la dona escalava els 5000m de l'Annapurna que nosaltres no fariem, vam decidir marxar a un poblet del costat on per dormir nomes havies de pagar l'habitacio.Realment L'Annapurna era tan maco com per haber de pagar per trepitjar-lo?! en aquell moment vam decidir que no i aixi el dia seguent tornavem cap a Pokhara amb un taxi a preu de bus, algu no planejat que sortia be!

Ara ens trobem aqui a Pokhara omplint el temps amb el que tenim al voltant: despres d'un dia de relax, menjars, tes, reflexions i partides de cartes, vam comensar per una excursio a unes coves amb fantastiques estalacmites i estalactites segons la guia. Com era llunyet i per un cami poble a traves, vam decidir llogar unes bicis.En aquest parell d'hores de cami ens vam creuar amb una festa plena de dances, cansons i flors, mercats no turistics i molt de trafic!Al arrivar a les coves vam descobrir que un cop mes s'havia de pagar! despres de veures el petit tunel anomenat cova amb gotes caient del sostre ( suposem en un passat estalactites) vam fer un passeig mes pel bonic jardi abans de la tornada.

El dia seguent, despres d'un bon esmorzar, ens vam encaminar cap a les runes d'una antiga fortalesa, excursio que potser acabarem un altre dia ja que ens va venir mes de gust recular i seguir, per un dia, les tradicions del guiris d'aqui: menjar, tes i shopping.

Ens retrobem en el relat de les proximes experiencies indefinides, siguin muntanya amunt o muntanya avall!

Namaste!

2007-11-16T10:57:00.000+01:00

MOLTES FELICITATS Neus!!

Segona setmana a la India

2007-11-16T09:29:00.000+01:00

Els problemes son oportunitats disfressades!...

Poc imaginavem trobar-nos en aquest paradis emocional despres de l'infern caotic en el que ens vam anar endinsant tot sortint de Rishikesh. Dia i data no encertats, diumenge i Diwali!...

L'excursio de l'hotel a l'estacio de bus ja es va allargar mes del compte per la suma de males indicacions; un cop a l'estacio semblava que la sort ens continuava somrient quan en teoria en 20 minuts sortia el nostre bus directe a Ramnagar... pero en aquest punt la sort va comensar a canviar; ni el bus anava a Ramnagar, sino a Haridwar, i el preu que vam pagar va ser a nivell de guiris (que es el que som aqui, no?!). La nostra primera estafa descarada!! Despres de l'estres de l'estacio de busos de Haridwar intentant trobar el que ens portes cap al nostre cami desitjat, vam descidir probar-ho a l'estacio de tren on semblava que podia ser mes competent, pero va ser un gran error! L'agobio de l'estacio era encara mes gran, on no s'hi entenien ni els propis natius! Despres d'intentar dialogar sense exit amb tots els taquilleros i descobrir que hi havia overbooking als trens, vam decidir reconduir el viatge cap a la tranquilitat del pais vei, Nepal.

La opcio mes factible era tornar a Delhi i agafar el cami desde alla, ja que aquesta estacio te un bon servei pels turistes. Trobar el transport per arribar-hi tambe va ser una altre petita odissea que es va resoldre tornant a l'estacio de busos i "gaudint" d'un viatge d'unes 7 hores a causa del traffic jam!

Un cop alla, tot i trobar-nos a la capital, no podriem seguir fins el dia seguent. A partir d'aqui, pero, les papallones van tornar. Mentre buscavem la forma mes adient per trobar un hotel per passar la nit, vam coneixer dos hindus que vivien a Delhi, en Sanjeet i en Kaku. Despres d'una llarga conversa ens van donar la suficient confiansa per acceptar la invitacio d'anar a dormir a casa seva. Va ser un gran encert ja que ens van brindar la oportunitat de coneixer l'estil de vida en el seu minuscul habitatge (dos llits de fusta i una petita cuina), on vam disfrutar d'una agradable companyia, somriures, cartes, intercanvis culturals, les primeres birres i un xic de ron (horrible!!).

Despres d'haver de remarcar infinites vegades la nostra estimacio a causa de les evidents sospites de les intencions d'un d'ells, ens vam decidir perque 24 hores compartides fossin suficients a pesar de la seva insistencia per quedar-nos un parell de dies mes i veure la ciutat. Aixo, pero, no va significar una barrera per disfrutar de l'estada i descobrir que ens agrada fumar el tabac dels pobres, els bidis (fulla de tabac enrotllada, descoberta a Rishikesh).

Un dia despres, amb un viatge d'autorickshaw, tornavem a ser a l'estacio de Delhi comprant un bitllet direccio Gorakhpur. que va acabar essent un xic mes llarg del que esperavem: primer sis hores de tren-llitera direccio Lucknow i d'aqui, despres de 3 hores de transbord i 2.30 mes de retard, sis hores mes sense seient direccio Gorakhpur, on gracies a l'amabilitat de la gent del tren vam trobar un petit raco prou comode. Arribats a Gorakhpur no ens va ser gens dificil trobar el bus que ens protaria fins la frontera entre els dos paisos, Sunauli.

L'arribada va ser mes tard del que s'havia contemplat i la frontera ja estava tancada. El tema no semblava tan greu quan els passatgers i el conductor ens van convidar a esperar les hores dins el bus, pero el vigilant de l'estacio va creure mes convenient que les convivissim a la intemperie amb els mosquits, fet que no va agradar gaire a ningu. Tot i aixi va ser divertit fer la petita comuna fins la sortida en plan refugiats a les 5 del mati cap a les portes Nepalis.

Dos hores mes tard, amb el visat nepali en regla i un petit viatge amb ciclorickshaw, ja erem a Bhairhawa, un petit poble nepali on probablement erem els unics turistes i l'angles era mes nefast que el nostre! Aqui vam disfrutar d'unes hores de descans en condicions, una bona dutxa i un plat de bon menjar autocton; tot per conscienciar-nos de les 9 hores de bus que ens qudaven fins a Pokhara.

Un viatge pesat pero mes motivador cada cop que ens allunyavem km a km de la frontera i ens endinsavem en aquest paradis muntanyenc.

Ara ens trobem recuperant-nos de tots els desplasaments en una preciosa zona de Pokhara molt poc autoctona (ja que hi ha mes turistes que nepalis) i alhora preparant-nos per desapareixer durant, mes o menys, dos setmanes de la civilitzacio, muntanya amunt... ben amunt (cap els 5000 m! jeje!). A punt estar de comensar l'esperat trekking!...

Amb energies positives i piles recarregades ens despedim fins...

Namaste!

Primera setmana a la India

2007-11-09T10:25:00.000+01:00

Namaste amics i amigues!

Despres de gairebe una setmana a la India els llocs fisics descoberts son pocs, pero hem conviscut amb diferents tradicions, gastronomia i estils de vida, segons el territori i massivitat de gent.

L'arribada a Delhi va ser tan o mes agobiant del que esperavem, pel que despres de 300 "NO!" vam optar per dormir al primer hotel barat que vam trobar. L'endema al mati vam fugir a primera hora en busca d'un tren que ens portes lluny de la polucio i aglomeracions. En descobrir que aixo no ens seria possible fins les 15.30 de la tarda vam decidir clausurarnos a la transitada estacio entre ventiladors i turistes, ja que l'aire era irrespirable.

