Con lagrimitas y pucheros nos despedimos de este viaje con estos distintos vuelos!!

09 - 11.02

Amb quatre gotes de pluja agafem el vol cap a Lima on arribem gairebé el dia 10! Ens embarquem en un taxi i direcció Miraflores a casa en Ramón. Després de diversos mails ens veiem la cara per primera vegada compartint una ampolla de vi acompanyats de dos nois, Toni d'Iquitos i Lalo de Lima. Prohibint-nos marxar de Lima veient res més que l'acollidora i espaiosa casa d'en Ramón ens porta a veure el Malecón Un desnivell de 70m des d'on es pot apreciar part de la costa de la ciutat, tot intuint-la amb els milers de puntets de llum. Tornem a la casa per acabar de fer petar la xerrada fins que ens adonem que és ben entrada la nit i hora de dormir!!

Als pocs minuts que sortís el Sol ens llevem per trepitjar de nou l'aeroport de Lima. Més ràpid del que ens havien dit treiem els bitllets i facturem motxilles deixant-nos temps per fer la última empanada mixta!

Després de pagar l'altíssima taxa d'embarcament i en dòlars ens enfilem a l'avió. Són 10 hores i mitja de vol acompanyades d'un nen, en Henry, que té pànic als avions i una dona peruana, la Berta, ben peculiar amb la que t'havies d'omplir de paciència i que no es van separar els nostres camins fins que no vam pujar al nostre avió cap a Barcelona.

Després del vol més curt ens esperava a la Terminal B la família de la Tam amb un súper entrepà de pernil salat!! que booooooooooooooooo!!!

i... (tornem al títol!!)

(farem un concurs a veure qui ha sigut capaç de llegir-se tooooooooots els escrits!! jejejeje!!)

Vamos a la playa oh oh oh oh!!!

... Al arribar a San Pedro hem de passar una altra aduana on ens revisen l'equipatge, peri passem sense problemes! Ens enfilem altre cop al bus i ens porten fins el centre del poble. Aquí comensa, la nostra i la de molts, odissea. Tot i poder canviar els bolivians que ens queden, no són suficients per poder fer front als preus recars de San Pedro. Decidim provar sort als caixers, que són dos en tot el poble (un de Visa i un de MasterCard), pero cap dels dos té plata. Després d'informar-nos de tots els serveis que necessitem, només trepitgem els locals que es pot fer servir Visa. Després del show decidim que l'endema marxarem d'aquest poblet turístic i ens anem a instal.lar a l'habitació compartida. Amb menys pes a l'esquena anem a comprar els bitllets de bus per marxar l'endema, contractem el tour al valle de la luna i busquem un lloc per dinar que entri dins el pressupost que tenim en efectiu!

Menú deliciós que fa que les 4 arribin rapid i ens enfilem amb la resta de grup a la furgo que ens portara, primer de tot, al valle de la muerte (la llegenda diu que alla es va morir un ramat de vaques a causa d'una tempesta) o de Marte (perque s'hi assembla). Entre pedres i dunes caminen i ens arrebossem una estona fins retrobar-nos amb el vehicle. Abans d'entrar al valle de la luna passem per un mirador per ubicar els diferents salars als peus de la zona volcanica i admirar la cordillera de los Andes. D'aquí ens endinsem a la Reserva nacional del valle de la luna on tenim una cita amb les tres maries (cada una posando d'una manera diferent), una mina de sal i l'acordeó, forma geologica. Per últim pero no menys espectacular, caminem fins l'extrem d'un petita serralada des d'on contemplem el valle que per fer-lo més espectacular l'acompanya una aplaudida posta de Sol. Entrada la foscor arribem a l'hostal on ens fem una necessitada dutxa després de tres dies de pols i més pols.

Busquem un altre lloc de tarjetazo per sopar i acabem en un local amb menjar ben bo i un cambrer ben peculiar que, per ser el relacions públiques del poble, ens convida a una festa intercultural al río seco al voltant d'una foguera.

27.01

A les 11 del matí treiem les motxilles de l'habitació i fem temps a la plasa del poble fins que surt el bus cap a Calama. En una hora i mitja ens plantem al chifa de davant de l'estació on podem dinar durant una hora i mitja més. Entrada la tarda continuem el camí cap a Iquique, ciutat costanera. Com que és de nit la primera oferta d'hostal que trobem ens sembla bona i ens hi quedem. Sopem les sobres del xino i a dormir!

28 - 30.01

Ens llevem quan decideix el cos i com a bones guiris directes a l'oficina de turisme. Amb mapes de la zona i la ciutat anem a dinar i acte seguit de camí a la platja, visitem dos museus, un d'art contemporani i l'altre de la historia iquiqueña. Tarda relaxada a la platja i bany al fred Pacífic abans d'acompanyar el pasacalles de tuneros y estudiantinas. Tot i que ens han faltat els "clavelitos" hem pogut fer el coro d'alguna cansó abans que, per sorpresa nostre, poguéssim anar a sopar a un Telepizza. Pero ni que sigui un Telepizza són comparables a les de Girona (no hi havia de 4 quesos...). Tornem a la plasa a escoltar les últimes cansons dels tuneros que ens ajudaran a tenir dolsos somnis aquesta nit.

Seguim els horaris i la rutina playera llevant-nos just quan la panxa remuga per anar a dinar. Després de donar un volt per la part més autoctona de la ciutat tot vivint un intent frustrat per robar-nos la nostre única manera de saber a quina hora vivim, decidim passar el petit susto amb una sopa de marisc. Fem la digestió de camí a una nova platja on ens aturem a un petit recinte que hi habiten tortugues, cocodrils i peixos joia (japos). Després de submergir-nos en el món animal continuem fins playa brava, la que ens decepciona per falta de més bellesa pero compensa amb la tranquil.litat. Mentre el Sol se'n va caminem cap a l'hostal a fer neteja personal. Per l'apat nocturn tenim poc a escollir perque se'ns ha fet tard: un chifa i una birra; de ressupó escollim els tuneros, pero el destí ens té preparat una llarga xerrada amb els artesans.

Ens aixequem disposades a informar-nos d'un poble termal aconsellat pels artesans, pero no ens convens i decidim que el dia seguent anirem cap a Arica.

Amb un bon menú de mercat i un gelat de kilos a la panxa ens dirigim cap a la platja. Quan la Lu es dirigeix a l'aigua a refrescar-se il.lumina amb els seus encants un nen de 7 anys, Felipe, que se li acosta, li toca el bras i li diu: Hola preciosa! Como te llamas?!... jajajaja!! És el comensament per passar una tarda divertida amb Felipe i la seva colla de germans/es fins que, sense Sol, comensa a fer fred i ens despedim. Abans de tornar-nos a atipar amb fast food anem a fer una birra playera i de ressupó disfrutem d'un espectacle de dansa i tuneros a la plasa de la ciutat.

31.01 - 03.02

Abans del toc de queda de l'hostal fem motxilles pel canvi de ciutat. Al migdia ens embarquem per plantar-nos en 4 hores a Arica. Gracies a un guia que ens creuem a l'estació, ens situem rapid a la ciutat i trobem hostal. Un cop instal.lades anem a voltar pel centre del nou municipi i topem amb l'assaig de comparsses dansaires pel carnaval andino. Música, picarols, les ñustes de les agrupacions, crits... l'únic que falta són els vestits de gala. Els admirem durant una estona i acabem d'acumular gana per fer un bon sopar al bar Manolo.

Continuem amb els dies de playeo i descobrint la ciutat i els seus innumerables personatges. Després de tanta calor decidim que ha arribat el moment de fer de jutges i decidir quin pisco sour esta més bo entre el perua i el xile... el tribunal decideix que hi ha un empat. Aquesta és nit de gala i ho cel.lebrem comprant pollo a la brasa mentre ens el mengem durant la repartició dels Goya.

