Trabusbuslandia!

25 Novembre

Ens llevem ben aviat perqué a les 7 tenim bitllets per anar cap a Pedro Ruiz. El viatge al bus va durar unes 8 hores, pero va ser entretingut!!... una peli darrera una altra, ara... totes dolentes!! Almenys Gigoló en perua ens va fer riure una estona!

Al arribar a Pedro Ruiz tenim una hora i mitja abans no sortis la combi (furgo de 15 places) per anar cap a Chachapoyas, aixi que vam aprofitar per anar a prendre algu amb els japos!

A les 17.30 ens embarcavem amb la companyia del circ Azteca a dos hores mes de cami fins el desti. Un viatge divertit coneixent grups de musica autoctons i aprenent de la moguda vida del circ.

Alla on ens deixa la combi hi ha un hospedaje just davant, be de preu pero amb olor a humitat.

Un cop instalades nosaltres i els japos Kaori i Kon, anem a investigar que podem fer per la zona i com. L'agencia on ens anem a informar la porta un home ben extrovertit, el que ens acaba de convencer perque anem a visitar la tercera catarata mes alta del mon, Gocta.

El nom li ve perque a la zona hi podem trobar molts micos (choro de la cola amarilla) que quan es senten invadits criden "Goct, goct"!! Una altra curiositat es que va ser descoberta fa escassament tres anys per un alemany, ja que a causa d'una llegenda els habitants de Cocachimba no gosaven arribar-hi.

26 Novembre

Ens llevem ben d'hora per variar, i a les 7.30 ens trobem amb una parella de gringos molt simpatics i el guia de l'agencia, el que ens portara fins Cocachimba.

A l'entrada del poble on hi ha el local per inscriure't i pagar l'acces, vam coincidir amb un grup d'estudiants que venien a fer el mateix que nosaltres.

Despres de les formalitats coneixem en Wilson, el guia que ens acompanyara tot el cami i ens explicara les diferents curiositats de flora, agricultura i fauna de la zona (tambe d'on surten les pinyes!!).

Tres hores de cami fins el peu de la segona cascada (casi 600m). Impressionant! T'encantaves mirant com queia l'aigua, feia vent i un xic de fred.

A punt d'agafar el cami de tornada els estudiants ens avancen i pregunten: os podemos tomar una foto?!! El profe inclos!! Que que?!! Ui, no!! Es que el vestit de mono de fira esta a l'hostal, ens sap greu!!

El cami de tornada es fa la meitat que el d'anada i arribem amb forsa gana. Un cop mes sopa, arros, pollo, llenties i Inka kola sense gas (gust a piruleta). Tot molt bo!!

Despres de dinar anem a veure l'orquidiari del poble (Claraaaaaa!! com estan les meves orquidees??!!), totes sense flor per l'epoca.

Agafem altre cop l'auto i cami amunt cap a Chachapoyas tot escoltant una mica de musica espanyola.

27 Novembre

Tornem a llevar-nos aviat perque la intencio del dia es anar al poble pre-inca de Levanto.

Ens havien fet referencia de dos camins, aixi que per no fer i desfer el mateix, decidim anar per un i tornar per l'altre. Pero segons les indicacions i el cami no marcat, ens desviem!! El poble encara el busquem, pero les 3 hores i pico d'excursio ens van brindar unes magnifiques vistes de la zona.

Tornem a l'hostal on suposadament ens esperava una bona dutxa d'aigua calenta. Per aixo ens fan pagar un plus... pero ni aixi l'aigua surt calenta! La Tam s'esta mitja hora esperant... pero no arriba!! La decisio final es: devuelveme la plata que nos hacemos las valientes!!

Ja que no tenim bona dutxa ens permetem un bon sopar en un vegetaria: truita de verdures amb arros i saltat de verdures amb arros d'acompanyament! Encara que no vulguis arros... tindras arros!!

28 Novembre

Decidim llevar-nos quan el cos digui i anar a fer el turista pel mercat del poble on, amb mes ordre que al de Belen, mes higiene i menys pudor, s'hi barregen productes, colors i serveis.

Comprem quatre coses pel viatge que ens espera aquella tarda.

Despres anem a fer motxilles i a dinar.

A les 5 de la tarda surt el bus que ens portara fins a Chimbote, poble de costa que tot fa olor a peix.

En aquest viatge, entre peli i peli, coneixem una parella de catalans que canvien d'opinio sobre el seu desti per venir amb nosaltres cap a Caraz.

29 Novembre

Arribem al poble pudent a les 10 del mati. Per sort nomes haurem d'esperar un parell d'hores per tornar a pujar a un bus que ens portara de nou a les muntanyes.

Viatge de 6 hores recorrent l'impressionant Cañon del Pato (encara no sabem perque es diu aixi, en tot el cami no vam veure cap anec!!), desertic pero no deshabitat i envoltat d'altissimes muntanyes.

Finalment el traqueteo s'acaba amb l'inici de la tempesta, pero aixo no ens impedeix trobar l'hostal mes barat i tambe el mes bonic. Tenim bon ull!!

Ens anem a informar de totes les rutes possibles dels voltants a un centre d'expedicions, on ens atenen molt amablement.

Aqui hi passarem uns quants dies donades les possibilitats i l'ambient. Volem veure de prop la Cordillera blanca!!

30 Novembre

Avui!! Dormim fins que el cos digui prou! Entre el de la Lu i el de la Tam hi ha 4 hores de diferencia!!

Pero aixo no impedeix disfrutar del diumenge festiu de la localitat: mercat, fira gastronomica, cercavila i futbol.

Quin bon dinar!: Pachamanca, que consisteix amb carn rostida embolicada amb fulles de Tamal, papes, moniato, choclo (blat de moro) i aji extra picant.

Despres de la comilona hi ha intencions d'anar a veure unes catarates relativament properes, pero la pluja ens fa enrera.

Aixi doncs acabem fent un te i escribint aixo que ara esteu llegint!!

Felicitats Noe!!!! Disfruta de los 20 años k solo son una vez! Han dolido????

Altre cop moltes felicitats Eli!! En hora espanyola en aquests moments fa poc has entrat al teu dia!!!

Familia Gomez-Podadera: barriga curada y con mucha hambre!! En las montañas la comida es mas rica!! Un besazo, sus kiero family!!!!

Cuideu-vos tots!! Nosaltres ja ho fem!!

Pd: Qui vulgui postal que envii la direccio o l'escrigui aqui com a comentari, que no les tenim totes!!! merciiii!!!!