Sense haver menjat mes que 4 patates chips a l'estil hindu (es a dir, super picants) ens vam enfilar al tren on la nostra presencia, junt amb dos turistes mes, resaltava entre tota la poblacio hindu que omplia els vagons. Gairebe al punt d'arribar al primer desti ens vam coneixer amb la Lucie, una turista francesa (voluntaria de la Ghandian Association al sud del pais) que s'havia agafat uns dies de vacances, i no s'ho va pensar dos cops en acostarse a nosaltres al saber que erem hispans. Des d'aquest moment fins el dia d'avui estem compartim aquesta aventura que ens separara properament.

Despre de quatre hores de tren vam fer escala momentania a Haridwar on vam agafar un bus que en una hora ens portaria al nostre desti, Rishikesh: poble de 80.000 habitants aprox, bastant tranquil i turistic, dividit en diferents zones. La nostra eleccio va ser Lashkman jhula, uns dels extrem d'aquesta poblacio plena de rastes i motxilleros que es barregen amb els autoctons de la zona.

Vam comensar l'exploracio del terreny anant a visitar unes cascades properes per uns camins selvatics plens d'aranyots grocs, grossos i verinosos ( llogicament no ens van fer res al veure que erem groguis com ells). Despre de la interesant visita ens vam aturar a provar un delicios Momo Tibeta, en un xiringuito on vam coneixer un trio de catalans.

El dia despres d'haver explorat diferents racons pel poble i tastat diversos plats regionals (la majoria picants i tots vegetarians) vam fer una altre excursio de 17 km muntanya amunt que ens portaria cap a un temple de Shiva, on tambe ens va acompanyar en Donald, no el pato sino un canadenc yoguero.

Fet aixo ens disposem a passar el ultims dies en aquest poble a la orilla del Ganga disfrutant de la festa Diwali (festa nacional hindu) que tot just acaben de comensar.

Desde aqui partirem a Ramnagar, un petit poblet de 20.000 habitants a les portes de la reserva de tigres de Corbett, la nostre ultima parada abans de passar la frontera cap a terres nepalis.

Amb canvis en els plans o sense, ens despedim amb alegria fins les properes paraules.

Un petonas i una abrasada per cada un, Namaste!

pd: no tenim ni accents ni c trencada en el teclat!:)

Volando vamos

2007-11-03T02:28:00.000+01:00

De veritat??!!... Sí, sí!Que nos vamos YA pa la India!!

Ens veiem per Nadal com el bon turró!!

A disfrutar i cuidar-se!

Nous inquilins a casa!

2007-09-24T01:22:00.000+02:00

amb una no n'hi ha prou?... doncs tres!!

La Xana

En Bruc

La Lluna

Desde fa un any enrere...

2007-09-20T02:11:00.000+02:00

Volant, Volant he vist...

Desde fa un any enrere...

Canvi de casa, canvi de ciutat, canvi de feina: restaurant, menjador escolar, casal de nadal, extraescolars, casal d'estiu i casa de colònies!!...

Titulada en educació infantil i gairebé directora de lleure!! Carnet de cotxe i cotxe!!..

Madrid i Segovia, Cadaqués, País Basc, Talaixà i St. Aniol, Beget, Pineta.

Distanciaments, apropaments, retrobaments i noves amistats.

Concerts, espectacles, festivals, obres de teatre i festa.. Festa Major!!

Objectius fixats assolits... i altres fixats en camí.

Properament... més colònies i la Índia!!...

i al pensament, sempre vosaltres!..

14-18.8.06/1600 // 8-11.9.06/3404

2006-12-10T11:15:00.000+01:00

14-18.8.06/1600 // 8-11.9.06/3404

Abans de començar la meva nova vida independent allunyada dels meus pobles, vaig poder gaudir d’unes mini-vacances fragmentades al Pirineus aragonès.
El primer viatge va ser a l’agost. El dia 13, a les vuit de la tarda, el jefe em deia que no feia falta que anés a treballar el dia 15, així que no m’ho vaig pensar dos cops! Com que ja no podia pujar amb la Tam perquè ho havia fet aquell mateix matí, l’endemà a primera hora del matí agafava un bus direcció Barbastro, enllaçant amb un que anava a Aínsa. Allà vaig haver d’esperar-me...unes hores abans no em vinguessin a buscar, així que motxilla i jo vam anar a visitar el casc antic de la ciutat.

A mitja tarda em trobava un cop més, després de temps, entre aquelles muntanyes. Teníem quatre dies per endavant per coronar-les, i al final.. ni una! El temps no ens va acompanyar, vam enganxar la pitjor setmana de l’agost! Només vam poder gaudir un cop més del verds prats de la Larri. Però tot i que els litres de pluja ens obliguessin a desistir dels objectius, ens van oferir un espectacle esperat i una estampa inoblidable. Tota la vall es va cobrir de cascades, a gairebé 3000m els pics es van cobrir de neu pols, els núvols es movien a velocitat elevada, el Sol s’escolava entre els núvols negres, les vaques baixaven dels prats,... va valer la pena esperar cinc hores sota la tenda amb un got de sopa calenta!
Aquest dia concret, l’últim a la Vall, va finalitzar amb la millor imatge: estrelles i més estrelles, d’immòbils i de fugaces... desitjos i més desitjos!!
L’endemà, abans de tornar a la civilització, vam anar a descobrir un tram del Cañón de Añisclo. Llàstima que ens faltessin hores, perquè aquesta ruta té bones metes i ja començàvem a trobar-li el seu encant! Però quan arriba lo bo...s’acaba i cap a casa!

En menys d’un mes ens vam poder treure l’espineta del cim coronant l’Aneto, el pic més alt dels Pirineus.
Aquest cop ens vam ajuntar una bona colla, la gran majoria disposats a arribar un xic més a prop del cel.
L’endemà d’arribar, me germana, la Tam i jo vam sortir de matí disposades a fer una excursioneta d’unes tres hores per escalfar per l’endemà, i a mig matí trobar-nos en un punt amb la resta del grup.
La valoració del dia és que l’excursioneta per la Vall d’Estós va acabar essent de 5-6 hores i el reagrupament a primera hora de la tarda!!
El nostre objectiu era el primer llac de Batisielles, però un cop hi vam arribar vam corroborar el que ens havia dit un veterà a primera hora del matí, allò era una bassa!! Així que vam decidir pujar un xic més i descobrir el llac d’Espinosa, on vam poder gaudir d’un esmorzar únic!
Com que anàvem bé de temps i estàvem animades, vam decidir arribar al punt de trobada per un altre camí, per no desfer el que ja havíem fet! Avorrit!! Aquest nou camí donava tota la volta a la Vall, una Vall amb una forma ben peculiar: típica forma d’V que les caracteritza.. doncs aquesta era una W! No vàrem poder recuperar minuts perquè el turó que la trenca pel mig ens va impedir fer drecera.
Tot i que vam acabar gastant més energia de la proposada, va valer la pena allargar el camí. Vorejar totes les muntanyes que la formen, fer-ho acompanyades d’un Sol radiant, conviure per uns instants amb la fauna que hi viu,.. l’entrepà de dinar pot esperar!
Quan ja retrocedíem la Vall per l’altre banda, gairebé tocant al punt de trobada, vam coincidir amb una part del grup encaminat a descobrir i contemplar una petita part de la Vall. Uns minuts més tard ja repostàvem energies amb un bon entrepà mentre descansàvem els peus dins l’aigua gelada del riu. Aquella nit, a dormir aviat!!