Seguim les jornades de lagartes fins l'hora de sopar quan compensem el cansament d'aquest dia dur anant al Roly sandwich (creiem que el jefe es deia Ruli!!!.....) on endrepem cadascuna una hamburguesa tamany XXXXXXX...L. Gairebe pero... prova no superada! Entre les dues deixem mig entrepa. A punt de reventar i sense que, per primer cop en tres mesos, ni la olor de menjar ens cridi l'atenció, anem a fer la digestió al llit de l'hostal.

L'últim dia a Arica anem a una altra platja ben asquerosa (no ho sabiem abans d'anar-hi) i on tampoc sabiem que tindriem la companyia d'un altre personatge masculí amb samarreta rosa i veu de dona! Com a últim apat de la ultima ciutat xilena visitada, un plat ben típic: empanada rellena.

04 - 09.02

Canvi de ciutat i país repetint Arequipa. Després de sellar la sortida de Xile arribem a Tacna, ciutat construida enmig del desert, i després d'un menú cap a la ciutat blanca. Durant el viatge passem com quatre controls d'aduana mentre ens entretenen posant-nos un documental de la costa peruana i acabant per la pel.li High school musical 2!! Arribem al nostre destí cap a les 9 de la nit i un cop instal.lades a sopar volem anar a sopar que és tard i tanquen aviat. Corroborem que és la ciutat de les trobades coincint amb el Freddy, guia que vam tenir a la vall del Colca. Per primer cop el nostre estomag és capas d'acabar-se un plat de chifa, deu ser perque encara estem a hora xilena, dues més que a Perú!

Dins el preu de l'hostal tenim l'esmorzar inclos i acaba essent més complert de lo esperat. Així doncs, comensem el matí amb energia amantegada. A les 10 del matí amb puntualitat espanyola ens trobem amb el Freddy per negociar el truque dels impermeables. Passem el matí visitant mercats i dinant un xai al forn ben bo!! Per fer-lo baixar caminem fins el centre amb un tall de síndria a la ma després de tants dies buscant! Fem una visita a l'agencia que va organitzar els dies d'estada amb la família per Perú i a l'hotel on ens vam allotjar. Fins l'hora que ens retrobem amb el Freddy anem a fer unes compres. Agafem un taxi cap a casa seva on coneixem a la família i fem el trueque. Com a l'hostal disposem de cuina anem al súper per provisiar-nos de menjar tot i que aquest dia acabem sopant una bossa de papes.

Anem al banc a treure diners pero hi ha problemes de connexió i no aconseguim treure ni un sol. D'aquí anem al mercat a comprar els últims ingredients i a recordar lo ricos que estan els jugos. Repetim paradeta on la dona, tota il.lusionada, encara s'enrecorda de nosaltres. Has vist Alba, nosaltres també fem amigues que fan jugos!! Amb lo poc que hem aconseguit treure de diners anem a comprar els últims detalls. Després de dinar uns spaghettis a la carbonara de sobre, fem tarda de cine amb el so de la pluja de fons. Sortim al carrer i busquem un locutori per trucar a l'Edward, un component de la família arequipenya. Dóna la casualitat que es troba a mitja quadra des d'on el truquem i ens trobem amb ell per anar a sopar una deliciosa pizza amb el seu fill André i la mama Tina, dona que porta la casa Delfia, un projecte per joves. Per tenir encara més dolsos somnis mirem Mi vecino Totoro amb un vol de crispetes entre les mans.

Després de recórrer diversos caixers aconseguim treure tots els diners que necessitem. Voltem per la ciutat fins l'hora de dinar que hem quedat amb l'Edward per tastar el chicharrón cusqueño. Es presenta a hora més que peruana i cap al restaurant. Aquest últim plat típic que gairebé marxem sense tastar, esta molt més bo de lo esperat. Fem una migdiada perque avui sortim de festa. Al vespre ens trobem amb el Freddy i uns amics per anar a fer un mos, uns tragos i a ballar per últim cop salsa, cúmbia i reaggeton!!

Després de dormir poques hores ens llevem per anar al poble de Characato per anar a veure la festa de la candelaria, pero els plans se'ns giren perque resulta que la cel.lebració va ser el dia anterior. Acompanyades pel Wilber anem a dinar a una picanteria turística on acabem ben plenes i llestes per fer una migdiada ben llarga! Després d'aquesta migdiada escrivim el que esteu llegint...

Dema sera dia de despedides! El matí el passarem amb la gent coneguda i l'acabarem dinant a casa la família Rojas Dueñas. Per la tarda farem temps i acabarem d'estructurar les motxilles fins que el taxi ens porti cap a l'aeroport a agafar el primer avió del viatge de tornada. La primera parada és a Lima, on compartirem l'última nit peruana amb el Ramón, germa de la Mariona, una amiga gironina.

Dimarts el matí pujarem a l'avió amb el trajecte més llarg fins Madrid i després Barcelona... esperem que la neu deixi de caure per unes hores i l'arribada sigui el dimecres al matí com esta programada!!

Bon viatge!

Des dels aires....

MOLTES FELICITATS piyuli!!!

MUAK!!

dsd Arequipa... una de jugoooooooos!!!

Els assoleiats de l'illa del Sol!!

09.01

Aprofitem el matí i el boleto turístico cedit per la mare i la tieta per anar a veure les ruines de Pisaq. En el viatge en bus coneixem un estudiant de turisme que se'ns ofereix per guiar-nos per les ruines i ens xiva un transport més barat que el taxi.

Arribem a les ruines i ens endinsem novament a la cultura incaica. Després de veure fonts, tumbes, pedres sagrades, temples,... baixem caminant fins el poble i d'allà tornem a Cusco a fer un jugo ben fresquet. Tarda relaxada a casa les noies i un bon sopar amb pollastre a la brasa.

10.01

Avui tenim un dia entretingut ja que hem de fer diversos encàrrecs. Comencem la jornada visitant i al·lucinant amb el baratillo, un mercat donde todo vale: ampolles de vidre, cargols, motors de cotxe, roba de segona mà, bateries de mòbil, tendes de campanya,... Un xic agobiades decidim seguir la nostra ruta fins el Pachacutek (reformador de la ciutat, se l'anomena així perquè va ser un inca que va fer molt pel poble), museu dels incas i mirador de la ciutat. Després d'aquesta visita poc interessant anem cap a l'estació de bus on buscant buscant trobem la millor oferta cap a Copacabana.

Amb els bitllets a la butxaca anem al Molino a la recerca de pel·lícules i música. Prepareu-vos per escoltar cúmbia peruana!! jajaja!!

Dinar vegetarià al mercat de San Blás i compra dels últims ingredients per fer el sopar de despedida. A hora espanyola tenim sobre la taula una bona truita de papes, una altra amb ceba, una altra amb carbassó i pà amb tomàquet que no falti! A hora també espanyola sortim de casa per anar a l'Izakaya a prendre un MachuPicchu i ballar un xic. Quan la música ja no ens convenç gaire canviem de local per despedir-nos de l'Ukukus. Festa fins que surt el Sol i caminada tranquila fins al llit.

11-12.01

Dormim unes quantes hores fins l'hora de dinar per menjar uns spaghettis boníssims que ha mig preparat la Lu; tot i que algú va preferir deixar-los per sopar!!... Tarda de cine i neteja general, és a dir, dia perro total!!

El dia següent també va ser molt tranquil, preparant motxilles i despedint-nos de les noies!!

13.01

A les 8 del matí arrenca l'autobús direcció Copacabana. Al poc d'enfilar-nos al bus, amb tota la gula, endrapem uns entrepans de Nocilla. Quan fa mesos que no en menges, encara està molt més bona!!

Arribem a Puno i allà ens toca esperar-nos una hora fins el proper bus, però aquest no arriba i ens esperem 45 minuts més fins que apareix una súper furgo al seu lloc. Tots ben encavits continuem camí fins la frontera peruana on fitxem la sortida del país. Caminant passem de Perú a Bolívia i els problemes arriben quan hem de fitxar l'entrada del nou país. Passen 5 minuts de l'horari d'obertura i no tenen miraments en deixar una vintena de persones estrangeres d'ilegals per una nit, fent-nos tornar el dia següent per posar-nos el segell d'entrada. Després de fer una mica de reclam a la porta, perquè no els venia de deu minuts de feina, el conductor de l'empresa de bus respòn i fa servir les seves influències per aconseguir que ens arreglin els papers i entrar legalment a Bolívia. Canvi un cop més de vehicle i directes a Copacabana.

