Les ruines arruinades!!

01 Desembre

Comencem l'últim mes de l'any amb el despertador programat ben aviat, però el nostre cos ens demana dormir! Cos estranya, però després de fer el mandrós una estona més, la Tam decideix activar-se abans que la Lu.

Així que d'hora, però no tant com el que haviem planejat, ens posem en marxa per peregrinar a la ruta de capelles del cerro de San Juan. Caminem de capelleta en capelleta fins arribar dalt de la muntanya, on trobem el petit poble de Paquián habitat per Quechuanets. Sota l'ombra d'uns eucaliptus i a la vora d'un rierol, decidim descansar un xic ben distretes amb la tranquil·litat que banya el paisatge que ens envolta. De sobte, els nens i nenes surten de l'escola, i amb el seu xivarri i varietat de colors (per la seva vestimenta) innunden la plana. Alguns encuriosits s'acosten a nosaltres mantenint distància de seguretat, però la suficient per intentar aconseguir caramels, calers o algun objecte de record. Sap greu però marxen amb les mans buides ja que l'únic que tenim per oferir és una ampolla d'aigua mig plena.

Quan els núvols grisos comencen a omplir el cel, arriba el moment de desfer el camí amb la trucha al cap, ja que és hora de dinar i la panxa ja remuga.

Arribem a baix amb la missió de trobar el restaurant "Sirenacocha". Després de voltar uns 45 minuts ho trobem i ens deleitem amb una bona trucha frita sota quatre gotes de pluja.

Un cop ben tipes decidim anar a veure les ruines arruinades pre-inques de TumshuKaiko. Quatre pedres mal posades i una galeria on ens va sortir l'esperit explorador. Per motius arquitectònics gairebé no vam avançar i la Tam s'hi va deixar el cap!

Un cop més, la tarda-vespre, es va completar amb un tè, una empanada i unes cartes. L'endemà sí o sí, a les 6 haviem d'estar en peu.

02 Desembre

Tiririn-tin-tin!! Després de sentir tres o quatre vegades el nostre amic despertador, aconseguim obrir els ulls.

El col·lectiu de professors ens espera per pujar fins la cocha (bassa) de Miramar. Un cop allà ens despedim i, per sort, durant uns minuts, podem apreciar i impressionar-nos per les grans muntanyes nevades. Quan els núvols es comencen a confondre amb la cordillera, continuem el nostre camí fins el poble de Santa Cruz.

Durant el passeig ens submergim en el món rural del Perú: vaques, burros, chanchos, galls, Quechuanets, prats verds, flors i Pampacocha.

Des del poble ens esperàven tres hores de baixada fins Caraz, interrompudes per observar l'activitat d'un grup d'escarabats piloters amb una tifa de vaca!

Després de fer un bon menú i una volta pel mercat municipal, vam anar a visitar l'home que ens va informar què fer per la zona, en Beto. Ens havia demanat la nostra opinió sobre aquesta nova ruta i, amb un tè calent entre les mans, parlant d'un tema i d'un altre, gairebé acabem fent una truita de papes per sopar! Però com que és tard, decidim deixar-ho pel dinar del dia següent.

Acabem el dia coneixent la tràgica història d'una famosa cantant folklòrica del Perú, anomenada la muñequita Sally, mentre engollim una hamburguesa Mcperú (hamburguesa extra plana, fulla d'enciam, rodanxa de tomàquet, papes fregides i suplement de formatge).

03 Desembre

Avui anem al mercat que és dia de vendre flors (4 contades) i comprar els ingredients per fer la truita de papes i el pà amb tomàquet! Uéeeeee!! variarem de l'arròs!!

Després d'abandonar l'hostal "La suiza peruana", anem a casa la família a fer de cuineres. A mesura que s'acostava l'hora de dinar, l'espectació per com quedarien les truites creixia! Hi ha un moment crític en què ens n'adonem que no hem escollit la paella idònia, la primera truita s'enganxa... per uns moments!! Arriba la mestressa de la casa que ens salva fent un canvi de paella! Després que la segona sortís a la perfecció, és hora de dinar:

- Sopa de morrón (cus-cus) amb verdures

- Truita amb i sense ceba

- Pà torrat amb tomàquet

- Amanida

- Chicha morada (refresc ensucrat de blat de moro morat)

Devorem durant una llarga estona!

Per arrodonir la nostra visita, plasmem a la paret del local, la nostra gratitud pels moments viscuts.

És hora d'anar a buscar una combi cap al poble del costat, però no n'hi ha ni una! Trobem un auto, pel mateix preu, que compartim amb un català resident a Yungai.

Seguint les recomenacions d'en Beto decidim allotjar-nos al Gledel, lloc humil portat per una dona amb un caràcter graciós i adorable que volia que, com tots els seus hospedats, ens sentíssim com a casa! Amb les motxilles a l'habitació, anem a descobrir el poble i acabem mirant "Adivina quién" mentre fem un tè. A les 10 ja dormim!

04 Desembre

El nostre dia comença amb el Sol i un esmorzar al mercat a base de sandwich de queso i cafè amb llet/tè. Tot servit per una altra eminència de la felicitat innata, recolzada per la seva neboda com a recadera i supervisora.

Comencem el dia amb bon peu, i per la meitat de preu, pugem fins la laguna Llanganuco.

Després d'olorar durant una bona estona la neu de les muntanyes de més de 6000 metres (alps de la Heidi), anem a buscar el camí que ens portarà fins la zona de picnic del primer llac.

Pel camí a la vora dels llacs, ens vam creuar amb gansos andinos, ànecs, vaques i una espècie de falcons.