L’endemà a la matinada ja sonaven despertadors per tot el bungalow. Ben equipats i abrigats vam anar a buscar el jeep que ens portaria fins l’inici de l’ascensió.
Amb el frontal al cap o la llanterna a la mà vam començar a esquivar pedres fins que va arribar un punt que la llum artificial era innecessària i esquivar els rocs impossible! El Sol començava a perseguir-nos, però després de 2-3 hores encara no ens havia enganxat i vam poder aturar-nos a esmorzar tranquil·lament al costat dels llacs.
Arribar fins el Coll de Coronas ens va comportar una hora i pico més; a partir d’aquí vam haver d’utilitzar els grampons un parell de cops per poder arribar al cim. L’últim tram de l’ascens està vestit de glaceres, i fer-ho sense cert material en aquestes condicions és arriscat.
Al final, després de pedres i més pedres, vam trepitjar les que més amunt es troben, a 3404m. Per poder accedir-hi, però, s’ha de superar el famós pas de Mahoma, format per una filera de pedres mal posades, tallades en sec per cada costat. Allà semblaven les Rambles, així que abans no fos el teu torn tenies temps d’estudiar-te on posaries els peus a cada pedra!

El descens no era curt, els núvols blancs començaven a pujar i els negres a venir de la llunyania! Efectivament, poc passat el Coll ja ens vam haver d’equipar amb el material de pluja; per la pedra només teníem la resistència! Una baixada a 150km/h, encongits com bolets i xops com pops!
Amb una hora de diferència ens vam reunir tots al refugi. El jeep va arribar al punt perquè els últims no tinguessin fred.
Al arribar, un cop més la invasió de la satisfacció, però alhora la incomoditat i el malestar de pensar que fa unes hores eres allà dalt, tu i el món.

Esperarem aquesta sensació de nou amb el pròxim objectiu ja fixat...

L'hort de les xaies

2006-12-06T01:41:00.000+01:00

L'hort de les xaies

Aquesta història va passar fa molt i molt de temps (maig’06!!), ara, en un poble llunyà...però s’ha anat escrivint a poc a poc! Tot i així, no n’he oblidat cap detall! Sé que aquesta tarda no l’oblidaré mai, per vàries raons, com per ser uns moments únics compartits amb l’ari, la Sílvia i la clara, per l ‘esforç implicat en aconseguir la valoració final i perquè no tothom s’ha trobat en una situació semblant!! Jajaja!!
Xaies... quin patiment i quin esforç, però quins moments i quina recompensa! L’equilibri!

Avui, 02.06.06, era el dia primerament estipulat per l’entrega del projecte, però com que aquestes coses sempre van justes de temps, ens van prorrogar la data fins després del pont, el dia 6. El problema ve quan el 75% del grup treballa el cap de setmana...hores inaprofitades pel projecte. Així la nostra intenció era deixar-lo enllestit avui mateix i poder disfrutar de la festa’l grogui sense més pressions que l’horari laboral.
Però quan a aquests factors li sumes el que no has vist en una setmana la tutora del projecte, el que no t’hagi tornat res revisat, el que s’acaben els dies,... acabes fent una sentada a la porta del despatx de la tutora perquè, a un dia vista de l’entrega, no s’escapi de l’institut un cop més!
Després d’escalfar el passadís del 3r pis durant dues hores, aconseguim començar a estructurar el projecte amb la tutora davant. A les 8 de la tarda eren moltes les preguntes per poca estona, a les 9 tancaven les portes.
Era una trobada necessària per les dues parts, amb el que la concentració i densitat de la reunió eren extremes.
Al tornar a mirar el rellotge passaven 10 minuts...arribar d’un salt a la porta d’entrada no va servir per enganxar la conserge a temps. Les pizzes del nostre intensiu les hauríem de demanar des de l’insti!!
Les cares de l’Ari, la Sílvia i la Clara de “si home, està de conya!” van ser espectaculars, però la de la tutora no va tenir preu! Tot i que no va ser una expressió molt marcada, es va delatar que no era el primer cop que li passava!!
Després de descobrir el “secret” de la tutora, la reacció va ser encara més inquietant!: a seguir treballant que això va molt bé però hi ha feineta!
I que no ens havia de venir a obrir a ningú?!! Tranquil·les que ella té experiència i la poli del Masnou té claus! Però per poder localitzar-la se li va haver de dir tres cops que el número d’emergències és el 112!
Després d’un parell de trucades ja teníem la policia avisada, la que resulta que ja se n’havia adonat que havia saltat l’alarma silenciosa! Quan va arribar la poli i vam aconseguir entendre’ns a base de quatre crits per la distància, va resultar que no tenien claus, que s’havia de trucar a la directora! La tutora ja no sabia on posar-se les mans! Així que la poli va marxar a trucar a la dire!...
Esperar per esperar vam decidir seguir fent feina, però ara la que creia que no era important era la tutora! Quinze minuts d’intent frustrat a resoldre 4 dubtes més i ens vam traslladar a la planta baixa, per si venia la policia a rescatar-nos!
Mentre baixàvem del tercer pis vam seguir ametrallant amb preguntes.. segur que fotia el camp a la que ens obrissin la porta!
Mentre esperàvem davant la porta principal del centre, nosaltres seguíem intentant resoldre els nostres dubtes mentre la tutora només anava amunt i avall del passadís esperant...algú!!
A l’estona, per matar el temps, vam decidir aparcar el projecte i mobilitzar-nos per buscar una clau de la porta i la reixa. La consergeria, la secretaria, el despatx de coordinació... llàstima! Al bar era impossible!!
Una trucada, era el mòbil de la tutora. Resulta que la directora del centre ens resoldria el problema directament, havia trobat la solució: la conserge del matí vivia al Masnou, que per sort va poder deixar els fills sopant amb el veí per venir-nos a obrir la porta just en el punt en que estàvem plantejant-nos anar al gimnàs i apalancar-nos a les colxonetes!
Per fi! Quatre riures, un piti, unes quantes preguntes més del projecte.. i cap a Premià a buscar les pizzes que és tard tard i hi ha gana! ... més tard de lo esperat, però van arribar les delicioses pizzes! Sort que la nit ja havia de ser llarga abans que passés tot això!!

Ironies de la vida

2006-07-24T21:28:00.000+02:00

Per volar s'ha de començar assumint riscos

Un "regalassu"!!

2006-06-09T09:18:00.000+02:00

Per no perdre-s'ho!:

22 de juliol al Parc Central de Mataró:

Preu de l'entrada: 18€ anticipada

22€ a taquilla

Jo ja la tinc!!!! :)

Qui s'hi apunta?!!!

Que locuraaaa!!...

2006-05-17T00:43:00.000+02:00

OYE! luna de Marte...

que et volia explicar que poques paraules tinc per escriure sobre aquestes tres nits!!

*Dimecres 10:

Festa Major de Badalona; al sortir de classe vam anar directament cap al passeig marítim a veure els focs artificials mentre sopàvem. Després de l'espectacle pirotècnic ens vam acostar al centre de l'aglomeració de gent. Estaven cremant el dimoni que simbolitza els mals rotllos de tot un any. Todos a la hoguera!! L'escalfor que desprenia aquella estructura gegant en flames era suportable pocs minuts des d'una posició propera, i encara menys aguantable per la vista. Però un espectacle i un rerefons maco!!