Un cop a terra ens trobem, tal i com havíem quedat, amb en Joan i la Maria acompanyats de la Txell, una noia d'Olot. Descarreguem motxilles a l'hostal i d'allà a tastar, un cop més, una trucha del llac Titicaca. Ha sigut de les més bones que hem menjat!!

14.01

De bon matí agafem un vaixell tortuga i després de 2 hores es planta a la part nord de l'illa del Sol amb la idea d'atravessar-la fins la part sud. Un cop informats i amb les panxes plenes, iniciem el nostre caminet. L'ingrés d'aquesta ens serveix per visitar les ruines de la cultura Chiripa i recórrer tota l'illa; però quan arribem a la meitat ens fan tornar a pagar per poder accedir a la part sud. Acabem pagant tot i que el grup d'argentins i catalans que ens trobem al centre de l'illa reclamem l'engany d'informació rebut al principi.

Seguim disfrutant del Sol i el paisatge on el llac s'extén davant nostre donant una sensació d'immensitat i sense mai arribar a apreciar el seu final. Per si la bellesa no és suficient en aquesta infinitat es veia una serralada de muntanyes nevades. Mentre observem el que ens envolta topem amb l'últim intent d'estafa; hem de pagar per entrar a la part hotelera, però aquest cop estem tan indignats que ens intentin tornar a enganyar i sense voler escoltar les nostres explicacions, que juntament amb una parella passem de llarg.

Després de tres hores de caminata ara hem de buscar un llit on passar la nit. Trobem una bona oferta al "Temple del Sol" i ens hi quedem. Fins l'hora de sopar passem l'estona prenent unes birres i jugant unes partides de cartes amb vistes al llac i observant la posta de Sol.

Finalitzem el dia prenent un tè sota la llum de la lluna i els estels.

15.01

El dia comença gairebé sense bolivians a la butxaca i amb una nova estafa! Baixem fins el port de la zona sud i a l'hora de comprar els bitllets per tornar a Copacabana ens fan pagar el doble del que ens havien informat. Mentre esperem la sortida del nostre vaixell tortuga fem un centre d'informació alternatiu pels nouvinguts a l'illa. Volem informació clara i concreta: prou d'estafes!!

Arribem a Copacabana, fem un bon àpat i bus directe a La Paz, capital de Bolívia.

La sensació que tenim al arribar és d'una ciutat on regna el caos i no la paz! És una gran ciutat que es troba com enmig del cràter d'un volcà envoltada de muntanyes nevades. Després de 2 mesos de només veure cases de com a màxim 2 plantes i centres urbans de no gaire extensió, quedem impactades per la quantitat d'edificis alts i els millons de cases que arrebossaven la muntanya i feien les perifèries de la ciutat infinites.

Seguint els consells d'un policia anem a petar a un hostal on no tenen lloc i seguint el nostre instint, a la segona trobem un matalàs dur on dormir! Després d'aposentar-nos a les habitacions, decidim anar a formar part del caos durant una estona. Aguantem lo just per anar a sopar al mercat i fer una birra a un "bar Manolo".

16.01

De matí anem a la oficina d'informació al turista, però abans topem amb una manifestació de jubilats amb el que un cop més corroborem que homes i dones van per separat en els actes públics.

Un cop informats anem a informar a l'embaixada que estem en terres bolivianes i allà ens trobem amb una sevillana, que de forma més propera ens comenta com és la ciutat, què hi podem trobar, la situació del país,... A tot això se'ns fa l'hora de dinar i acabem a un chifa on els treballadors no tenien res de xinos! Ja que els postres del menú no ens van acabar de satisfer, ataquem la gelateria del costat! Gelat de llimona per la Lu i stracciatella amb ametlla per la Tam!

Comencem i acabem la tarda anant a un centre social de dones anomenat "Mujeres creando". Aquest disposa de diferents serveis com hospedatge, tallers, servei d'escola bressol, cafeteria, videoteca,... Caminant caminant cap a l'hostal, per agafar vestuari de nit, ubiquem els carrers de les botigues d'artesans. Abans de sopar voltem pels carrers replerts de paradetes on hi podies trobar de tot.

17.01

Aquest matí el dediquem a visitar un museu etnològic i folklòric on, separat per seccions, observem: teixits típics, màscares de rituals i festes, complements plumats per rituals, ceràmiques i per finalitzar, monedes i bitllets bolivians de l'any de la picó fins l'actualitat. D'aquí ens dirigim cap a la zona de carrers colonials on només un està conservat, la calle Jaén. Seguim amb els menús autòctons per dinar i mentrestant ens cau una pedregada. Després ens separem, uns a visitar el museu d'instruments i nosaltres a l'estació de busos i a fer un tè per posar al dia els relats pels que esteu a l'altre cantó de l'oceà.

A mitja tarda ens retrobem i després de donar una volta ràpida pel mercat s'afegeix al grup una valenciana, la Carmen. Per cel·lebrar l'augment del grup anem a sopar a un marroquí on no sabien cuinar marroquí, ja que ho condimentaven tot amb juluvert i tot era de color verd! Julivert meu com t'has quedat?! sense cap fulla, sense cap fulla i el cap pelat!!

De resupó anem al local "Boca de sapo" a veure un concert de música llatinoamericana. Entre birres i caipirinha passem l'estona xerrant, gaudint de la música i del bon ambient.

18.01

Aquest matí anem al mercat que no t'acabes mai! Es troba a la part alta de la Paz, a Ciudad Alto. Hi trobem de tot menys artesania, així com al baratillo de Cusco. Després de veure l'ambient durant unes hores es fa l'hora de dinar i tornem al mercat de la Paz. Ja que al matí no hem tingut opció de comprar res, per la tarda anem a voltar pels carrers cèntrics per omplir la bossa d'obsequis.

Aquella nit en Joan fa realitat un dels seus desitjos de fa dies convidant-nos (amb l'excusa que en un parell de dies és el seu cumple) a sopar pizza. Tot i que les mengem amb moltes ganes, a aquelles hores no queden gaires locals oberts i no són pas les millors de la ciutat!

19.01

Els plans d'anar a visitar "El valle de la luna paceño" es veuen anul·lats perquè la Lu necessita fer llit; massa Sol del mercat del dia anterior ha fet un rebombori general! A la Tam també li ha anat bé per recuperar hores de son fins que ens han fet fora de l'habitació!

Després de dinar fem un parell de visites a botigues pendents del dia anterior, posem al dia el blog, ens preparem uns molt bons entrepans de fuet i cap a l'estació de bus que per fi ja marxem de la ciutat!

20.01

Després de set hores al seient semi-cama arribem a l'estació caòtica de Cochabamba. En Joan i la Maria obren dos paquets de galetes dolents (i teniem una gana!!...), esperem que obrin l'oficina de turisme, que avui no estem de sort, i amb un taxista friky anem a buscar un hostal. Comprobem que, per ara, la simpatia boliviana només es troba en els taxistes, així que ens fa decidir la oferta més barata per dormir. Ens instal·lem, esmorzem i ocupem per una bona estona l'oficina de turisme interessant-nos pels tours de la Selva i llocs d'interès. Amb tonelades de tríptics a la mà fem un volt per la ciutat fins després de dinar quan ens retrobem amb la Lu (estava recuperant energia!) i anem a visitar la casa del Sr. Patiño, un empresari mig espanyol que després de buscar i buscar les mines va acabar fent fortuna. Aquesta riquesa va permetre al matrimoni viatjar a Europa i dissenyar a l'estil francès, italià,... la finca que estaria dotze anys en obres i que finalment no poguessin disfrutar perquè la salut va flaquejar. Dins el recinte hi ha inclosa una exposició fotogràfica d'autors bolivians que anem a veure amb molt d'interès. Fins que tanquen el recinte disfrutem dels jardins alternant malabars i fotos.

