Las ñustas del papel arrugado (by Manuel)

28.12

A primeríssima hora del matí arribem a la ciutat blanca i ens dirigim xino-xano cap al primer hotel luxós. Després d'al·lucinar amb les instal·lacions, descarreguem motxilles i anem al mercat a fer un suc perquè no resulti tan xocant el canvi de comoditats!

Ens informen de com anar fins l'aeroport i un cop allà distraiem el temps fent pulseres abans no arriba la família. Càlida i emocionant retrobada que marca l'inici de 10 dies junts pel Perú. Amb una furgo-limousine ens traslladem a l'hotel "Mirador del monasterio". Per compte propi anem a buscar un lloc per menjar i mentrestant el tiet Quim concideix amb un bell amic amb qui s'hi havia de posar en contacte. Tarda i nit d'organitzar els dies i situar el cos a l'alçada.

29.12

Aquest matí anem a visitar l'orfanat on en Marc i en Pol van viure fins gairebé els 3 anys. El centre segueix essent el mateix tot i que, les instal·lacions han millorat molt a causa d'un terratrèmol i per això han rebut moltes ajudes.

Completem el matí visitant el Sta. Catalina, convent de clausura per monges. Després d'hores voltant anem a casa de la família que va atendre en Quim, la Mavi, en Pol i en Marc quan estàven en tràmits d'adopció al Perú, a dinar. A l'hora del tè les dones anem al mercat que es troba al costat de l'estació de bus on l'Alba ha de comprar la tornada a Cusco. Des del barri on viu la família, que està un xic lluny de la ciutat, agafem una combi tots junts fins el centre. Anem al super a provisionar-nos per sopar i pel tour del dia següent. Quin sant sopar a la terrassa de l'hotel!! Pà amb tomàquet, pernil salat, fuet i ou Kinder!

30.12

Una furgo ben moderna ens ve a buscar ben aviat per fer un tomb per la ciutat. Després d'encavir-nos dins el vehicle, voltem per diferents punts històrics i turístics: esglésies, miradors, pont de ferro, una mansió conservada d'una autoritat (on hi havia alpaques que escopien!!),... Un matí que acabem tot dinant pà amb tomàquet en un complex turístic, on uns aprofiten per muntar a cavall i altres per posar-se dins d'olles de fang que antigament servien per guardar vi.

Comencem la tarda visitant un toro lluitador de mínim 1 tonelada! La gràcia era pujar i clic! foto! però ningú no li va trobar la gràcia! Al final foto per compromís!

Descansant a l'hotel, concretant els últims detalls del viatge i despedint a l'estimada germaneta, fem temps fins l'hora de sopar. Aquest cop fem estrenar a la família en una Chifa (restaurant xino), on cada plat és per dos persones! Ben tips tornem a l'hotel per veure Ice age 2 i fins demà!! jajaja!! Que crack l'Scratch!! jajaja!

31.12 (Ui que s'acaba l'any!!)

Després de fer un súper esmorzar a l'hotel, anem a rematar-lo amb una altra estrena per la família, un jugo súpervitamínico al mercat!

Per gastar unes quantes d'aquestes vitamines i fer gana pel súper dinar que ens espera, anem de visita a les 3 esglésies que representen cada ordre del moviment franciscà. Arriba l'hora d'anar al restaurant "Los Montoneros", on vam fer com un segon dinar de nadal... encara estem tipes de tastar diferents plats típics de la regió com rocotto relleno, ocopa de papa, alpaca, queso helado i pastís de choclo. Amb la panxa plena i el toc de piscosour a sobre anem a voltar pel mercat del centre i de les afores de la ciutat, on s'hi respirava ambient de fi/cap d'any ja que hi havia tot de paradetes amb productes relacionats amb aquest dia, tots de color groc.

Deixem passar les hores fins les 12 despedint-nos de la família arequipenya i jugant a l'Uno. Cap a les 11 agafem maletes i raïm i anem a plaça d'armes on començarem el nou any. Plena de gent i petards ens adonem que les campanades hauran de ser quan nosaltres volguem i al ritme que volguem... així que cadascú entra a l'any nou en un moment diferent. Quan tots hem tingut els dos peus al 2009, seguim la tradició peruana de donar voltes a la plaça amb la maleta en mà. Diuen que aquestes voltes són perquè el desig de viatjar es faci realitat en l'any que entra. Després d'això la família continua l'entrada de l'any descansant al llit i nosaltres formant part de la festa al carrer.