Unes quantes partides de cartes ens van omplir el temps que faltava perquè comencés el concert de Gertrudis, tot i que al final vam fer uns minuts tard! Però les rumbetes que vam ballar van complir les espectatives de la nit!!

*Dijous 11:

Continua la Festa Major a Badalona; concert de Pastora... realment poques coses a dir! Com a l'últim concert al que vam assistir, espectacular!

La mateixa idea i la mateixa escenografia, però sensacions noves! La impressió d'estar vivint el mateix concert no la vàrem tenir en cap moment!

Ei Vini! Moltes gràcies per intentar-ho! Estic segura que trobarem més oportunitats!!

*Divendres 12:

Telecogresca al Fòrum; la nit estelar!

L'últim tren de rodalies ens portava a buscar el tram per arribar al Fòrum. Al cap d'una estona d'haver arribat, quan ens haviem trobat tot el grup, vam anar cap a dins el recinte, on vam començar deleitant-nos amb el concert de Vive la Fete, des d'una certa distància a les grades perquè la "pista" estava a reventar. Un gran espectacle dalt de l'escenari també! La interacció amb el públic i la seva motivació per animar al 100% cada tema.

Després d'aquest concert va passar l'estona entre reincidentes, encuentros amb gent inesperada, una cerveseta,... i... Muchachito a l'escenari!! El gran esperat una vegada més! Com Pastora, poques coses a observar sobre la posada en escena que no esmentés sobre el concert anterior; el diferent i brutal d'aquest concert va ser amb les persones que el vam compartir, la manera que el vam disfrutar, veure sortir el Sol mentre escoltàvem en directe, per exemple, Siempre que tu quieras!! Senzillament...s'ha de viure de primera mà!!

Són moltes coses!!...

2006-05-08T02:16:00.000+02:00

Són moltes coses!!... (by Tam)

Canvi de plans d'última hora! El que aquest pont passat havia de ser una sortida a l'Alta Cerdanya per pujar el Carlit, va acabar derivant en una escapada a la Vall de Núria.

Dissabte de bon matí, cadascú amb el seu estat, agafàvem el tren el Roger, el Vini i jo direcció Ribes. Sort que els seients éren còmodes i vam acabar d'agafar forces pel que ens esperava!

Després d'un bon i tranquil esmorzar al "Petit bar" del poble, vam amotllar les motxilles a l'esquena i vam començar a caminar per carretera fins a Queralbs... teniem per davant 7 kms. d'asfalt! En una hora i mitja ens plantàvem a Queralbs, a la plaça de la font on es troba l'inici del camí vell a Núria. Una príncipe, canvi de sabates i començar a pujar els gairebé 900 m. de desnivell fins la Vall.

El camí que recordava... caminet de bosc entre els arbres, saltant rierols, refugis abandonats, ponts de pedra, desviacions... eh?! El camí de muntanya desviat per "millora dels serveis", i davant meu uns 150 esglaons, de diferents alçades, a superar per poder seguir el camí.

Després d'unes 3-4 hores ens fèiem la foto de grup al mirador de la Vall. L'aire fred, l'alçada, les muntanyes mig nevades, el silenci,... A mitja tarda vam plantar la tenda i l'altre mitja uns se la van passar dormint i els altres disfrutant de l'entorn que tantes vegades es troba a faltar. Una bona amanida de pasta per sopar i a descansar, que mañana más!

Diumenge al matí... tot al revés! Ni els que ja estàvem a Núria ni els que venien de Barcelona vam cumplir els horaris, així que el Puigmal l'hem deixat per una pròxima ocasió!

A 2/4 de dotze del matí arribava el cremallera amb el que venien la Tam, el Kiu, l'Imanol, la Nuri i la Marina. Vam preparar motxilles i ens vam dirigir cap al Noufonts.

La intenció era que qui s'animés pugés fins el cim, però el dia no va acompanyar gaire, així que ens vam quedar al coll i allà l'equipo es va dividir! Els més maxitos van decidir que la boira no els aturaria per coronar un pic de la carena, encara que no tingués nom! Es van enfilar muntanya amunt fins que van arribar a tocar la boira.

Les altres 4 mosqueteras vam decidir començar a anar muntanya avall, però improvitzant la baixada per un altre camí, direcció al coll d'Eina.

Una baixada plena d'anècdotes amb la neu, derrapades per tarteres, contemplacions d'isards a molt poca distància, admiració de la creació de la natura,... després de 4-5 hores, amb 15 min de diferència cada grup, ens trobàvem a la parcela 57 de la zona d'acampada. Començaven a caure quatre gotes, així que vam muntar l'altre tenda i... a dinar?! Eren les 5.30 de la tarda!!

Una tarda de relax, coneixent la història de la Vall, del Santuari, del Cremallera,... a partir d'exposicions entre el recinte de l'hotel i l'estació, partides a l'UNO, demos de malabars,... fins la nit, quan ens esperava un sopar de gala! La Tam es va currar uns macarrons que va portar fets de casa. Estaven per llepar-se els dits! Només els hi faltava aquell punt calent!!... Merci xaia!

La "festa" va durar fins tard entre xerrar, tornar a jugar a l'UNO, anades i vingudes a l'WC, partides emocionants a l'assassí,... L'endemà, els coneguts que treballaven a l'hotel, ens van dir que era la única llum que es veia a la zona d'acampada!! La que no va tardar gaire a tornar a sortir va ser la del Sol, que va donar el toc de queda, per alguns més aviat que per els altres i després... a "córrer" tots! Un bon esmorzar, recollida de tendes, preparació de motxilles i troupe cap avall que fa baixada!!

Però no sense un Lluíiiiiiiis final!!

Una baixada en què el Sol ens acompanyava però no agobiava, fotos en els punts més emblemàtics, recuperació d'aire després de pujar els 150 esglaons, un ritme ràpid però sense presses... fins al final, quan la trucada de l'Imanol ens va alertar que teniem uns 20 min. per recórrer gairebé 2 kms. sinó... adéu tren fins d'aquí 2 h!! Els que no van veure el poble de Ribes de pujada, ho van fer de baixada però a càmara ràpida!

Tot i que teniem poques esperances vam aconseguir poder tornar cap a casa tots junts! Vaia spring final! Ens mereixiem un bon dinar a les 5.45 de la tarda, així que el terra del vagó es va convertir en la nostra taula per aquell àpat, en el sofà per fer la dormida i en la taula de jocs per jugar a cartes.

Entre Granollers, Barna, Premià, Mataró i Arenys s'anava acabant aquesta ruta que no dubto que, segurament en un altre lloc, repetirem!!

Roger: m'alegro que et submergissis amb mi dins l'Univers.

Marina: ha sigut genial compartir uns dies fora de l'entorn quotidià! A la pròxima arribem al cim!

Vini: a la pròxima pugem les taronges per fer el suc de bon matí... que necessitem defenses!! Un nou repte superat! Encantadíssima d'haver compartit aquesta experiència amb tu!

Nuri: ni l'haver fet aquesta caminada, ni l'haver acampat, ni haver anat a la muntanya,... va superar l'alegria de la teva decisió d'última hora!

Kiu: Vuelve Kiu, vuelve!!... que s'hi està bé aquí també!!

Tam: ... què t'haig de dir?!... una més per apuntar!

Imanol: ahí el hombre de las nieves! estás como una cabra!! Per fi unes hores per poder xerrar tranquilament... ja tenia jo ganes de xerrar sobre dietes equilibrades i tapers d'arròs!! Me n'alegro d'haver pogut compartir uns moments que es trobaven a faltar!