Aquest cop amb un taxi friky (el canvi de marxes feia lucecitas!) anem a l'avinguda dels bars i restaurants a provar el Pique macho, un plat típic bolivià que porta part de vedella, xoriç (salsitxa amb més colorant), papa, ceba, rocotto i pastanaga. Justament aquest restaurant té una oferta pels aniversaris i conviden a en Joan a una litrona de cervesa mentre li posen la cançó i tot el restaurant s'apunta a aplaudir! Moltes felicitats!

21.01

De matí, després d'un bon cafè amb llet, agafem un bus cap a Villa Tunari, un poble de selva on podrem veure animals en llibertat. Només arribar al migdia xoquem altre cop amb la calor selvàtica. Poques ofertes d'hostals, així que decisió ràpida i bona elecció pel lloc i propietaris; un volt pel poble (que consisteix en una avinguda i poca perifèria més), búsqueda d'informació (moment en què ens colem les 4 noies en un hotel de luxe a contemplar les grans vistes; en Joan estava rentant per primera vegada roba a mà!!! Tot un descobriment!!) i sopar a base de sandwich de tomàquet amb tonyina i ron a la terrassa de l'hostal.

22.01

El dia comença aviat plantant-nos a les 8.30 a l'entrada del parc ecoturístic IntiWaraYassi (Sol (quechua) Estrella (aymara) Lluna (guaraní)). Aquest és un parc de rehabilitació per animals salvatges que han sigut maltractats; allà els fan un seguiment perquè de la vida de cautiveri passin a la salvatge. Amb les mínimes coses possibles a la butxaca comencem el passeig per la Selva endinsant-nos primerament a la zona dels micos, on n'hi trobem d'aranya i caputxins. Els aranya, completament negres i amb una cua kilomètrica, són la serenitat en mico i sempre demanen mimos! En canvi els caputxins són ben trapelles, jugant entre ells, enfilant-se sobre nostre, revolcant-se per terra,... Ben bé dos hores de diversió i contemplació.

Seguim el camí fins una gran gàbia on hi habiten diferents espècies de lloros que, pel tracte rebut, no poden volar i tampoc podrien sobreviure a la vida de la Selva. Xino-xano fins el mirador topem amb uns petits micos (els esquirol) que intentem fotografiar però no paren quiets! Les vistes des del mirador són espectaculars i posem l'automàtic de la càmara un parell de cops! Del mirador a les cascades, que marquen el final del camí, anem buscant els pumes que no trobarem. Ens refresquem amb l'aigua de les cascades i desfem el camí fet trobant-nos amb més micos caputxins on un s'encapritxa amb el cap d'en Joan i un altre registra la Lu mossegant-la al braç perquè no li deixa robar les arrecades que porta a la butxaca! Regalito!!

Després de dinar al mercat ens despedim de la colla i agafem un bus de tornada a Cochabamba, passant les hores de viatge al passadís del vehicle. Arribada justa de temps per enllaçar amb un bus de casi luxe cap a Potosí, ciutat de les mines de plata.

23.01

A mig matí enllacem amb un altre bus cap a Uyuni; en el trajecte disfrutem per dinar d'un deliciós entrepà de pernil salat d'Òrrius! Només arribar a aquesta ciutat desèrtica ens ve a buscar el tour que contractarem per anar al salar. Ens instal·lem a l'hostal, una dutxa necessària i a buscar un lloc per sopar que no sigui turístic (és casi una missió impossible!). Com que més o menys és d'hora anem a tastar la cervesa potosina que mai més tornarem a demanar. Que dolenta!!!

24.01

A les 10.30 ens plantem a la porta de l'agència amb un entrepà de paté i tomàquet mentre esperem l'arribada del 4x4 que ens portarà durant tres dies pel desert fins la frontera amb Xile.

A hora boliviana comencem el tour visitant el cementiri de trens (pare, en els 10 minuts que ens van deixar no vaig parar de fer fotos per poder-te fer un xic d'enveja! jejejeje!!...) i continuant amb una parada al poble de Colchani, dedicats a la recol·lecta de sal per diferents fins. La sortida del poble marca l'entrada al salar, on fem una primera parada de 5 minuts, una segona de 10 minuts a l'hotel de sal i una tercera per dinar a l'illa del peix. Abans i després de l'àpat aprofitem per fer centenars de fotos curioses i divertides jugant amb les prespectives. Tot i no tenir-ne prou hem de continuar el camí salat fins l'hostal de sal on dormirem aquella nit.

Fins que no arriba l'hora del tè ens enfilem un xic per la muntanya per contemplar d'esquenes la posta de Sol. Se'ns ajunta l'hora del tè amb la del sopar, quan tenim l'oportunitat de conèixer-nos més amb la gent del grup.

Ens estirem sobre el llit de sal recordant lo impressionant i divertit que ens ha semblat el salar. Extensions i extensions de sal que t'impossibilitava veure l'horitzó, només les illes que donaven la sensació d'estar flotant... sobre la sal o al cel?!

25.01

Avui és dia de votacions; referèndum d'Evo.sí referèndum d'Evo.no!

El dia comença abans que surti el Sol amb un esmorzar europeu que dura fins just abans que es desperti el Sol. Gran moment ple de màgia que marca la continuació de la ruta cap al volcà, encara actiu, Ollagüe que té la meitat a Bolívia i l'altre a Xile. Uns minuts de fotos i seguim per començar la ruta de lagunas; la primera la Cañapa, la segona la Hendionda, repleta de flamencs rosats que ens serveixen de model per vàries fotos on intentem reflectir l'efecte mirall del llac. Amb aquesta meravella de paisatge i força vent, dinem a tota velocitat. A 10 minuts del lloc de dinar trobem la laguna Honda, i després ens seguim sentint formigues en la immensitat del desert fins arribar al famós arbre de pedra.

Per acabar el dia entrem a la reserva natural de la laguna Colorada, on a la vora d'aquesta passarem una nit... Després de pagar el permís d'entrada i instal·lar-nos a l'hostal, caminem cap al mirador Ojos calientes per contemplar lo colorada que és la laguna i la tempesta que se'ns ve a sobre. A pas lleuger tornem cap a l'hostal per fer el tè, el sopar amb vi, unes partides de cartes i a dormir que demè ens hem d'aixecar quan el Sol encara dorm.

26.01

Carreguem les motxilles al Jeep quan el cel encara està replert d'estels. Morts de fred arribem al Geisers on es respira perfum d'ous podrits. Fotos entre el vapor i corrents al 4x4 direcció a les aigües termals mentre observem la sortida del Sol des dels 5000 m!

Sota la mínima escalfor del Lorenzo i al costat d'un llac, ens submergim a la piscina natural repleta de turistes (sense agobis, però) fins l'hora d'esmorzar (si ens l'haguéssin portat allà ja hagués sigut la perfecció!!). Apúrate, apúrate! que hem de fer l'última parada del tour a la laguna Verde. Sota l'últim volcà, que no recordem el nom, fem les últimes fotos bolívianes i directes a la frontera on, després de pagar, pugem a un bus que ens portarà a San Pedro de Atacama, Xile...

MOLTES FELICITATS Corti!!

Enormes petonassos per correu exprés des de Bolívia!!

FELICIDADES Marieta!

Que hayas pasado un muy buen día! Nos vemos pronto!

Ya que tienes mi mail, a ver si escribes algo!!

Besos!

Las ñustas del papel arrugado (by Manuel)

28.12

A primeríssima hora del matí arribem a la ciutat blanca i ens dirigim xino-xano cap al primer hotel luxós. Després d'al·lucinar amb les instal·lacions, descarreguem motxilles i anem al mercat a fer un suc perquè no resulti tan xocant el canvi de comoditats!

Ens informen de com anar fins l'aeroport i un cop allà distraiem el temps fent pulseres abans no arriba la família. Càlida i emocionant retrobada que marca l'inici de 10 dies junts pel Perú. Amb una furgo-limousine ens traslladem a l'hotel "Mirador del monasterio". Per compte propi anem a buscar un lloc per menjar i mentrestant el tiet Quim concideix amb un bell amic amb qui s'hi havia de posar en contacte. Tarda i nit d'organitzar els dies i situar el cos a l'alçada.

