"Iglueros" per unes hores!!

“IGLUEROS” PER UNES HORES!!


El cap de setmana passat vam marxar amb el cau a Planoles, a tocar neu!! Els del temps ens havien avisat que es preveien pluges, però ens havíem d’arriscar! Però els de la RENFE no havien avisat que el primer tren de dissabte al matí ja aniria amb retard!! Però ja sabem tots que amb això ens hi arrisquem cada dia!!
Finalment, tot i agafar el tren desde Barcelona 2 hores més tard del previst, ens trobàvem distribuïts entre diferents vagons esperant arribar a Planoles, tots dormint!!
Al arribar a l’alberg ens vam distribuir per habitacions i després vam dinar fora, al camp de futbol.
La tarda no ens va acompanyar gaire, plovent desde primera hora. La gimcana pensada per fer a l’exterior, la vam haver d’adaptar a 4 pisos de sales i habitacions. Tot i que els nens/es van acabar farts de pujar i baixar escales, havien passat una bona estona per oblidar-se que la pluja no ens deixava disfrutar com volíem de l’exterior.
A la nit... seguia plovent!! El joc de nit, també pensat per l’exterior, es va acabar convertint en un Furor en tota regla de nens/es contra monitors/es. Vam posar a prova durant una hora i mitja aproximadament, el coneixement musical de cada un dels que estàvem a la sala. Es respirava un estrès de neurones musicals alhora que se sentien riures, crits de recolzament a l’equip,... que van començar a disminuir quan els més petits van decidir que ja n’havien tingut prou per aquell dia! Així que poc a poc vam anar desfilant tots cap a les habitacions. Segons les normes, a les 12 ja dormíem tots...

L’endemà, diumenge, ens vam haver de llevar bastant més aviat del que en realitat ens hagués agradat, però havíem de ser dels primers en arribar a la Molina per trobar un bon espai de neu (tot i que teníem dubtes de trobar algun espai amb força neu...) i fer les nostres construccions, tirar-nos les espontànies boles de neu, superar diverses vegades una pujada enfangada per després baixar-la sobre un plàstic, dos, tres, quatre persones, un sobre l’altre, de peu, de panxa, d’esquena,... les millors hores de tot el cap de setmana!!
Tot i així, l’atracció estrella va ser la construcció d’un iglú entre la major part d’integrants del grup. Gairebé la meitat de l’estona que vam ser allà es van estar produint maons de neu, neu per fer de juntura entre maó i maó, una esquelet de branques pel sostre,... així, del terra a la teulada l’iglú va anar agafant forma fins que l’única entrada de llum va ser la porta! Adequant-nos a “l’aforament del local” anàvem entrant en grups de tres per saber quina era la sensació de trobar-se dins un iglú!
Després de fer la inauguració i la foto de grup pertinent, tocava anar a buscar el tren per tornar a l’alberg, dinar i seguir el camí cap a casa!
El trajecte de tornada va ser un intercanvi de llistat de cançons amb un altre cau que havia compartit el cap de setmana amb nosaltres, al mateix alberg. Aquest cop, tot i el cansament, no ens vam deixar rendir als incòmodes seients dels trens regionals i de rodalies.
El somriure per un cap de setmana divertit, compartint-lo amb monitors/es i nens/es genials, amb anècdotes,... encara dura i sé que sortirà cada cop que ho recordi o miri les fotografies!