Que locuraaaa!!!....

2006-05-07T19:53:00.000+02:00

ACABEM BÉ LES CLASSES... I COMENCEM ENCARA MILLOR EL PROJECTE!!

Per qui vulgui apuntar-s’ho a l’agenda i per qui vulgui viure-ho en directo!!:

* Dimecres 10 de MAIG:

Gertrudis a Badalona per la Festa Major (gratuït)

* Dijous 11 de MAIG:

Pastora a Badalona per la Festa Major (gratuït)

* Divendres 12 de MAIG:

Muchachito, la Kinky beat, Reinzidentes, Vive la Fete i altres al Fòrum per la Telecogresca (12 euros; les entrades es poden adquirir a l’Fnac, al Servi Caixa,...)

Ens la veiem per allà!!

Saciada la sed de tí!... si més no per un temps més!

2006-04-21T01:45:00.000+02:00

Manuel de Pedrolo! A... cavar, cavar, cavar!!

"Bones vacances xaies!"... "Passa-t'ho de pm titi!"... Del Clap a casa, dutxa de 2 minuts, agafo el dinar i la motxilla, "bon dia pares! Ens veiem dijous!" i amb la RENFE cap a Barcelona.

A primera hora del matí, uns més adormits que altres, ens retrobàvem, gairebé tots, un cop més a la Rda. St. Antoni davant l'autobús disposats a carregar motxilles i material ràpid per començar el viatge al nostre món diferent.

Una dormideta de 4-5 hores per recuperar energies i allà ho teniem, la nostra vall i la nostra casa!

A això hi anàvem, a despertar un cop més sensacions amb aquell paisatge, aquell cel estrellat, aquell aire,... tot únic! Igual que la gent amb qui comparteixo aquests dies; per diverses raons feia un parell d'anys que no podia gaudir de la seva companyia en aquell entorn, i un cop allà vaig adonar-me del molt que ho trobava a faltar, més del que em pensava!

L'objectiu de la nostra escapada, com cada any, era arreglar alguna part de la casa de colònies, la que cada estiu s'omple de centenars de nens/es i monitors/es disfrutant d'una història fantàstica i d'activitats vàries.

Les nostres tasques principals van acabar derivant a una de sola i no era cap plantejada des de Barcelona! Haviem d'arreglar la prada de davant de la casa!

Contra tot desig nostre, Bielsa, el poble més proper a la Vall, està creixent per satisfer les "necessitats" dels turistes i ara han decidit construïr un macro pàrquing d'aquells amb 25 plantes i més!! Però és clar, dins allò dolent s'hi troba alguna cosa bona per treure'n i en aquest cas ha sigut la terra.

Com que de tota la que treien "no sabien" què fer-ne, els veïns posseïdors de terrenys van decidir aprofitar-la per llaurar-los i sanejar-los. I, com us podeu imaginar, la casa de colònies no es queda curta amb terreny!... i nosaltres ens passàvem 5 dies allà, així q... des del primer dia la nostra missió va consistir en treure totes les pedres que haguessin dificultat el creixement de la nova gespa, expandir la nova terra i remoure-la. Es diu molt ràpid però, un any més, i potser més que mai, van ser uns camps de treball en toda regla.

De totes maneres, si la feina se't feia molt feixuga sempre tenies la opció d'escollir-ne una altre, com endinsar-te entre els esbarzers i fer-te camí amb les tisores de podar! L'objectiu era ben clar, deixar un camí ben net al costat de la reixa per poder agafar les pilotes extraviades sense haver de quedar-te enganxat entre les punxes, perquè fer esbarzers... enganxa!! I l'altre objectiu (considerat d'alguna manera un xic més raonable) era el que per tirar tota la valla actual a terra per qüestions d'antiguitat i oxidació s'havien de desenganxar els esbarzers que unien la valla amb la planta!

El dia era dur (tot i que sempre trobaves una estoneta per fer una escapadeta al riu a rentar-te la cara), però les nits ho compensàven! Éren l'altre cara dels camps... El cansament no ens impedia disfrutar, després de sopar i de l'avaluació pertinent de la feina feta, d'una bona farra amb guitarres, jocs, bailoteos, perdudes en el mar d'estrelles, rialles, comandos de novatades,...

Dormiem poc i ens cansavem molt, cert! Però això no va ser un obstacle perquè la feina estigués acabada quan tocava! Ara només queda esperar que quan hi tornem aquest estiu la prada tingui un color una mica més verd!

Després de 5 dies en aquest entorn idílic vam haver de tornar a pujar a l'autobús per tornar a les rutines tan poc enyorades.

Camí de tornada, quan ja ens començava a invadir el sentiment d'enyorança, pensava que els alicients de setmana santa s'havien acabat... però m'equivocava a tutti pleni!!... i jo que me n'alegro!!

2006-04-20T10:32:00.000+02:00

UN COMPLETO POR FAVOR!!

Arribava setmana santa i per primer cop ningú s'havia preocupat d'organitzar un sopar de classe... s'havia de trobar una solució, ràpida!...

Ok! Som dimecres, oi?... Doncs divendres a les 9.30 a pça. Sta. Anna; tu apuntes qui ve, tu busques on sopem!... Dijous; taula reservada a El Casal i llista tancada: la classe al completo (només faltaven un parell de persones, una d'elles de les més especials)!! Divendres; recollida de notes a les 15.30, unes hores per preparar la motxilla i el dinar pel dia següent, una dutxa, canvi de roba i... a omplir la panxa! Que comenci la festa!!

Passades les 10 teniem la taula plena d'entrepans, plats combinats, tapes vàries i sangries!! A l'ataqueeeee!..

Entre rialles, crits, fotos, cançons, st. Hilaris, sortides a fora el local per calmar les ànsies de nicotina,... els plats i les gerres s'anaven buidant a bon ritme!

No es pot negar que la gent que havia vingut a buscar un sopar "tranquil" entre amics com cada divendres, no van estar gaire de sort! Fins i tot van haver d'acceptar que algunes de les xaies els anéssim a portar els cafès... i així es van unir una mica més a la festa! Unes rialles més!

Després de revolucionar la clientela, els cambrers i el "jefe" del local, el nostre destí era el Clap... però no hi podiem anar sense fer abans una ronda de xupis allà on haviem sopat tan bé!

Camareroooo!! ¡¿Qué?! 25 xupitos de lo que quieras!!

Unes caminant, les altres amb cotxe... arribàvem al Clap per trobar-nos directament dins el local. Seguia la festa!.. Repartides entre la sala de dalt i de baix, moviem el cos a ritme de Muchachito, Goldfrapp, Amparanoia,... sense deixar ni un sol moment de disfrutar d'aquell primer sopar de classe al completo!

Hores que recordarem plenes de somriures, de caigudes de begudes només començar el sopar, dels millors bailoteos, d'anècdotes sorprenents, de gags únics,... moments que des de principi de cicle teniem ganes de compartir!

Espero que es repeteixi!!

2006-04-20T01:00:00.000+02:00

eSTRELLA dE dIA

Sempre decidint a últim moment!... diuen que això no és bo, però a nosaltres, fins ara, el mètode ens ha servit! Almenys les dues últimes decisions preses a corre-cuita han tingut un resultat més que positiu!

