Ecos del silenci

ECOS DEL SILENCI

És divendres, les dues de la nit.

Estic immersa en el meu món després d'un dia intens davant l'ordinador analitzant personatges, relacions i escenes de la famosa pel·lícula "American Beauty". I tot i que demà tinc cau i m'haig de llevar aviat, encara em queda estona per sortir d'aquesta tranquilitat, d'aquesta reflexió.

Està plovent, per això tinc la finestra oberta i la persiana amunt. Deixo que l'aire fred i el silenci entri, només el soroll de la pluja i les campanes... que és com silenci! I la llum de les espelmes, ajudant-me a reduir el meu voltant al que jo vull que sigui en aquell moment. Així de fàcils i reconfortants poden ser certs instants! Només has de deixar-te invaïr per la imaginació innata que caracteritza l'infant, un món de fantasia. Aquella situació/lloc que anheles te la pots fer teva i real només tancant els ulls;... m'imagino en una nit com aquesta a la muntanya, dins la tenda desitjant que l'endemà faci bon temps per poder superar un nou repte amb l'objectiu de despertar de nou, en qüestió de segons, totes les emocions possibles i sentir l'impuls controlat d'estendre els braços i deixar-te portar pel vent... m'imagino que la pluja cau sobre la tenda relliscant per la lona... sempre hi ha soroll en aquests moments de silenci... els somriures!... i el mòbil!!... torna a la Terra!!...
Ara ja és evident que invertir moltes hores a les noves tecnologies no és un hàbit saludable!... dormir sí!...
nanit! ens veiem en el país dels somnis!!

No és més el qui més alt arriba,
sinó aquell que,
influït per la bellesa del que l'envolta,
més intensament sent

Maurice Herzog