Històries per somiatruites

LA LLUNA

Dissabte passat al cau vàrem començar la renaixença del que havia sigut fa un temps la revista del cau, la "Caudekul"! Està distribuïda en diferents seccions escrites, dibuixades, passatemps,... entre nens/es i monitors/es.

Cadascú, per grups o individualment, va crear a la seva manera la benvinguda de nou a aquest bloc de fulls. La Tam i jo vam decidir crear una nova secció... Històries per somiatruites! I aprofitant el Sol que feia...vam parlar de la Lluna!!

Esperem que us agradi o si més no que alguna de les línies us transporti a algún lloc únic per vosaltres!

"Qui no ha mirat mai la Lluna i per uns instants un somriure inconscient se li ha dibuixat als llavis?!... satèl·lit de reflexió, tranquil·litat, romanticisme, paranois, imaginació, il·lusió, inaccessible, ziritione, enamoradíssa,...

Hi ha camins de la vida que es busquen en nits banyades per la llum de la foscor, que et guia amb el risc de quedar enamorat de la seva cara trista. Tristesa per culpa de la distància, enyorança, soledat i esperança de recuperar allò que anhela i de no poder disfrutar, des de la seva situació galàctica privilegiada, d'un món idílic per moltes de les persones que hi conviuen. Sense aquests éssers ambiciosos i somniadors, que es deixen envaïr per la bellesa més pura de l'esfera més petita de l'Univers, tindria més raons per expressar la seva melancolia i li donariem motius per esvaïr-se i deixar-nos sense l'essència de la nit."

"Mai no demanis la Lluna... ningú la pot agafar!"

"Sempre canvia la Lluna, pren el que et vulgui donar."

Què il·lumina la llum de la foscor?...

QUÈ IL·LUMINA LA LLUM DE LA FOSCOR?...

"Iglueros" per unes hores!!

“IGLUEROS” PER UNES HORES!!


El cap de setmana passat vam marxar amb el cau a Planoles, a tocar neu!! Els del temps ens havien avisat que es preveien pluges, però ens havíem d’arriscar! Però els de la RENFE no havien avisat que el primer tren de dissabte al matí ja aniria amb retard!! Però ja sabem tots que amb això ens hi arrisquem cada dia!!
Finalment, tot i agafar el tren desde Barcelona 2 hores més tard del previst, ens trobàvem distribuïts entre diferents vagons esperant arribar a Planoles, tots dormint!!
Al arribar a l’alberg ens vam distribuir per habitacions i després vam dinar fora, al camp de futbol.
La tarda no ens va acompanyar gaire, plovent desde primera hora. La gimcana pensada per fer a l’exterior, la vam haver d’adaptar a 4 pisos de sales i habitacions. Tot i que els nens/es van acabar farts de pujar i baixar escales, havien passat una bona estona per oblidar-se que la pluja no ens deixava disfrutar com volíem de l’exterior.
A la nit... seguia plovent!! El joc de nit, també pensat per l’exterior, es va acabar convertint en un Furor en tota regla de nens/es contra monitors/es. Vam posar a prova durant una hora i mitja aproximadament, el coneixement musical de cada un dels que estàvem a la sala. Es respirava un estrès de neurones musicals alhora que se sentien riures, crits de recolzament a l’equip,... que van començar a disminuir quan els més petits van decidir que ja n’havien tingut prou per aquell dia! Així que poc a poc vam anar desfilant tots cap a les habitacions. Segons les normes, a les 12 ja dormíem tots...