En dues setmanes de diferència hem pogut vibrar amb alguna de la música més suculenta del mercat d'avui en dia (ja se sap que tot va a gustos, però!...)

Després d'una d'aquelles setmanes on cada minut està dedicat a alguna cosa que no siguis tu, arriba divendres i sense gaires vacilacions decideixes anar al concert de Macaco al Clap, encara que la setmana següent... més val no mirar l'agenda!!

Era el pla perfecte per trencar amb la rutina diària, alliberar tensions, desconnectar amb ritmes alternatius i passar una bona estona amb la Tam, el Vini, el Lluís, l'Abel,... i així va ser! Una nit on vam poder recordar clàssics de l'artista i opinar sobre els nous temes que han sortit al mercat.

Macaco diu que la música que fa, deixant de banda el que la majoria de públic reclama, és el que anímicament sent quan s'inspira; deu ser que fa poc s'ha fet amic de la Spears i li arriben ones "poperes" quan troba aquesta inspiració, perquè la base dels nous singles estava basada en aquest estil (contra tot pronòstic de la seva trajectòria)!!

Tot i això em vaig alegrar d'haver pogut comprar dues de les últimes cinc entrades anticipades que quedàven al Trak!!

Dues setmanes més tard...

Dissabte al vespre ofuscat! Ganes d'anar al Clap?... no! D'anar a algún altre local?... no! De quedar-nos a casa mirant una peli?...no!... Les 9 de la nit... truca la Clara mentre està currant (però no li digueu a ningú!!)... "Us apunteu a veure Joan Garriga i Muchachito a la Garriga?"... Qui diu que no?!!

A les 11 de la nit anàvem en busca de la carretera direcció La Garriga... la intuició no ens va fallar! Uns minuts abans de les 12 teniem el cotxe aparcat prop del pavelló disposades a trobar aquella nit diferent!

L'espera dins el recinte pel primer concert (Joan Garriga: ex-component del grup Dusminguet) s'estava fent interminable. Anar a prendre l'aire 5 minuts... i al tornar a entrar ja ens col·locàvem entre les primeres files per vibrar sense parar durant 4 hores!

La primera hora i mitja el nostre cos es movia a ritme de "música de vinya", una bona rumbeta!!

Mentre disfrutàvem del meneíto al ritme de la gaita entremig de centenars de persones, la casualitat ens va portar a trobar a gent impensable per compartir aquelles hores, l'Albert, el Marc, la Joana, en Boi, l'Ori,... van ajudar a fer la nit una mica més espectacular!

Un cop fet l'escalfament, prenia possessió de l'escenari el rei! Una birra per recuperar energies i ja hi érem! Dues hores d'espectacle i bona música assegurat!

Mentre contemplaves admirat l'evolució del quadre pintat durant el concert, no deixaves de moure't amb notes de cançons que no et deixaven indiferent, una darrera l'altre: Conversaciones incompatibles, Siempre que tu quieras, Luna, Paquito Tarantino, Sin vigilancia, Si tu, si yo, Más que breve,...

Un cop acabat tot el repertori del disc més alguna inèdita... no n'hi havia prou! I el quadre no estava acabat! ;) Així que... tornem a començar! D'energia en sobrava a baix i a dalt de l'escenari!

Després de dos hores de locura màxima, els ànims no havien baixat, però la barraca havia de xapar. El que no sabiem era que el plat fort arribava llavors:

Foto amb Muchachito i dos petons per cada una!!

Vam trobar aquella nit diferent i vam poder anar a dormir amb un triple somriure als llavis!... "Un dia soñando en un sueño soñé..."

Va ser una nit compartida amb qui més en tenia ganes, però altre gent que per distància el temps no en feia possible l'assistència (Neus, Fabrins... el tenim pendent!) o que per falta d'informació no vaig poder avisar (Pau... someday...repeat!! Faltava algún xaio corrent per allà!!) l' haguessin acabat de fer brillant!

Històries per somiatruites

2006-03-30T00:14:00.000+02:00

LA LLUNA

Dissabte passat al cau vàrem començar la renaixença del que havia sigut fa un temps la revista del cau, la "Caudekul"! Està distribuïda en diferents seccions escrites, dibuixades, passatemps,... entre nens/es i monitors/es.

Cadascú, per grups o individualment, va crear a la seva manera la benvinguda de nou a aquest bloc de fulls. La Tam i jo vam decidir crear una nova secció... Històries per somiatruites! I aprofitant el Sol que feia...vam parlar de la Lluna!!

Esperem que us agradi o si més no que alguna de les línies us transporti a algún lloc únic per vosaltres!

"Qui no ha mirat mai la Lluna i per uns instants un somriure inconscient se li ha dibuixat als llavis?!... satèl·lit de reflexió, tranquil·litat, romanticisme, paranois, imaginació, il·lusió, inaccessible, ziritione, enamoradíssa,...

Hi ha camins de la vida que es busquen en nits banyades per la llum de la foscor, que et guia amb el risc de quedar enamorat de la seva cara trista. Tristesa per culpa de la distància, enyorança, soledat i esperança de recuperar allò que anhela i de no poder disfrutar, des de la seva situació galàctica privilegiada, d'un món idílic per moltes de les persones que hi conviuen. Sense aquests éssers ambiciosos i somniadors, que es deixen envaïr per la bellesa més pura de l'esfera més petita de l'Univers, tindria més raons per expressar la seva melancolia i li donariem motius per esvaïr-se i deixar-nos sense l'essència de la nit."

"Mai no demanis la Lluna... ningú la pot agafar!"

"Sempre canvia la Lluna, pren el que et vulgui donar."

Què il·lumina la llum de la foscor?...

2006-03-24T00:11:00.000+01:00

QUÈ IL·LUMINA LA LLUM DE LA FOSCOR?...

"Iglueros" per unes hores!!

2006-03-22T01:14:00.000+01:00

“IGLUEROS” PER UNES HORES!!

El cap de setmana passat vam marxar amb el cau a Planoles, a tocar neu!! Els del temps ens havien avisat que es preveien pluges, però ens havíem d’arriscar! Però els de la RENFE no havien avisat que el primer tren de dissabte al matí ja aniria amb retard!! Però ja sabem tots que amb això ens hi arrisquem cada dia!!
Finalment, tot i agafar el tren desde Barcelona 2 hores més tard del previst, ens trobàvem distribuïts entre diferents vagons esperant arribar a Planoles, tots dormint!!
Al arribar a l’alberg ens vam distribuir per habitacions i després vam dinar fora, al camp de futbol.
La tarda no ens va acompanyar gaire, plovent desde primera hora. La gimcana pensada per fer a l’exterior, la vam haver d’adaptar a 4 pisos de sales i habitacions. Tot i que els nens/es van acabar farts de pujar i baixar escales, havien passat una bona estona per oblidar-se que la pluja no ens deixava disfrutar com volíem de l’exterior.
A la nit... seguia plovent!! El joc de nit, també pensat per l’exterior, es va acabar convertint en un Furor en tota regla de nens/es contra monitors/es. Vam posar a prova durant una hora i mitja aproximadament, el coneixement musical de cada un dels que estàvem a la sala. Es respirava un estrès de neurones musicals alhora que se sentien riures, crits de recolzament a l’equip,... que van començar a disminuir quan els més petits van decidir que ja n’havien tingut prou per aquell dia! Així que poc a poc vam anar desfilant tots cap a les habitacions. Segons les normes, a les 12 ja dormíem tots...