29.12

Aquest matí anem a visitar l'orfanat on en Marc i en Pol van viure fins gairebé els 3 anys. El centre segueix essent el mateix tot i que, les instal·lacions han millorat molt a causa d'un terratrèmol i per això han rebut moltes ajudes.

Completem el matí visitant el Sta. Catalina, convent de clausura per monges. Després d'hores voltant anem a casa de la família que va atendre en Quim, la Mavi, en Pol i en Marc quan estàven en tràmits d'adopció al Perú, a dinar. A l'hora del tè les dones anem al mercat que es troba al costat de l'estació de bus on l'Alba ha de comprar la tornada a Cusco. Des del barri on viu la família, que està un xic lluny de la ciutat, agafem una combi tots junts fins el centre. Anem al super a provisionar-nos per sopar i pel tour del dia següent. Quin sant sopar a la terrassa de l'hotel!! Pà amb tomàquet, pernil salat, fuet i ou Kinder!

30.12

Una furgo ben moderna ens ve a buscar ben aviat per fer un tomb per la ciutat. Després d'encavir-nos dins el vehicle, voltem per diferents punts històrics i turístics: esglésies, miradors, pont de ferro, una mansió conservada d'una autoritat (on hi havia alpaques que escopien!!),... Un matí que acabem tot dinant pà amb tomàquet en un complex turístic, on uns aprofiten per muntar a cavall i altres per posar-se dins d'olles de fang que antigament servien per guardar vi.

Comencem la tarda visitant un toro lluitador de mínim 1 tonelada! La gràcia era pujar i clic! foto! però ningú no li va trobar la gràcia! Al final foto per compromís!

Descansant a l'hotel, concretant els últims detalls del viatge i despedint a l'estimada germaneta, fem temps fins l'hora de sopar. Aquest cop fem estrenar a la família en una Chifa (restaurant xino), on cada plat és per dos persones! Ben tips tornem a l'hotel per veure Ice age 2 i fins demà!! jajaja!! Que crack l'Scratch!! jajaja!

31.12 (Ui que s'acaba l'any!!)

Després de fer un súper esmorzar a l'hotel, anem a rematar-lo amb una altra estrena per la família, un jugo súpervitamínico al mercat!

Per gastar unes quantes d'aquestes vitamines i fer gana pel súper dinar que ens espera, anem de visita a les 3 esglésies que representen cada ordre del moviment franciscà. Arriba l'hora d'anar al restaurant "Los Montoneros", on vam fer com un segon dinar de nadal... encara estem tipes de tastar diferents plats típics de la regió com rocotto relleno, ocopa de papa, alpaca, queso helado i pastís de choclo. Amb la panxa plena i el toc de piscosour a sobre anem a voltar pel mercat del centre i de les afores de la ciutat, on s'hi respirava ambient de fi/cap d'any ja que hi havia tot de paradetes amb productes relacionats amb aquest dia, tots de color groc.

Deixem passar les hores fins les 12 despedint-nos de la família arequipenya i jugant a l'Uno. Cap a les 11 agafem maletes i raïm i anem a plaça d'armes on començarem el nou any. Plena de gent i petards ens adonem que les campanades hauran de ser quan nosaltres volguem i al ritme que volguem... així que cadascú entra a l'any nou en un moment diferent. Quan tots hem tingut els dos peus al 2009, seguim la tradició peruana de donar voltes a la plaça amb la maleta en mà. Diuen que aquestes voltes són perquè el desig de viatjar es faci realitat en l'any que entra. Després d'això la família continua l'entrada de l'any descansant al llit i nosaltres formant part de la festa al carrer.

Trobada totalment inesperada que va fer que la festa agafés un altre caire! Pierre!!... ai!! Emilioooooo! (un dels suïssos d'Iquitos). Mojito, música en directe, birra, kebab, xerrameca i white russian (beguda del gran Lebowsky)... fent-nos passar una nit divertida, inoblidable i diferent!

01.01

Sense ressaca però amb son preparem les maletes per anar cap a la vall del Colca. Després d'hores amb la furgo-limousine i divereses parades per anar-nos aclimatant a l'alçada (clic! clic! clic! foto facebook! foto facebook!) arribem a Chivay, acompanyats d'una forta pluja, on ens espera un megasuperhiper buffet que no sabies ni per on començar ni per on acabar! Amb uns quants kilos de més anem a les aigues termals naturals (l'aigua i voltants, el lloc de lo més turístic!) a lluir tipito sota la pluja.

Tornem a l'hotel per fer-nos una bona dutxa ja que avui tenim sopar show a "El Nido". Local i menú discret però amb bon espectacle que ens fa passar una bona estona treient-nos a ballar balls típics de la zona.

02.01

Amb els ulls encara plens de lleganyes anem, un cop més, a disfrutar d'un súper esmorzar (hi havia yogurt i torradora!!) per després anar a recórrer amb la furgo-limousine la vall del Colca fins la cruz del cóndor (clic! foto facebbok! clic! foto facebook!). Segons el guia teníem 45 minuts perquè se'ns presentés una de les oportunitats de la vida, veure un cóndor planejar davant nostre. Tots els turistes pendents de l'aparició d'un gran cóndor en la immensitat... Quan gairebé l'esperança ja era perduda.. en va aparèixer un! I per si no n'hi ha hagut prou, als 5 minuts un altre! Ja podem marxar!

Desfem el camí fet fins Siyustani, gaudint d'impressionants paisatges i també d'una tempesta. En aquest llac s'hi troba un turó replert de chumpas (tumbes incas), algunes que arribàven als 12m d'alt, situades allà perquè així es trobàven més a prop del cel i reposàven amb unes magnífiques vistes. Després de la visita superant la pluja anem cap a Puno on, després de fer negocis amb el Freddy (guia) pels nostres xubasqueros, ens instal·lem en un nou hotel on la façana deia massa pel que després vam trobar dins.

De seguida arriba l'hora de sopar i el moment de retrobar-nos amb l'Alba. Família Brady al completo de nou!

03.02

Avui visitem dos illes del llac navegable a més alçada, el Titikaka. La primera parada és a les illes flotants del Uros, les que són totalment turístiques són les que es visiten i només deu són verdaderament habitades i no corrompudes per l'estil de vida occidental. Aquestes illes estan fetes amb una planta flotant (totora) del propi llac amb la que també construeixen les cases i els vaixells (farcits, però, d'ampolles de plàstic!). En una de les illes desembarquem i ens fan una explicació-representació de com construeixen i viuen aquesta regió de la cultura Aymara. Després de la demostració i de provar una totora ens embarquem en una canoa típica, on un nen ens canta una cançó en set o vuit idiomes diferents, fins una altra illa flotant i d'aquí cap a Taquile, illa no flotant. Visita fugaç on podem apreciar l'art del tèxtil i ens mengem una truita pescada al llac. Per païr-la baixem centenars d'esglaons fins el port on ens espera el vaixell de tornada a Puno. Tornada entre vents, onades i pluja. Per aquesta raó la tan esperada visita al mercat de Puno ha sigut ràpida, només hi havia quatre paradetes contades obertes.

Anem a l'hotel a refer-nos de la pluja i camí a buscar un lloc per sopar topem amb una desfilada que tenia dos motius: l'arribada dels reis i la preparació de la festa de la candelaria, anomenada la diablada. Vestits típics, balls populars, música de festa, virgencitas, homes i dones separats omplien els carrers de color, bulla (soroll) i alegria.

Gran sopar a base de pizzes fetes al forn de llenya, complementant-lo amb salsa semblant a l'all i oli i sangria, en un local de lo més acollidor.

04.01

Camí cap a Cusco amb el bus turístic parem a diferents punts d'interès històric i paisatgístic. Tot va a la perfecció acompanyats del nostre guia fauno (de crónicas de Narnia!) fins l'hora de dinar que parem en un restaurant buffet on no sabien què era un buffet! Quan ens aixequem a buscar el segon plat ja no en queda ni n'hi haurà més! Sort que els hi quedàven plàtans al rebost!