Trobada totalment inesperada que va fer que la festa agafés un altre caire! Pierre!!... ai!! Emilioooooo! (un dels suïssos d'Iquitos). Mojito, música en directe, birra, kebab, xerrameca i white russian (beguda del gran Lebowsky)... fent-nos passar una nit divertida, inoblidable i diferent!

01.01

Sense ressaca però amb son preparem les maletes per anar cap a la vall del Colca. Després d'hores amb la furgo-limousine i divereses parades per anar-nos aclimatant a l'alçada (clic! clic! clic! foto facebook! foto facebook!) arribem a Chivay, acompanyats d'una forta pluja, on ens espera un megasuperhiper buffet que no sabies ni per on començar ni per on acabar! Amb uns quants kilos de més anem a les aigues termals naturals (l'aigua i voltants, el lloc de lo més turístic!) a lluir tipito sota la pluja.

Tornem a l'hotel per fer-nos una bona dutxa ja que avui tenim sopar show a "El Nido". Local i menú discret però amb bon espectacle que ens fa passar una bona estona treient-nos a ballar balls típics de la zona.

02.01

Amb els ulls encara plens de lleganyes anem, un cop més, a disfrutar d'un súper esmorzar (hi havia yogurt i torradora!!) per després anar a recórrer amb la furgo-limousine la vall del Colca fins la cruz del cóndor (clic! foto facebbok! clic! foto facebook!). Segons el guia teníem 45 minuts perquè se'ns presentés una de les oportunitats de la vida, veure un cóndor planejar davant nostre. Tots els turistes pendents de l'aparició d'un gran cóndor en la immensitat... Quan gairebé l'esperança ja era perduda.. en va aparèixer un! I per si no n'hi ha hagut prou, als 5 minuts un altre! Ja podem marxar!

Desfem el camí fet fins Siyustani, gaudint d'impressionants paisatges i també d'una tempesta. En aquest llac s'hi troba un turó replert de chumpas (tumbes incas), algunes que arribàven als 12m d'alt, situades allà perquè així es trobàven més a prop del cel i reposàven amb unes magnífiques vistes. Després de la visita superant la pluja anem cap a Puno on, després de fer negocis amb el Freddy (guia) pels nostres xubasqueros, ens instal·lem en un nou hotel on la façana deia massa pel que després vam trobar dins.

De seguida arriba l'hora de sopar i el moment de retrobar-nos amb l'Alba. Família Brady al completo de nou!

03.02

Avui visitem dos illes del llac navegable a més alçada, el Titikaka. La primera parada és a les illes flotants del Uros, les que són totalment turístiques són les que es visiten i només deu són verdaderament habitades i no corrompudes per l'estil de vida occidental. Aquestes illes estan fetes amb una planta flotant (totora) del propi llac amb la que també construeixen les cases i els vaixells (farcits, però, d'ampolles de plàstic!). En una de les illes desembarquem i ens fan una explicació-representació de com construeixen i viuen aquesta regió de la cultura Aymara. Després de la demostració i de provar una totora ens embarquem en una canoa típica, on un nen ens canta una cançó en set o vuit idiomes diferents, fins una altra illa flotant i d'aquí cap a Taquile, illa no flotant. Visita fugaç on podem apreciar l'art del tèxtil i ens mengem una truita pescada al llac. Per païr-la baixem centenars d'esglaons fins el port on ens espera el vaixell de tornada a Puno. Tornada entre vents, onades i pluja. Per aquesta raó la tan esperada visita al mercat de Puno ha sigut ràpida, només hi havia quatre paradetes contades obertes.

Anem a l'hotel a refer-nos de la pluja i camí a buscar un lloc per sopar topem amb una desfilada que tenia dos motius: l'arribada dels reis i la preparació de la festa de la candelaria, anomenada la diablada. Vestits típics, balls populars, música de festa, virgencitas, homes i dones separats omplien els carrers de color, bulla (soroll) i alegria.

Gran sopar a base de pizzes fetes al forn de llenya, complementant-lo amb salsa semblant a l'all i oli i sangria, en un local de lo més acollidor.

04.01

Camí cap a Cusco amb el bus turístic parem a diferents punts d'interès històric i paisatgístic. Tot va a la perfecció acompanyats del nostre guia fauno (de crónicas de Narnia!) fins l'hora de dinar que parem en un restaurant buffet on no sabien què era un buffet! Quan ens aixequem a buscar el segon plat ja no en queda ni n'hi haurà més! Sort que els hi quedàven plàtans al rebost!