L’endemà, diumenge, ens vam haver de llevar bastant més aviat del que en realitat ens hagués agradat, però havíem de ser dels primers en arribar a la Molina per trobar un bon espai de neu (tot i que teníem dubtes de trobar algun espai amb força neu...) i fer les nostres construccions, tirar-nos les espontànies boles de neu, superar diverses vegades una pujada enfangada per després baixar-la sobre un plàstic, dos, tres, quatre persones, un sobre l’altre, de peu, de panxa, d’esquena,... les millors hores de tot el cap de setmana!!
Tot i així, l’atracció estrella va ser la construcció d’un iglú entre la major part d’integrants del grup. Gairebé la meitat de l’estona que vam ser allà es van estar produint maons de neu, neu per fer de juntura entre maó i maó, una esquelet de branques pel sostre,... així, del terra a la teulada l’iglú va anar agafant forma fins que l’única entrada de llum va ser la porta! Adequant-nos a “l’aforament del local” anàvem entrant en grups de tres per saber quina era la sensació de trobar-se dins un iglú!
Després de fer la inauguració i la foto de grup pertinent, tocava anar a buscar el tren per tornar a l’alberg, dinar i seguir el camí cap a casa!
El trajecte de tornada va ser un intercanvi de llistat de cançons amb un altre cau que havia compartit el cap de setmana amb nosaltres, al mateix alberg. Aquest cop, tot i el cansament, no ens vam deixar rendir als incòmodes seients dels trens regionals i de rodalies.
El somriure per un cap de setmana divertit, compartint-lo amb monitors/es i nens/es genials, amb anècdotes,... encara dura i sé que sortirà cada cop que ho recordi o miri les fotografies!

1 + 3 + 06 = 23... contigo voy a flipar

2006-03-02T00:43:00.000+01:00

1 + 3 + 06 = 23 ... cOnTiGo vOy A fLiPaR

Tot i que encara no els tenia i estàvem celebrant el cumple de la Clara (MOLTES FELICITATS xaia!!), l'immillorable concert al que vam assistir va fer que comenci aquest nou any amb "bon gust d'oïda i vista"!!

Dissabte ens trobavem la Clara, la Marina, la Tam i jo a quarts d'onze a la Pça. Sta. Anna, sense cap entrada a la mà i disposades a vibrar amb els ritmes i lletres més suculents de Pastora, la gran crack dalt de l'escenari!

A les onze i pocs minuts van començar a apagar les llums... ja començava el gran espectacle! Un inici espectacular, amb grans projeccions de muntatges virtuals sobre la vida moderna. Començava el subidón, subidón, subidón, dón!!...

Després de la demo informàtica, la protagonista va ser ella i les seves lletres, tan encertades sempre! Dos hores de ritmes inconfusibles, de projeccions subrealistes, de posades en escena úniques, d'interpretacions brillants i de la millor companyia per disfrutar d'aquest esdeveniment! "Nos sobraban mil sonrisas"!.. i a la resta d'assistents també, que tot i que la majoria portaven màscares o anaven pintats, no es podia dissimular!

La primera nota de cada cançó proposava entre nosaltres una endevinalla amb encert segur... i després.... a deixar-te portar! Cançó rere cançó, del primer disc com Tengo, Runner, Mirona i Lunes; del segon, gairebé sencer, amb Desolado, Día tonto, El azar no perdona i Y que pasa si soy del montón,... i algunes inèdites, vam acabar sense veu i amb gran part de les energies gastades! Però encara quedava molta nit!

L'estratègica posició que vam agafar, a primera fila amb les jaquetes penjades a la valla, va fer que la motivació que transmetia fos rebuda al 150%!! Alhora que descarregàvem piles, les tornàvem a carregar per seguir amb aquell bon rotllo durant tota la nit!

Les dues hores van passar volant, ja se sap què passa quan el que estàs vivint pot ser que arribi a la perfecció! Un cop més aquella sensació de "s'ha fet curt!" Però la intensitat amb la que es viu ho compensa! L'equilibri... eh, Tam!!

A partir d'ara, cada cop que escolti el seu CD, estarà "llenito de sensaciones nuevas".

I avui em trobo començant una nova etapa de la meva vida mentres recordo moments irreemplaçables dels 22.

La primera part d'aquest dia, de les 00:00 fins anar a dormir, ha sigut inesperada! El dia ha començat millor del que esperava; amb un gran somriure als llavis gràcies a una persona MOLT ESPECIAL. Malgrat tenir-la en la distància, la casualitat ha fet de les seves i he pogut rebre un dels millors regals: parlar-hi i veure-la!

La segona part del día tonto ha començat amb un Sol radiant, i tot i que s'ha anat tapant el cel, els núvols no han pogut dissimular l'alegria de totes les felicitacions rebudes, cada una d'elles un regal.

Moltes gràcies per les abraçades, els sms, les trucades i el brindis amb la birra!

Ara que ja els tinc... de moment tot segueix igual! No sé què em deparen aquests 23 a curt, mig o llarg termini; només espero poder seguir rient, somiant, ballant,... al ritme que em marqui i amb les persones que més estimo al costat, i les que estan lluny, un xic més a prop.

La solució que tots coneixem, però...

2006-02-23T00:24:00.000+01:00

LA SOLUCIÓ QUE TOTS CONEIXEM, PERÒ...

Per tots aquells que hem intentat arreglar el món unes quantes vegades i hem trobat la solució, que ja és un gran pas, però...

" Un científico, que vivía preocupado con los problemas del mundo, estaba resuelto a encontrar los medios para aminorarlos. Pasaba sus días en su laboratorio en busca de respuestas para sus dudas.

Cierto día, su hijo de seis años invadió su santuario decidido a ayudarlo a trabajar. El científico, nervioso por la interrupción, le pidió al niño que fuese a jugar a otro lado. Viendo que era imposible sacarlo, el padre pensó en algo que pudiera entretenerlo. De repente se encontró con una revista, en donde había un mapa con el mundo, justo lo que precisaba.

Con unas tijeras recortó el mapa en varios pedazos y junto con un rollo de cinta se lo entregó a su hijo diciendo:

- como te gustan los rompecabezas, te voy a dar el mundo roto para que lo repares sin la ayuda de nadie.

Entonces calculó que al pequeño le llevaría 10 días componer el mapa, pero no fue así. Pasadas algunas horas, escuchó la voz del niño que lo llamaba calmadamente:

- Papá, papá, ya hice todo, conseguí terminarlo!

Al principio el padre no creyó que en el niño. Pensó que sería imposible que a su edad hubiese conseguido componer un mapa que jamás había visto antes. Desconfiado, el científico levantó la vista de sus anotaciones, con la certeza de que vería el trabajo digno de un niño.

Para su sorpresa, el mapa estaba completo. Todos los pedazos habían sido colocados en sus debidos lugares.

- Hijito, tu no sabías cómo era el mundo! Cómo lo lograste?

- Papá, yo no sabía como era el mundo, pero cuando sacaste el mapa de la revista para recortarlo, vi que del otro lado estaba la figura del hombre. Así que di vuelta a los recortes y comencé a recomponer al hombre, que sí sabía como era.