L’endemà, diumenge, ens vam haver de llevar bastant més aviat del que en realitat ens hagués agradat, però havíem de ser dels primers en arribar a la Molina per trobar un bon espai de neu (tot i que teníem dubtes de trobar algun espai amb força neu...) i fer les nostres construccions, tirar-nos les espontànies boles de neu, superar diverses vegades una pujada enfangada per després baixar-la sobre un plàstic, dos, tres, quatre persones, un sobre l’altre, de peu, de panxa, d’esquena,... les millors hores de tot el cap de setmana!!
Tot i així, l’atracció estrella va ser la construcció d’un iglú entre la major part d’integrants del grup. Gairebé la meitat de l’estona que vam ser allà es van estar produint maons de neu, neu per fer de juntura entre maó i maó, una esquelet de branques pel sostre,... així, del terra a la teulada l’iglú va anar agafant forma fins que l’única entrada de llum va ser la porta! Adequant-nos a “l’aforament del local” anàvem entrant en grups de tres per saber quina era la sensació de trobar-se dins un iglú!
Després de fer la inauguració i la foto de grup pertinent, tocava anar a buscar el tren per tornar a l’alberg, dinar i seguir el camí cap a casa!
El trajecte de tornada va ser un intercanvi de llistat de cançons amb un altre cau que havia compartit el cap de setmana amb nosaltres, al mateix alberg. Aquest cop, tot i el cansament, no ens vam deixar rendir als incòmodes seients dels trens regionals i de rodalies.
El somriure per un cap de setmana divertit, compartint-lo amb monitors/es i nens/es genials, amb anècdotes,... encara dura i sé que sortirà cada cop que ho recordi o miri les fotografies!

1 + 3 + 06 = 23... contigo voy a flipar

1 + 3 + 06 = 23 ... cOnTiGo vOy A fLiPaR

Tot i que encara no els tenia i estàvem celebrant el cumple de la Clara (MOLTES FELICITATS xaia!!), l'immillorable concert al que vam assistir va fer que comenci aquest nou any amb "bon gust d'oïda i vista"!!

Dissabte ens trobavem la Clara, la Marina, la Tam i jo a quarts d'onze a la Pça. Sta. Anna, sense cap entrada a la mà i disposades a vibrar amb els ritmes i lletres més suculents de Pastora, la gran crack dalt de l'escenari!

A les onze i pocs minuts van començar a apagar les llums... ja començava el gran espectacle! Un inici espectacular, amb grans projeccions de muntatges virtuals sobre la vida moderna. Començava el subidón, subidón, subidón, dón!!...

Després de la demo informàtica, la protagonista va ser ella i les seves lletres, tan encertades sempre! Dos hores de ritmes inconfusibles, de projeccions subrealistes, de posades en escena úniques, d'interpretacions brillants i de la millor companyia per disfrutar d'aquest esdeveniment! "Nos sobraban mil sonrisas"!.. i a la resta d'assistents també, que tot i que la majoria portaven màscares o anaven pintats, no es podia dissimular!

La primera nota de cada cançó proposava entre nosaltres una endevinalla amb encert segur... i després.... a deixar-te portar! Cançó rere cançó, del primer disc com Tengo, Runner, Mirona i Lunes; del segon, gairebé sencer, amb Desolado, Día tonto, El azar no perdona i Y que pasa si soy del montón,... i algunes inèdites, vam acabar sense veu i amb gran part de les energies gastades! Però encara quedava molta nit!

L'estratègica posició que vam agafar, a primera fila amb les jaquetes penjades a la valla, va fer que la motivació que transmetia fos rebuda al 150%!! Alhora que descarregàvem piles, les tornàvem a carregar per seguir amb aquell bon rotllo durant tota la nit!

Les dues hores van passar volant, ja se sap què passa quan el que estàs vivint pot ser que arribi a la perfecció! Un cop més aquella sensació de "s'ha fet curt!" Però la intensitat amb la que es viu ho compensa! L'equilibri... eh, Tam!!

A partir d'ara, cada cop que escolti el seu CD, estarà "llenito de sensaciones nuevas".

I avui em trobo començant una nova etapa de la meva vida mentres recordo moments irreemplaçables dels 22.

La primera part d'aquest dia, de les 00:00 fins anar a dormir, ha sigut inesperada! El dia ha començat millor del que esperava; amb un gran somriure als llavis gràcies a una persona MOLT ESPECIAL. Malgrat tenir-la en la distància, la casualitat ha fet de les seves i he pogut rebre un dels millors regals: parlar-hi i veure-la!

La segona part del día tonto ha començat amb un Sol radiant, i tot i que s'ha anat tapant el cel, els núvols no han pogut dissimular l'alegria de totes les felicitacions rebudes, cada una d'elles un regal.

Moltes gràcies per les abraçades, els sms, les trucades i el brindis amb la birra!

Ara que ja els tinc... de moment tot segueix igual! No sé què em deparen aquests 23 a curt, mig o llarg termini; només espero poder seguir rient, somiant, ballant,... al ritme que em marqui i amb les persones que més estimo al costat, i les que estan lluny, un xic més a prop.