Y como siempre...vaya con Diós!!

08.12

Vam començar el dia visitant els diversos mercats que es troben més al centre del poble. Tot i que segueix l'estil dels que hem vist fins ara, aquests els superaven en dimensió i varietat de productes a vendre: menjar, sucs, estris per la llar, merceria, tèxtil, artesania, decoració nadalenca... tot dins el mateix recinte però separat per sectors.
Per aprofitar al màxim els atractius de la ciutat i voltants, anem a iPerú (punt d'informació). Amb un mapa de la ciutat i tot de tríptics a les mans, fem un possible plantejament de què fer cada dia.
Ja que avui és dia festiu anem a la plaça d'armes on hi ha organitzats uns espectacles per totes les edats, començant de tarda pels més menuts i acabant de nit pels adults. La pluja i el fet que el concert de música folklòrica no ens acabés de fer el pes, va fer que desviéssim la nostra atenció cap a un supermuntatge pirotècnic que ens va acabar decepcionant. Visca els correfocs!!


09.12

Aquest mateix dia de l'any 1824 Espanya és derrotada per l'exèrcit peruà. Per això avui és festa local i anem a la Pampa d'Ayacucho (monument en honor a la victòria peruana i cuna de la llibertat americana) on s'hi realitzen diferents actes: fira gastronòmica i d'artesania i escenificació de la batalla del 9 de desembre.
Per arribar allà agafem un cotxe fins un petit poble des d'on caminem una hora fins a Quinua, poble que guarda la Pampa. Passem el matí formant part d'aquests actes activament en la part gastronòmica (repetim menjant pachamanca) i d'espectadores en l'escenificació, on l'exèrcit peruà envolta l'espanyol en un moment de despiste i de manera pacífica, sense cap mena de resistència, ens deixem conduir pels militars peruans cap a la sentència de retorn cap al nostre país.
Després d'això passem per Quinua, on hi ha paradetes i concerts de música folklòrica amb poc ambient, però una oferta econòmicament irresistible fa que tornem cap Ayacucho. Descansem una estona, seguit d'una bona dutxa i acabem la tarda escrivint per donar notícies als coneguts.


10.12

Avui anem al mirador turístic de la ciutat i després a visitar els barris artesanals de Santa Anna, San José i Belén, on es dediquen al treball amb pedres, tèxtil i retaules. Però ens trobem que no són paradetes obertes al carrer, sinó tallers particulars on no només pots anar a fer el xafarder. Mitja volta i a dinar!
Després ens toca anar al banc, que després d'uns dies tancat a causa de les diferents festes, està col·lapsat. Però l'espera fa amics i una bona dona ens cedeix un número de torn (els bancs funcionen com la carnisseria perquè no saben fer cua!!) i amb menys estona de l'esperada, tenim la gestió feta!


11.12

La nit abans ja vam deixar les motxilles preparades perquè ens toca matinar, ja que el nostre destí per dos dies es troba a tres hores de camí. Després de caminar mitja horeta fins la Terminal terrestre zona sur, ens toca esperar una hora fins que s'omple la combi i marxem. Camí de pols i pedra, però amb grans vistes, que ens endinsa un cop més al Perú més rural.
Vischongo és el poble on fem nit, i només arribar, després de trobar allotjament, els nostres plans canvien. Decidim anar a una cocha, la Intiwatana, que es troba uns 45 minuts muntanya amunt. Als voltants hi té unes ruines que, per ser gringues, ens toca pagar un cop més. Ens quedem amb el paisatge, la cocha, les vaques i l'ocell rialler que són més bonics! Ben relaxades tornem cap al poble que és hora de dinar. Són les dues del migdia i dels tres restaurants que hi ha al poble només un, i insistint, aconseguim menjar.
A la tarda, l'escola del poble té preparades diverses representacions (poesia, cant i teatre) a fer a la plaça de la vila. Des de les grades de l'església recolzem aquests actes inesperats, tot i crear més espectació nosaltres entre la gent. Així doncs, tarda entretinguda fins l'hora de dormir.