Cuando conseguí arreglar al hombre, di vuelta a la hoja y vi que había arreglado el mundo"

Records peculiars

2006-02-17T01:34:00.000+01:00

Records peculiars

Feia un temps que a la taula de la meva habitació hi habitava un rotllo de paper de wàter d’un color no gaire apreciat per mi!... El fet de deixar-lo fer-se un lloc entre tantes coses ha estat per diferents raons, com la utilitat que ha tingut en moments de constipat, en moments de manualitats amb pintures, de posa-birres i la seva procedència! Aquest no era un rotllo qualsevol comprat al Caprabo, per exemple; aquest rotllo va formar part d’una aventura fa uns mesos amb una gran amiga, per anar a veure un gran amic! En aquest trajecte, va ser on el rotllo es va unir a nosaltres perquè el necessitàvem!! I un cop aquí, cada cop que n’agafaves un trosset, recordaves algun moment especial del viatge o estaves vivint un nou moment genial! Així, mica en mica, es va anar fent petit fins avui... que s’ha acabat!...

Serà qüestió d’anar a buscar un altre cop el tren i iniciar una nova aventura amb un nou rotllo fins que s’acabi!!...

Obres de teatre

2006-02-09T00:34:00.000+01:00

Obres de teatre

Intentant posar ordre a la meva habitació, he trobat aquesta història que, quan he arribat al final, he recordat perquè la guardava com un referent per seguir caminant...

"Había una vez, hace muchos años, un matrimonio con un hijo de doce años y un burro. Decidieron viajar, trabajar y conocer mundo. Así, se fueron los tres con su burro. Al pasar por el primer pueblo, la gente comentaba:

- Mira ese chico maleducado! Él arriba del burro y los pobres padres, ya grandes, llevándolo de las riendas!

Entonces, la mujer le dijo a su esposo:

- No permitamos que la gente hable mal del niño.

El esposo le bajó y se subió él. Al llegar al segundo pueblo, la gente murmuraba:

- Mira qué sinvergüenza ese tipo! Deja que la criatura y la pobre mujer tiren del burro, mientrás él va muy cómodo encima!

Entonces, tomaron la decisión de subirla a ella al burro mientras padre e hijo tiraban de las riendas. Al pasar por el tercer pueblo, la gente comentaba:

- ¡Pobre hombre! Después de trabajar todo el día, debe llevar a la mujer sobre el burro! Y el pobre hijo? ¡qué le espera con esa madre!

Se pusieron de acuerdo y decidieron subir al burro los tres para comenzar nuevamente su peregrinaje. Al llegar al siguiente, escucharon a los pobladores que decían:

- ¡Son unas bestias, más bestias que el burro que los lleva, van a partirle la columna!

Por último, decidieron bajarse los tres y caminar junto al burro. Pero al pasar por el pueblo siguiente no podían creer lo que las voces decían sonrientes:

- ¡Mira a esos tres idiotas: caminan, cuando tienen un burro que podría llevarlos!

Conclusión:

Siempre te criticarán, hablarán mal de tí y será difícil que encuentres alguien a quien conformen todas tus actitudes. Entonces: ¡vive como te parezca!, haz lo que te dicte el corazón.

Una vida es una obra de teatro que no permite ensayos... por eso: canta, rie, baila, ama y vive intensamente cada momento de tu vida... antes que el telón baje... y la obra termine sin aplausos."

Charles Chaplin

Rodamons

2006-02-02T09:25:00.000+01:00

RODAMONS

El primer trimestre ens van presentar, desde l'assignatura "Metodologia del joc", un dels projectes que hauriem de fer: una joguina.
Haviem de pensar a quina edat la voliem dirigir, informar-nos de quines éren les joguines més adients per nens i nenes d'aquella edat, pensar-nos què posar al projecte escrit (aquesta era la part més pesada!), buscar el material adient,... masses coses!!
Què fer?... Em venien mil idees al cap, però cap que m'acabés de motivar per posar-me mans a la feina! La professora començava a apretar perquè li donéssim una resposta concreta, així que, amb una mica de pressió al damunt, vaig decidir que construïria un tricicle amb remolc, totalment casolà!
I així ho vaig fer! Però com us podeu imaginar, no pas sola! Vés a saber què hagués sortit llavors!!... Em va ser indispensable l'ajuda del meu pare i els consells de la meva mare per poder tirar aquest projecte endavant!
Cap de setmana rere cap de setmana el tricicle anava agafant forma. El meu pare deixava per unes hores les seves tasques del camp i ens dedicàvem a medir, tallar, polir i encaixar fustes perquè quedés el més perfecte dins les possibilitats! Cada diumenge, els de ressaca i els de no ressaca, vam dedicar una estona a pujar un punt la nota final de la joguina!
Després de, més o menys, dos mesos, ja només quedaven dues feines per poder presentar-lo: pintar-lo i enganxar les peces. Aquestes éren feines exclusivament meves!
Així que després de dies entre martells, tornavissos, claus, paper de vidre, serres, cola, pintura, un metro,... el recolzament dels coneixements del meu pare sobre tot tipus d'invents i els de mare sobre els infants, el resultat va ser aquest:

Per tots aquells que us morieu de ganes de veure'l!!... "I el tricicle?! Que l'acabaràs algun dia?!" Haig de confessar, però, que no està acabat del tot...ja us n'haureu adonat!...falta el remolc! Però, aunque las segundas partes nunca fueron buenas, estic convençuda que aquesta ho serà!

Pels curiosos, la nota va ser un 9!
I per aquells que no ho són tant, la nota va ser un 10! Vam aconseguir el nostre objectiu! Personalment vaig quedar totalment satisfeta i orgullosa de la feina que haviem fet, així que només em queda donar les gràcies al meu pare per la seva paciència i a me mare per treure el nas tantes vegades pel garatge! Per tant, aquesta nota està divida entre 3!

Felicitats pares! Tenim un excel·lent!

Ecos del silenci

2006-01-30T09:59:00.000+01:00

ECOS DEL SILENCI

És divendres, les dues de la nit.

Estic immersa en el meu món després d'un dia intens davant l'ordinador analitzant personatges, relacions i escenes de la famosa pel·lícula "American Beauty". I tot i que demà tinc cau i m'haig de llevar aviat, encara em queda estona per sortir d'aquesta tranquilitat, d'aquesta reflexió.

Està plovent, per això tinc la finestra oberta i la persiana amunt. Deixo que l'aire fred i el silenci entri, només el soroll de la pluja i les campanes... que és com silenci! I la llum de les espelmes, ajudant-me a reduir el meu voltant al que jo vull que sigui en aquell moment. Així de fàcils i reconfortants poden ser certs instants! Només has de deixar-te invaïr per la imaginació innata que caracteritza l'infant, un món de fantasia. Aquella situació/lloc que anheles te la pots fer teva i real només tancant els ulls;... m'imagino en una nit com aquesta a la muntanya, dins la tenda desitjant que l'endemà faci bon temps per poder superar un nou repte amb l'objectiu de despertar de nou, en qüestió de segons, totes les emocions possibles i sentir l'impuls controlat d'estendre els braços i deixar-te portar pel vent... m'imagino que la pluja cau sobre la tenda relliscant per la lona... sempre hi ha soroll en aquests moments de silenci... els somriures!... i el mòbil!!... torna a la Terra!!...
Ara ja és evident que invertir moltes hores a les noves tecnologies no és un hàbit saludable!... dormir sí!...
nanit! ens veiem en el país dels somnis!!

No és més el qui més alt arriba,
sinó aquell que,
influït per la bellesa del que l'envolta,
més intensament sent

Maurice Herzog