Records peculiars
Records peculiars
Feia un temps que a la taula de la meva habitació hi habitava un rotllo de paper de wàter d’un color no gaire apreciat per mi!... El fet de deixar-lo fer-se un lloc entre tantes coses ha estat per diferents raons, com la utilitat que ha tingut en moments de constipat, en moments de manualitats amb pintures, de posa-birres i la seva procedència! Aquest no era un rotllo qualsevol comprat al Caprabo, per exemple; aquest rotllo va formar part d’una aventura fa uns mesos amb una gran amiga, per anar a veure un gran amic! En aquest trajecte, va ser on el rotllo es va unir a nosaltres perquè el necessitàvem!! I un cop aquí, cada cop que n’agafaves un trosset, recordaves algun moment especial del viatge o estaves vivint un nou moment genial! Així, mica en mica, es va anar fent petit fins avui... que s’ha acabat!...
Feia un temps que a la taula de la meva habitació hi habitava un rotllo de paper de wàter d’un color no gaire apreciat per mi!... El fet de deixar-lo fer-se un lloc entre tantes coses ha estat per diferents raons, com la utilitat que ha tingut en moments de constipat, en moments de manualitats amb pintures, de posa-birres i la seva procedència! Aquest no era un rotllo qualsevol comprat al Caprabo, per exemple; aquest rotllo va formar part d’una aventura fa uns mesos amb una gran amiga, per anar a veure un gran amic! En aquest trajecte, va ser on el rotllo es va unir a nosaltres perquè el necessitàvem!! I un cop aquí, cada cop que n’agafaves un trosset, recordaves algun moment especial del viatge o estaves vivint un nou moment genial! Així, mica en mica, es va anar fent petit fins avui... que s’ha acabat!...
Serà qüestió d’anar a buscar un altre cop el tren i iniciar una nova aventura amb un nou rotllo fins que s’acabi!!...
posted by lula @ 01:34
2 comments
2 Comments:
Sincerament no se perquè he escollit aquest post en concret per deixar palesa de la meva visita... deuen ser els peus, que sense jo saber-ho, em posen a to, m’exciten!!! Jajajja!!
La veritat és que tot el que surt de dins del cor és el que realment val la pena, no?
Ja ho diu la Pastora: “Hoy no puedo dejar de llorar...”
Avui és un dia molt gris i negre... el meu cor no batega com sempre... no em preocupa, no et pensis, se que tard o d’hora aquestes sensacions sempre desapareixen... formen part de la vida, no?
Una reflexió “en veu alta”: els rotllos, o en el meu cas, els malts rotllos, sempre arriben a la seva fi, només es qüestió de voluntat i una mica de paciència... estirar el paper i deixar que tros rere tros, els pensament negatius deixin lloc a les rialles, a la felicitat més absoluta... No se, em sembla que avui només dic tonteries...
En fi Lulu, és impressionant tot el que fas, dius, escrius... ara se que la meva vida sense tu seria una veritable ROTLLO!!! Jajajaj!!! Felicitats, això de poder expressar-se “a porta tancada” és meravellós, és com una sessió de psicoanàlisis.
Jajjajjajaj!!! Fins aviadet. Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
(Silvia, aquella yonki d'amor)
Intentare que el proxim cop, el color sigui un una mica mes apreciat per tu....Pero es que el rosa es L'ECO+.....jejeje...pero si arribo a saber que serveix per tantes coses, el proxim cop triarem un altre color...
M'alegro q un simple paper, et porti a records, segons tu, d'una bona aventura...No pateixis, tindras tot el temps del mon per venir-ne a buscar mes...La meva aventura crec que no morira aquest any...
I el tren saps que passa sovint per aqui...fer atencio als dies de festa, no sigui que hagis d'agafar el taxi...jejejejje...
Petons molts molts molts...del xaio a la xaia....i per tot el remat en general...
Per cert, que filosofic el darrer comentari del teu post, la Silvia no???? Dona-l'hi records aussi...
Recordes on vau jugar amb les cadenes???Doncs ara es tot aigua, s'ha inundat Coutras...ja t'enviare les fotos...
Je te laisse..
A bienôt...Bisous
Publicar un comentario
<< Home