A la zona de picnic hi vam trobar un altre tipus de fauna: dos grups d'estudiants i una llama a la que li vam fer una foto d'estrangis, sinó s'havia de pagar!!

Després de trobar el lloc per relaxar-nos a la vora del Llanganuco i demanar-nos la foto de record corresponent amb les gringues, arriba l'hora d'esperar la combi de baixada. Però entre glop d'aigua i entrepà de tomàquet, ens ofereixen pujar al bus i retornar a l'adolescència fins Yungai.

A mig camí de baixada fem la parada per poder observar, amb tota la seva immensitat, els nevats de Huandoy i Huascarán. Entre foto i foto la guia del grup ens regala diverses llegendes.

Les llegendes diuen:

- "Hi havia una vegada... una princesa anomenada Huandoy, que el seu pare la volia casar amb un general de l'exèrcit. Però ella es va enamorar d'un noi anomenat Huascarán. El pare, al assebentar-se, els va voler castigar amb la mort, però a causa de la seva bellesa no se li acudia la manera més adient. Així doncs va buscar dues muntanyes que es miréssin, els va lligar cadascú en un pal als respectius cims i els va condemnar a morir de fred i gana. El rei Sol, per la bellesa que desprenien, va tenir pietat d'ells i els va convertir a cada un en el que ara són els nevats de Huandoy i Huascarán".

- "Hi havia una vegada... una parella que vivia feliçment a la muntanya fins que un dia l'estimat va haver de marxar. Pel camí de la seva marxa, es va trobar una bruixa que el va enganyar fent-li prendre un beuratge que va fer que s'enamorés d'ella. El noi mai més va tornar i la seva estimada va plorar, plorar i plorar mentre l'esperava. A causa d'aquesta cascada de llàgrimes es va formar, al peu de la muntanya, el llac Alpamayo".

Un cop a Yungai ens proposen compartir el dinar abans que cadascú seguim el nostre camí.

Abans de fer motxilles anem a fer els postres i a les nou ens enfilem al bus més luxós fins aquell dia. Tot i així, ens vam quedar sense disfrutar de la peli perquè la tele es va espatllar! Ens esperen unes hores fins a Lima!...

05 Desembre

Cap a les 6 del matí arribem a la capital i, tal i com voliem, en mitja hora ja som dalt d'un altre bus direcció Pisco. Després de 4 hores més distretes amb "La tormenta perfecta" i "Titanic", arribem a l'encreuament de carreteres on agafarem un auto cap a Paracas (tempesta de sorra). És un poble que, com Pisco, s'està reconstruint a causa del terratrèmol de fa poc més d'un any.

Els atractius que s'hi troben la fan una zona totalment turística.

Omplim la resta de dia contractant els tours (única manera de fer-ho) i tastant el famós ceviche (plat fet amb peix crú i amasserat amb llimona) al mini passeig marítim.

De postres un passeig per les paradetes dels artesans i un gelat per tapar un xic la calor.

Després d'un mes gaudim de la primera dutxa d'aigua calenta! Visca!

Mandregem una estona i sortim cap a la platja a cel·lebrar en família l'aniversari d'un artesà que no va aparèixer.

06 Desembre

Avui és el dia guiri per excel·lència!!

El tour per les Illes Ballestas comença a les 8 del matí enfinlant-nos a un ràpid que ens porta a contemplar "El candelabro" (figura excavada a la terra d'uns 200m de llarg i la meitat d'amplada) d'aproximadament del segle XVII sense saber-ne la seva exacta procedència ni finalitat (potser està fet per atraure turistes?!!).

La següent parada és a les illes on observem tot tipus de fauna: gaviota gris, zarcillo rayador negro, chorlo ártico, pelícano peruano, pingüino de Humboldt i leones de mar chusco.

Va ser un no parar de fer fotos i, tot i la gran quantitat d'aus, cap se'ns va cagar al cap!!

Acabat aquest primer tour, tenim una estoneta per descansar i despedir-nos dels artesans.

A les 11, entre diferents turistes, omplim un bus que ens condueix fins la Reserva Nacional de Paracas, on observem fòssils en un petit museu i una formació geològica anomenada la Catedral, després de travessar el desert per un camí de sal. Però la ruta no acaba pas aquí! Pugem un petit turó des d'on podem apreciar la bahía nord i sud del parc. Més fotos de rigor i a dinar a Llagunillas, una gran cala pesquera habitada per tres restaurants turístics.

Com nosaltres ja portem el nostre dinar (sandwich de formatge i intent de pernil dolç), abans fem una capbussada a l'oceà Pacífic. Cop de fred al primer moment però després no voliem sortir!!

Acabem la visita a la única platja vermella del Perú, on baixem per tocar la sorra i després, quan ja hi ha la meitat del grup seguint la nostra curiositat, el guia ens informa que està prohibit! Se mira pero no se toca!

Aquí acabem la visita, tornem a Paracas a recollir motxilles per dirigir-nos a Pisco on agafem una combi cap a San Clemente per enllaçar amb el bus que ens portarà a Ayacucho.

Tot i la propaganda que ens havien fet de la companyia, ha sigut el pitjor bus que hem trobat i gairebé ens deixa tirades a 4750m!!

La llàstima d'aquest recorregut ha sigut no tenir l'opció de fer-lo de dia, ja que les vistes prometien!

07 Desembre

Només arribar hem buscat hostal i hem descansat tot el que no ho hem fet aquesta nit! Ara tenim per endavant uns dies per conèixer aquest poble que, tot i ser dels més grans, també és dels més bonics coneguts fins ara!

Continuarà...