Arribem a Cusco i abans d'instal·lar-nos ja tenim en Manuel, guia del camí inca, esperant-nos per explicar-nos la ruta. La seva primera expressió en veure'ns va ser de "Ui! la que me ha caído! Voy a necesitar una llama para arrastrarlas!". Al assentar-nos a la taula rebem la notícia que el grup es redueix de 5 a 2 persones, la Tam i la Lu. Amb tots els detalls aclarits fem un spring fins casa l'Alba per fer les motxilles, un spring per tornar a l'hotel a dutxar-nos i un spring fins el restaurant-buffet-show. Crèiem que l'endemà no podríem caminar!

05.01

Quan hi ha gent que encara està de festa i altres dormint (que és el que la Tam hagués volgut!!) ens vénen a buscar per anar fins el km. 82 a Piscocacho, punt d'inici del camí inca. Segur que el paisatge fins allà era ben bonic, però necessitàvem dormir!

A les 7 ensenyàvem els passaports al primer punt de control i amb les minimotxilles a l'esquena comencem a recordar un dels camins que els chaskis (missatgers) recorríen antigament. Camí planer que dóna peu per començar a conèixer-nos amb el nostre guia i aprendre coses fascinants com d'on surt el tequila, d'on extreien el tint els incas, diverses plantes medicinals, tipus d'agricultura,... i observar diverses ruines que ens ajuden a conèixer com va néixer i créixer la cultura incaica.

La primera parada és per dinar on ens esperàvem un sandwich... però flipa!! sorpresa sorpresa! Els calers pagats per ara estan ben invertits. Palanganes per rentar-nos les mans amb sabó Nivea, tenda per no menjar sota el Sol, tamburets per no mullar-nos el cul, taula amb estovalles, sopa, trucha fresca, papes i spaghettis per menjar.

Sorprenent en Manuel arribem bastant abans de lo previst al primer campament on, a causa de la pluja i del nostre ritme inesperat, els porteadors es senten pressionats per no tenir el xiringuito preparat. Per flipar encara més ens anuncien que a les 4 ens serviràn un tè i un petit snack. Sort que havia de ser petit! Crispetes, galetes, arròs amb llet, melmelada, xoco, llet i cafè calent. Vols dir que soparem?! Mentre esperem l'hora del sopar ens quedem fascinades amb el paisatge, omplint un xic més la memòria de la càmara i veient sortir la lluna. Per entretenir-nos en Manuel ens ensenya un nou joc de casino (cartes; noies, prepareu-vos per quan tornem!jejeje!). Després d'un altre bon àpat sempre acompanyades d'en Manuel, a base de sopa de llacets, carn i arròs, fem el tè amb una bona xerrada i a descansar que demà ve el dia dur.

06.01

L'estel d'Orient ens ha dit en somnis que els reis mags ens han deixat a les alçades un regalet... no serà carbó?! perquè nosaltres som molt bones nenes... carbó desfet! una boira ben espessa!

Només un xic més tard que el dia anterior ja ens llevem, però aquest cop amb un mate de coca portat a la porta de la tenda per arribar als 4215m d'alçada (pas de la dona morta) sense problemes. De les 2h 30min previstes fins el pas, ens sobra 1h 30min (un cop més deixem el nostre guia amb la boca oberta). Foto de rigor, agafem tot l'oxigen possible i tot allò que hem pujat ara toca baixar fins els 3600m. Gairebé tot el que hem baixat ara ens toca pujar fins el segon pas a 3950m. Graó rere graó, ruines i basses pel camí, el tram més dificultós ja està superat! Ara només queda baixar, planejar i pujar un xic tot gaudint de les diferents ruines on ens hi passegem i repassegem descobrint noves aventures i maneres de fer dels incas. Tot això ompensa el fet que les vistes éren tot boira! Sort d'en Manuel que ens va orientant de què hi podem veure com muntanyes nevades, llac amb forma de sud-amèrica, el Waynapicchu,... Això vol dir que no vam bufar prou fort per fer marxar els núvols, haurem de tornar! jajaja!

Després d'hores de fer anar les cames arribem al lloc on ens espera un dinar de restaurant:sopa, rocotto relleno, saltado de pasta, pollo relleno i papes amb verdures. Mmmm! qué rico! Ara... després qui vol seguir caminant?! Millor migdiada, oi?! Això no pot ser perquè encara ens queden unes quantes hores fins l'últim campament. Segueix el camí mig planer que ens condueix cap a la zona més selvàtica, on reemplacem les fotos del paisatge per les de flora i fauna. Ja que ens veu distretes amb el nostre voltant, ens diu que anem tirant escales avall i que ja ens atraparà. Corre que correràs, feina li va costar! Apareix del no-res amb un salt i gotes de suor lliscant pel front. jijijaja li diem que feia estona que l'esperàvem i pensàvem que ja ens trobaríem al MachuPicchu.