Arribem a Cusco i abans d'instal·lar-nos ja tenim en Manuel, guia del camí inca, esperant-nos per explicar-nos la ruta. La seva primera expressió en veure'ns va ser de "Ui! la que me ha caído! Voy a necesitar una llama para arrastrarlas!". Al assentar-nos a la taula rebem la notícia que el grup es redueix de 5 a 2 persones, la Tam i la Lu. Amb tots els detalls aclarits fem un spring fins casa l'Alba per fer les motxilles, un spring per tornar a l'hotel a dutxar-nos i un spring fins el restaurant-buffet-show. Crèiem que l'endemà no podríem caminar!

05.01

Quan hi ha gent que encara està de festa i altres dormint (que és el que la Tam hagués volgut!!) ens vénen a buscar per anar fins el km. 82 a Piscocacho, punt d'inici del camí inca. Segur que el paisatge fins allà era ben bonic, però necessitàvem dormir!

A les 7 ensenyàvem els passaports al primer punt de control i amb les minimotxilles a l'esquena comencem a recordar un dels camins que els chaskis (missatgers) recorríen antigament. Camí planer que dóna peu per començar a conèixer-nos amb el nostre guia i aprendre coses fascinants com d'on surt el tequila, d'on extreien el tint els incas, diverses plantes medicinals, tipus d'agricultura,... i observar diverses ruines que ens ajuden a conèixer com va néixer i créixer la cultura incaica.

La primera parada és per dinar on ens esperàvem un sandwich... però flipa!! sorpresa sorpresa! Els calers pagats per ara estan ben invertits. Palanganes per rentar-nos les mans amb sabó Nivea, tenda per no menjar sota el Sol, tamburets per no mullar-nos el cul, taula amb estovalles, sopa, trucha fresca, papes i spaghettis per menjar.

Sorprenent en Manuel arribem bastant abans de lo previst al primer campament on, a causa de la pluja i del nostre ritme inesperat, els porteadors es senten pressionats per no tenir el xiringuito preparat. Per flipar encara més ens anuncien que a les 4 ens serviràn un tè i un petit snack. Sort que havia de ser petit! Crispetes, galetes, arròs amb llet, melmelada, xoco, llet i cafè calent. Vols dir que soparem?! Mentre esperem l'hora del sopar ens quedem fascinades amb el paisatge, omplint un xic més la memòria de la càmara i veient sortir la lluna. Per entretenir-nos en Manuel ens ensenya un nou joc de casino (cartes; noies, prepareu-vos per quan tornem!jejeje!). Després d'un altre bon àpat sempre acompanyades d'en Manuel, a base de sopa de llacets, carn i arròs, fem el tè amb una bona xerrada i a descansar que demà ve el dia dur.

06.01

L'estel d'Orient ens ha dit en somnis que els reis mags ens han deixat a les alçades un regalet... no serà carbó?! perquè nosaltres som molt bones nenes... carbó desfet! una boira ben espessa!

Només un xic més tard que el dia anterior ja ens llevem, però aquest cop amb un mate de coca portat a la porta de la tenda per arribar als 4215m d'alçada (pas de la dona morta) sense problemes. De les 2h 30min previstes fins el pas, ens sobra 1h 30min (un cop més deixem el nostre guia amb la boca oberta). Foto de rigor, agafem tot l'oxigen possible i tot allò que hem pujat ara toca baixar fins els 3600m. Gairebé tot el que hem baixat ara ens toca pujar fins el segon pas a 3950m. Graó rere graó, ruines i basses pel camí, el tram més dificultós ja està superat! Ara només queda baixar, planejar i pujar un xic tot gaudint de les diferents ruines on ens hi passegem i repassegem descobrint noves aventures i maneres de fer dels incas. Tot això ompensa el fet que les vistes éren tot boira! Sort d'en Manuel que ens va orientant de què hi podem veure com muntanyes nevades, llac amb forma de sud-amèrica, el Waynapicchu,... Això vol dir que no vam bufar prou fort per fer marxar els núvols, haurem de tornar! jajaja!

Després d'hores de fer anar les cames arribem al lloc on ens espera un dinar de restaurant:sopa, rocotto relleno, saltado de pasta, pollo relleno i papes amb verdures. Mmmm! qué rico! Ara... després qui vol seguir caminant?! Millor migdiada, oi?! Això no pot ser perquè encara ens queden unes quantes hores fins l'últim campament. Segueix el camí mig planer que ens condueix cap a la zona més selvàtica, on reemplacem les fotos del paisatge per les de flora i fauna. Ja que ens veu distretes amb el nostre voltant, ens diu que anem tirant escales avall i que ja ens atraparà. Corre que correràs, feina li va costar! Apareix del no-res amb un salt i gotes de suor lliscant pel front. jijijaja li diem que feia estona que l'esperàvem i pensàvem que ja ens trobaríem al MachuPicchu.

Després de visitar l'últim impressionant recinte construït pels incas arribem al darrer dels campaments, que més que això sembla un complex turístic amb: bar-restaurant, dutxes calentes, música, cervesa,... tot per cel·lebrar la hipotètica arribada al MachuPicchu.

De tant disfrutar pel camí arribem a una hora que se'ns ajunta l'snack amb el sopar... i no precisament un sopar lleuger, cosa que no sabíem. Només unes quantes partides de cartes ajuden a que l'abundós snack baixi una mica. De cop ens comencen a portar plats paulatinament: pizza, lomo saltado, spaghetti, arròs tres delícies i puding de xoco de postres. Tot molt bo, però tot i que la gula deia que sí, la panxa deixa que no!! Abans d'anar a dormir fem foto d'equip i a descansar per l'última etapa.

07.01

Abans de passar l'últim control disfrutem d'un pankeke amb manjar blanco amb un bon mate i anem a visitar les ruines de Wiñawayna abans d'arribar a una de les meravelles del món, el MachuPicchu (muntanya vella).

El nostre guia decideix que serem les últimes a sortir del campament però amb l'objectiu d'atrapar i adelantar la resta del grup. Tot i aconseguir-ho amb uns quants, la majoria ja ens els trobem a la porta del Sol (Intipunku) esperant que marxéssin els núvols i així contemplar la ciudadela. Al arribar aquí ens confessa que ens volia fer suar per tornar-nos la seva suada del dia anterior. Com que ens hem d'ajuntar amb la família a la ciutat inca, decidim que ja veuríem les ruines des de les alçades del WaynaPicchu (muntanya jove). Seguim amb les presses que portem des de primera hora del matí, però aquest cop per aconseguir les entrades del WaynaPicchu. Dels dos torns que hi ha només en queden pel primer que és d'aquí 10min. Al no ser-hi la família creiem que ja les tenen pel segon torn tal i com havíem quedat.

La següent missió és trobar la família. Mentre anem a la recerca amb els prismàtics a la mà, en Manuel ens explica curiositats del lloc. A mitja explicació, al costat de dues llames, aparèixen els cosins que ens confirmen que tenim entrades pel WaynaPicchu i ens indiquen on està la resta del grup. Ens acompanyen en el nostre recorregut fins arreplegar-nos tots i despedir-nos dels guies respectius. Després d'unes quantes fotos d'aquelles obligades (clic! foto facebook! clic! foto facebook!) a les 10 en punt anem a la porta del Wayna per registrar-nos i pujar més graons fins el temple de la lluna. Vistes espectaculars i més fotos fins el moment de baixar quan ens acomiadem amb un possible a reveure!

Uns amb autobús i Alba, Tam i Lu per les escales, ens reunim al poble d'Aguas calientes per atipar-nos amb l'últim buffet lliure. Fem temps pel mercat fins l'hora d'agafar el tren de tornada cap a Cusco. Arribem amb tempesta i calamarsa, dutxa a l'hotel i darrer àpat plegats.

Abans d'anar a dormir a la Lu encara li queden forces per acompanyar al seu cosí a una disco, on un dels socis és un amic del tiet Quim. Després d'haver trepitjat la muntanya ara és hora de provar la beguda MachuPicchu entre ballaruca i rialles.