12.12

El pes de les quatre mantes fa que ens quedem enganxades als llençols fins poca estona abans d'anar a Vilcashuamán i deixar les puyas (planta gegant) per una altra ocasió. De veure, n'hem vist, però de moment no a tocar de nosaltres per fer la foto de rigor.
Arribem al poble per veure unes ruines inques en bon estat però poca cosa! Un cop més vam haver de deduïr què era cada resta arqueològica. Fem 4 compres per completar el que havia de ser el dinar i tornem amb 4 hores més de trajecte fins la ciutat.
Busquem un hospedatge prop l'estació de busos, una bona dutxa d'aigua freda i a fer unes birres d'oferta per cel·lebrar els 23 anys de la Tam (no li digueu però li comencen a sortir les potes de gall!!). Abans d'acabar la nit amb un seguit d'anècdotes i sopar el suposat dinar, anem a buscar el pastís d'aniversari amb espelma imaginària!! Pensa un desig... 1... 2... 3... buffff!!! Nanit!!


13.12

Ben d'hora pugem al bus que poc a poc ens enfila al cel i després, corva rere corva, ens baixa fins els 3000m de terra ferma, Andahuaylas.
Un cop més, ruta en busca de llit, però aquest cop més anecdòtica:
- 1r hotel: només entrem per curiositat! El luxe i la paraula hotel que es veu desde fora va amb concordància amb el preu.
- 2n hostal: per fora té la pinta com els de la majoria que hem anat fins ara, el preu ideal, però... com més esglaons pugem més zulo són les habitacions. La que ens toca a nosaltres està a l'últim pis!...
- 3r hostal: habitació sense finestra i lavabo sense ventilació i amb olor a pixat!
- 4rt hostal: cartell enganxat a la recepció: "Pida su preservativo gratis". Tot i així mirem l'antro d'habitació i ens dóna l'opció d'esperar per fer un canvi a una suposadament millor!... No convenç!!
- 5è hostal: el definitiu! Bueno, bonito, barato i agradable personal amb qui compartim estones.
Volta de reconeixement del centre del poble, bon menú, xocolata calenta (Nesquik)/tè i a dormir ben planes.


14.12

El cos decideix quan aixecar-se i anem a formar part de la Feria dominical de Andahuaylas! Muntanyes de fruita i verdura, corrals sencers de pollastres i chanchos morts, tonelades de peix fresc i mercat de roba i sabates. Dinem plat autòcton al mercat, cafè/jugo i tarda de soffing amb la trilogia de Rambo (vam canviar de canal "ràpid") i Superman returns. Entre pel·li i pel·li ajudem a la currante de l'hostal a ambientar-lo per les festes de Nadal. Jingle bells, jingle bells,... llumetes que s'encenen i s'apaguen i musiqueta que la fem durar lo just per comprovar que funciona!
Sortida frustrada a les 10 de la nit per sopar quelcom, només trobem pollos a la brasa, així que desistim! S'hi ha d'anar abans!
Moltes felicitats Anna!!


15.12

Tot el moviment inexistent de gent pel carrer d'ahir a la nit es compensa amb la massificació d'avui al matí!
Agafem una combi (aquest cop arribar i marxar) que ens porta, en aproximadament una hora, al peu de les ruines de Sondor. 1,5 km de pujada per pista, acompanyades per tres peruans (un de cada generació) que ens abandonen, despedint-se amb la frase que dóna títol a aquest rotllo, a l'entrada de les ruines de l'imperi Chanka (mateixa època que els inques i amb qui es van afrontar). Sense turistes a la vista, més que nosaltres, passegem i gaudim per unes ruines amb cara i ulls (tot i que tampoc tenim explicació de què és cada estructura de pedra). La immensitat i la bellesa del terreny on va viure la cultura Chanka ens atrapa durant una llarga estona, en la que contemplem, fem fotos i deixem volar la imaginació. Camí de baixada cap a la laguna de Pacucha trobem un mirador de fusta inestable on hi pugem i disfrutem d'una altra prespectiva de la vall. Seguim camí avall, després de fer unes fotos a unes cabres que semblen mini-vaques, per vorejar el llac fins el poble on dinem un bon plat de "sudado de trucha i pejerrey" (al forn).
Amb la panxa plena ens estirem a la gespa prop del llac amb companyia de les vicunyes i dels nens arrebossant-se a les basses de fang tot fent una guerra; acte seguit es capbussen al llac!
Després que el vent ens avisi vàries vegades que no és moment ni lloc per jugar a cartes, ens retirem en busca de la combi de tornada. Amb purament companyia femenina arribem al mercat municipal, fem una ullada ràpida per comprovar que és més del mateix, i acabem el relat tot fent un cafè i uns donuts de postres (boníiiiiiiissims!!!).

Demà... ai demà!! Retrobada de germanor a Cusco!! Creiem que avui no podrem dormir dels nervis!! jajajajaja....