Després de visitar l'últim impressionant recinte construït pels incas arribem al darrer dels campaments, que més que això sembla un complex turístic amb: bar-restaurant, dutxes calentes, música, cervesa,... tot per cel·lebrar la hipotètica arribada al MachuPicchu.

De tant disfrutar pel camí arribem a una hora que se'ns ajunta l'snack amb el sopar... i no precisament un sopar lleuger, cosa que no sabíem. Només unes quantes partides de cartes ajuden a que l'abundós snack baixi una mica. De cop ens comencen a portar plats paulatinament: pizza, lomo saltado, spaghetti, arròs tres delícies i puding de xoco de postres. Tot molt bo, però tot i que la gula deia que sí, la panxa deixa que no!! Abans d'anar a dormir fem foto d'equip i a descansar per l'última etapa.

07.01

Abans de passar l'últim control disfrutem d'un pankeke amb manjar blanco amb un bon mate i anem a visitar les ruines de Wiñawayna abans d'arribar a una de les meravelles del món, el MachuPicchu (muntanya vella).

El nostre guia decideix que serem les últimes a sortir del campament però amb l'objectiu d'atrapar i adelantar la resta del grup. Tot i aconseguir-ho amb uns quants, la majoria ja ens els trobem a la porta del Sol (Intipunku) esperant que marxéssin els núvols i així contemplar la ciudadela. Al arribar aquí ens confessa que ens volia fer suar per tornar-nos la seva suada del dia anterior. Com que ens hem d'ajuntar amb la família a la ciutat inca, decidim que ja veuríem les ruines des de les alçades del WaynaPicchu (muntanya jove). Seguim amb les presses que portem des de primera hora del matí, però aquest cop per aconseguir les entrades del WaynaPicchu. Dels dos torns que hi ha només en queden pel primer que és d'aquí 10min. Al no ser-hi la família creiem que ja les tenen pel segon torn tal i com havíem quedat.

La següent missió és trobar la família. Mentre anem a la recerca amb els prismàtics a la mà, en Manuel ens explica curiositats del lloc. A mitja explicació, al costat de dues llames, aparèixen els cosins que ens confirmen que tenim entrades pel WaynaPicchu i ens indiquen on està la resta del grup. Ens acompanyen en el nostre recorregut fins arreplegar-nos tots i despedir-nos dels guies respectius. Després d'unes quantes fotos d'aquelles obligades (clic! foto facebook! clic! foto facebook!) a les 10 en punt anem a la porta del Wayna per registrar-nos i pujar més graons fins el temple de la lluna. Vistes espectaculars i més fotos fins el moment de baixar quan ens acomiadem amb un possible a reveure!

Uns amb autobús i Alba, Tam i Lu per les escales, ens reunim al poble d'Aguas calientes per atipar-nos amb l'últim buffet lliure. Fem temps pel mercat fins l'hora d'agafar el tren de tornada cap a Cusco. Arribem amb tempesta i calamarsa, dutxa a l'hotel i darrer àpat plegats.

Abans d'anar a dormir a la Lu encara li queden forces per acompanyar al seu cosí a una disco, on un dels socis és un amic del tiet Quim. Després d'haver trepitjat la muntanya ara és hora de provar la beguda MachuPicchu entre ballaruca i rialles.

08.01

Avui el dia comença per cadascú a una hora diferent, uns a fer les últimes compres, altres traslladant paquets o acabant d'omplir les maletes... el matí passa volant i sense adonar-nos ja estem a l'aeroport despedint-nos. Comiat de 10 minuts ja que gairebé perden l'avió. Veiem com s'enlaira i seguim la nostra aventura...

Van ser deu dies luxosos on ens vam atipar amb cada àpat, vam al·lucinar amb cada hotel que anàvem (sempre ens tocàven les millors habitacions!) i fent i desfent el guiri vàrem disfrutar de llocs impressionants i curiosos. Encara pensem en aquells buffets replerts de menjar, els matalassos tous i nets, les tovalloles netes, telèfon, tv per cable, paper de wàter, snacks de benvinguda, mates gratuïts, neteja diària de l'habitació i transports privats amb guia. Però... no hi ha res com tornar als hostals cutres, als autobusos de 25 sols i els menús al mercat!

PD: hermanito, ya tienes carné?!