08.01

Avui el dia comença per cadascú a una hora diferent, uns a fer les últimes compres, altres traslladant paquets o acabant d'omplir les maletes... el matí passa volant i sense adonar-nos ja estem a l'aeroport despedint-nos. Comiat de 10 minuts ja que gairebé perden l'avió. Veiem com s'enlaira i seguim la nostra aventura...

Van ser deu dies luxosos on ens vam atipar amb cada àpat, vam al·lucinar amb cada hotel que anàvem (sempre ens tocàven les millors habitacions!) i fent i desfent el guiri vàrem disfrutar de llocs impressionants i curiosos. Encara pensem en aquells buffets replerts de menjar, els matalassos tous i nets, les tovalloles netes, telèfon, tv per cable, paper de wàter, snacks de benvinguda, mates gratuïts, neteja diària de l'habitació i transports privats amb guia. Però... no hi ha res com tornar als hostals cutres, als autobusos de 25 sols i els menús al mercat!

PD: hermanito, ya tienes carné?!

El ombligo del mundo (by incas)

16 - 27.12

Aquest matí agafem lúltim bus de la primera etapa del viatge, d'Andahuaylas a Cusco. Després de més hores de pista i pols, parada fugaç per dinar i petició de pel·li (tan de bo no ho haguéssim fet, una altra dels musculitos!). A primera hora de la tarda arribem a Cusco per trobar-nos amb l'Alba i amigues amb qui compartirem 11 dies.

L'estada a Cusco comença amb la visita al cole on l'Alba ha fet pràctiques i participem de la despedida fent un gotet de vi amb el professorat. Per omplir el matí i provisionar-nos per fer de cuineres, anem a conèixer el mercat de Vinocanchón. Aquella nit fem truita de papes! mmmm!!

El següent dia seguim amb les visites als centres, aquest cop a Mantay (mama en quechua), centre de mares adolescents i els seus fills/es. La Txell i la Laia ens conviden a fer una visita al centre i conèixer qui i com hi viuen. Van ser unes hores gratificants i per guardar al record.

El primer divendres a la capital inca l'hem gastat voltant per la ciutat durant hores i recopilant informació de quines ruines, museus, mercats,.. podem anar a veure. Després d'això aprofitem la nit per conèixer un dels locals on van totes, l'Ukukus (personatge mitològic que ajudava als humans a buscar aigua. Els déus es van enfadar i els van condemnar a només poder veure aigua de dalt les muntanyes; si en bebien dels rius de la plana, morien).

Al matí del dissabte no podem fer el que tenim planejat per la pluja, així que fem passar les hores a casa preparant i esperant el sopar amb la família propietària de la casa on viuen. Una bona colla a la que s'hi afegeixen l'Evelyn de Chile i en Richard de Brasil. Sopar intercultural on els peruans ens deixen tastar els spaghettis al forn i un bon tall de carn; de Brasil pà de formatge; de Catalunya truita de papes, pà amb tomàquet, crema catalana i mojito!! Per completar el sopar, uns quants jocs de taula, vetllada de guitarra amb cançons i cap a "La Rústika" a ballar salsa, cumbia,.. amb una orquestra en directe!

Tot i que la nit ha sigut llarga el despertador sona aviat per anar a Pisaq, un poblet on hi ha un gran mercat artesanal. Matí de regateig i compres per acabar amb un bon dinar al mercat.

La tarda següent visitem un altre mercat, però aquest cop diferent! Pirateria de qualsevol producte, això caracteritza el Molino!

S'acosta Nadal i avui 23 és un dia important! Fem compres pels àpats del 24 i 25 i omplim la tarda amb dos moments ben especials:

- La Lu es transforma en patge i anem a Mantay a buscar les cartes que nens/es i mares han escrit!

- Assistim a Qosqomaki (centre de nens/es del carrer on treballa la Sara) a una obra de teatre sobre el naixement de Jesús que han preparat els propis nens i nenes. Per finalitzar ens conviden a un pica-pica seguit d'un partit de voley al que també hi participen els nous inquilins catalans: Ferran, Ricard, Oriol, Alba i Elvira.

A causa de tants nouvinguts, hem de carregar de Qosqomaki 10 matalassos sobre un minitaxi i voltar mitja ciutat per arribar a casa perquè el centre està tot tancat!

Abans de posar-nos a fer el sopar de nit bona, aprofitem el matí per anar a les ruines de Moray i les salines de Maras, llocs on gairebé no hi arribem perquè la furgo contractada s'espatlla abans d'arribar al primer lloc de visita. Amb els xubasqueros i els peus enfangats, comencem a caminar camp a través fins que apareix un taxista amb la solució. Feliçment podem anar a fer les esperades i curioses visites. A la tarda anem a veure la fira artesanal del dia 24 a la plaça d'armes. Després fem les últimes compres i ràpid cap a casa que s'ha de parar taula i donar la benvinguda a 2 catalans més, la Maria i el Joan! Un bon menú intercultural basat amb pinya/pepino amb intent de pernil, seguit de lomo saltado i crema catalana amb panetone i cocoa de postres. Després de l'àpat pugem al terrat ja que són casi les 12 i tota la població vol il·luminar la ciutat amb pirotècnia per cel·lebrar el naixement del nen Jesús! Nosaltres hi contribuïm encenent una vengala i anant a l'Ukukus.

El dia 25 ens espera un bon caldo de nadal, pollastres a la brasa amb papes al forn. Tot això a hora espanyola i amb 2 catalanes més, la Marta i la Lourdes.

El dia de Sant Esteve, tot i que no mengem canelons sí que mengem sobres, més pollo!

L'últim dia d'aquesta etapa anem a Tipón a tastar el famós cuy (cobaya), molt semblant al conill i per tant molt bo! Amb la panxa mig plena ens fem els entrepans pel viatge cap a Arequipa d'aquesta nit. Un cop més súper pel·li al bus, però aquest cop el musculitos era el Vin Diesel!

MOLTES FELICITATS Ari!!

Que passis un molt bon dia!!

t'han portat 26 trossets de carbó?!!

Nosaltres t'enviem 26 enormes petonassos!!

Un petit tast de fotos!!

Cases flotants del barri de Belén

Nenúfars a Iquitos

Giselle i Adriano de la comunitat de San Rafael

Papallona i arbre de la selva

Així dormíem al vaixell d'Iquitos a Yurimaguas!!

L'Amazones

Posta de Sol a l'Amazones

Camí de Yurimaguas a Tarapoto

Mercat de Chachapoyas

Cascada de Gocta

Vistes del cerro de San Juan

Mercat de Caraz

Ruta de la cocha de Miramar al poble de Santa Cruz

Llac de Llanganuco

Vistes del Huascarán baixant de Llanganuco

Illes Ballestas

Reserva Nacional de Paracas

La Pampa d'Ayacucho (batalla del 9 de desembre)

Mirador d'Ayacucho

Ruines de Sondor de l'imperi dels Chankas

Fusió a la laguna Pacucha

Merci gent per felicitar-me i pensar en mi en aquest dia que m'he fet un xic més gran!!

Tam

P.D.: Papas, os casáis o no os casáis? Lo prometido es deuda!

Abrazos a la abuelilla!

Niñato, sólo te faltaba con lo vago que eres no tener clases!!Espero volver a tener noticias vuestras! Cuidaros!Sus quiere la felicidad en persona!

Y como siempre...vaya con Diós!!

08.12

Vam començar el dia visitant els diversos mercats que es troben més al centre del poble. Tot i que segueix l'estil dels que hem vist fins ara, aquests els superaven en dimensió i varietat de productes a vendre: menjar, sucs, estris per la llar, merceria, tèxtil, artesania, decoració nadalenca... tot dins el mateix recinte però separat per sectors.
Per aprofitar al màxim els atractius de la ciutat i voltants, anem a iPerú (punt d'informació). Amb un mapa de la ciutat i tot de tríptics a les mans, fem un possible plantejament de què fer cada dia.
Ja que avui és dia festiu anem a la plaça d'armes on hi ha organitzats uns espectacles per totes les edats, començant de tarda pels més menuts i acabant de nit pels adults. La pluja i el fet que el concert de música folklòrica no ens acabés de fer el pes, va fer que desviéssim la nostra atenció cap a un supermuntatge pirotècnic que ens va acabar decepcionant. Visca els correfocs!!


09.12

Aquest mateix dia de l'any 1824 Espanya és derrotada per l'exèrcit peruà. Per això avui és festa local i anem a la Pampa d'Ayacucho (monument en honor a la victòria peruana i cuna de la llibertat americana) on s'hi realitzen diferents actes: fira gastronòmica i d'artesania i escenificació de la batalla del 9 de desembre.
Per arribar allà agafem un cotxe fins un petit poble des d'on caminem una hora fins a Quinua, poble que guarda la Pampa. Passem el matí formant part d'aquests actes activament en la part gastronòmica (repetim menjant pachamanca) i d'espectadores en l'escenificació, on l'exèrcit peruà envolta l'espanyol en un moment de despiste i de manera pacífica, sense cap mena de resistència, ens deixem conduir pels militars peruans cap a la sentència de retorn cap al nostre país.
Després d'això passem per Quinua, on hi ha paradetes i concerts de música folklòrica amb poc ambient, però una oferta econòmicament irresistible fa que tornem cap Ayacucho. Descansem una estona, seguit d'una bona dutxa i acabem la tarda escrivint per donar notícies als coneguts.


10.12

Avui anem al mirador turístic de la ciutat i després a visitar els barris artesanals de Santa Anna, San José i Belén, on es dediquen al treball amb pedres, tèxtil i retaules. Però ens trobem que no són paradetes obertes al carrer, sinó tallers particulars on no només pots anar a fer el xafarder. Mitja volta i a dinar!
Després ens toca anar al banc, que després d'uns dies tancat a causa de les diferents festes, està col·lapsat. Però l'espera fa amics i una bona dona ens cedeix un número de torn (els bancs funcionen com la carnisseria perquè no saben fer cua!!) i amb menys estona de l'esperada, tenim la gestió feta!


11.12

La nit abans ja vam deixar les motxilles preparades perquè ens toca matinar, ja que el nostre destí per dos dies es troba a tres hores de camí. Després de caminar mitja horeta fins la Terminal terrestre zona sur, ens toca esperar una hora fins que s'omple la combi i marxem. Camí de pols i pedra, però amb grans vistes, que ens endinsa un cop més al Perú més rural.
Vischongo és el poble on fem nit, i només arribar, després de trobar allotjament, els nostres plans canvien. Decidim anar a una cocha, la Intiwatana, que es troba uns 45 minuts muntanya amunt. Als voltants hi té unes ruines que, per ser gringues, ens toca pagar un cop més. Ens quedem amb el paisatge, la cocha, les vaques i l'ocell rialler que són més bonics! Ben relaxades tornem cap al poble que és hora de dinar. Són les dues del migdia i dels tres restaurants que hi ha al poble només un, i insistint, aconseguim menjar.
A la tarda, l'escola del poble té preparades diverses representacions (poesia, cant i teatre) a fer a la plaça de la vila. Des de les grades de l'església recolzem aquests actes inesperats, tot i crear més espectació nosaltres entre la gent. Així doncs, tarda entretinguda fins l'hora de dormir.


12.12

El pes de les quatre mantes fa que ens quedem enganxades als llençols fins poca estona abans d'anar a Vilcashuamán i deixar les puyas (planta gegant) per una altra ocasió. De veure, n'hem vist, però de moment no a tocar de nosaltres per fer la foto de rigor.
Arribem al poble per veure unes ruines inques en bon estat però poca cosa! Un cop més vam haver de deduïr què era cada resta arqueològica. Fem 4 compres per completar el que havia de ser el dinar i tornem amb 4 hores més de trajecte fins la ciutat.
Busquem un hospedatge prop l'estació de busos, una bona dutxa d'aigua freda i a fer unes birres d'oferta per cel·lebrar els 23 anys de la Tam (no li digueu però li comencen a sortir les potes de gall!!). Abans d'acabar la nit amb un seguit d'anècdotes i sopar el suposat dinar, anem a buscar el pastís d'aniversari amb espelma imaginària!! Pensa un desig... 1... 2... 3... buffff!!! Nanit!!


13.12

Ben d'hora pugem al bus que poc a poc ens enfila al cel i després, corva rere corva, ens baixa fins els 3000m de terra ferma, Andahuaylas.
Un cop més, ruta en busca de llit, però aquest cop més anecdòtica:
- 1r hotel: només entrem per curiositat! El luxe i la paraula hotel que es veu desde fora va amb concordància amb el preu.
- 2n hostal: per fora té la pinta com els de la majoria que hem anat fins ara, el preu ideal, però... com més esglaons pugem més zulo són les habitacions. La que ens toca a nosaltres està a l'últim pis!...
- 3r hostal: habitació sense finestra i lavabo sense ventilació i amb olor a pixat!
- 4rt hostal: cartell enganxat a la recepció: "Pida su preservativo gratis". Tot i així mirem l'antro d'habitació i ens dóna l'opció d'esperar per fer un canvi a una suposadament millor!... No convenç!!
- 5è hostal: el definitiu! Bueno, bonito, barato i agradable personal amb qui compartim estones.
Volta de reconeixement del centre del poble, bon menú, xocolata calenta (Nesquik)/tè i a dormir ben planes.


14.12

El cos decideix quan aixecar-se i anem a formar part de la Feria dominical de Andahuaylas! Muntanyes de fruita i verdura, corrals sencers de pollastres i chanchos morts, tonelades de peix fresc i mercat de roba i sabates. Dinem plat autòcton al mercat, cafè/jugo i tarda de soffing amb la trilogia de Rambo (vam canviar de canal "ràpid") i Superman returns. Entre pel·li i pel·li ajudem a la currante de l'hostal a ambientar-lo per les festes de Nadal. Jingle bells, jingle bells,... llumetes que s'encenen i s'apaguen i musiqueta que la fem durar lo just per comprovar que funciona!
Sortida frustrada a les 10 de la nit per sopar quelcom, només trobem pollos a la brasa, així que desistim! S'hi ha d'anar abans!
Moltes felicitats Anna!!


15.12

Tot el moviment inexistent de gent pel carrer d'ahir a la nit es compensa amb la massificació d'avui al matí!
Agafem una combi (aquest cop arribar i marxar) que ens porta, en aproximadament una hora, al peu de les ruines de Sondor. 1,5 km de pujada per pista, acompanyades per tres peruans (un de cada generació) que ens abandonen, despedint-se amb la frase que dóna títol a aquest rotllo, a l'entrada de les ruines de l'imperi Chanka (mateixa època que els inques i amb qui es van afrontar). Sense turistes a la vista, més que nosaltres, passegem i gaudim per unes ruines amb cara i ulls (tot i que tampoc tenim explicació de què és cada estructura de pedra). La immensitat i la bellesa del terreny on va viure la cultura Chanka ens atrapa durant una llarga estona, en la que contemplem, fem fotos i deixem volar la imaginació. Camí de baixada cap a la laguna de Pacucha trobem un mirador de fusta inestable on hi pugem i disfrutem d'una altra prespectiva de la vall. Seguim camí avall, després de fer unes fotos a unes cabres que semblen mini-vaques, per vorejar el llac fins el poble on dinem un bon plat de "sudado de trucha i pejerrey" (al forn).
Amb la panxa plena ens estirem a la gespa prop del llac amb companyia de les vicunyes i dels nens arrebossant-se a les basses de fang tot fent una guerra; acte seguit es capbussen al llac!
Després que el vent ens avisi vàries vegades que no és moment ni lloc per jugar a cartes, ens retirem en busca de la combi de tornada. Amb purament companyia femenina arribem al mercat municipal, fem una ullada ràpida per comprovar que és més del mateix, i acabem el relat tot fent un cafè i uns donuts de postres (boníiiiiiiissims!!!).

Demà... ai demà!! Retrobada de germanor a Cusco!! Creiem que avui no podrem dormir dels nervis!! jajajajaja....