Tercera setmana del viatge a la India

Los planes son para los pijos!...

Tercera setmana del viatge i continuem al Nepal; es mes, continuem a Pokhara, molts mes metres avall del que ens agradaria i hauriem de ser!

El trekking va comensar com haviem previst, a primera hora del mati i amb la motxilla a l'esquena, d'una manera molt diferent a la majoria de trekkers. En primer lloc el nostre inici va ser desde Pokhara, quan aquesta majoria recorrer aquest tram en bus, i en segon lloc acostumen a contractar un sherpa k els porti la motxilla durant tota la ruta.

Les primeres dues hores de pujada ens van portar bosc endins per una escala de pedres que arribava a Sarangkhot, un poblet rural situat a 1500m on una de les seves fonts d'ingressos es el parepent.Aqui i desde aqui el cami estava replert de gent amable que t'indicava devant el dubte de la direccio i altre que l'ajuda te la demanaven a tu economicament.

De Sarangkhot a Naudanda vam estar 3 h seguint un cami bastant planer que borejava la montana.A Naudanda repos i refrigeri...i tres hores mes passant per un seguit de poblets agricultors molt xulos, que ens encaraven l'ultima hora de bajada fins la nostra primera meta, Birethanti, un poblet turistic a la riba del riu.Despres de trobar la millor oferta pero dormir i travessar el curios pont cap el check post, ens vam topar amb la ... mes gran del continent!Segon la nostra informacio el trekking que pensaven realitzar no necessitava permis, pero anavem equivocats! es necessitava i a un preu mes elevat del que posava a la guia; a mes ens volien cobrar el doble per no portar-lo fet desde Pokhara i sense donar-nos temps a decidir que fer, ja que sense aquest no podiem ni dormir al poble.Aixi doncs, despres d'imaginar-nos com la dentadura de la dona escalava els 5000m de l'Annapurna que nosaltres no fariem, vam decidir marxar a un poblet del costat on per dormir nomes havies de pagar l'habitacio.Realment L'Annapurna era tan maco com per haber de pagar per trepitjar-lo?! en aquell moment vam decidir que no i aixi el dia seguent tornavem cap a Pokhara amb un taxi a preu de bus, algu no planejat que sortia be!

Ara ens trobem aqui a Pokhara omplint el temps amb el que tenim al voltant: despres d'un dia de relax, menjars, tes, reflexions i partides de cartes, vam comensar per una excursio a unes coves amb fantastiques estalacmites i estalactites segons la guia. Com era llunyet i per un cami poble a traves, vam decidir llogar unes bicis.En aquest parell d'hores de cami ens vam creuar amb una festa plena de dances, cansons i flors, mercats no turistics i molt de trafic!Al arrivar a les coves vam descobrir que un cop mes s'havia de pagar! despres de veures el petit tunel anomenat cova amb gotes caient del sostre ( suposem en un passat estalactites) vam fer un passeig mes pel bonic jardi abans de la tornada.

El dia seguent, despres d'un bon esmorzar, ens vam encaminar cap a les runes d'una antiga fortalesa, excursio que potser acabarem un altre dia ja que ens va venir mes de gust recular i seguir, per un dia, les tradicions del guiris d'aqui: menjar, tes i shopping.

Ens retrobem en el relat de les proximes experiencies indefinides, siguin muntanya amunt o muntanya avall!

Namaste!

MOLTES FELICITATS Neus!!

Segona setmana a la India

Els problemes son oportunitats disfressades!...

Poc imaginavem trobar-nos en aquest paradis emocional despres de l'infern caotic en el que ens vam anar endinsant tot sortint de Rishikesh. Dia i data no encertats, diumenge i Diwali!...

L'excursio de l'hotel a l'estacio de bus ja es va allargar mes del compte per la suma de males indicacions; un cop a l'estacio semblava que la sort ens continuava somrient quan en teoria en 20 minuts sortia el nostre bus directe a Ramnagar... pero en aquest punt la sort va comensar a canviar; ni el bus anava a Ramnagar, sino a Haridwar, i el preu que vam pagar va ser a nivell de guiris (que es el que som aqui, no?!). La nostra primera estafa descarada!! Despres de l'estres de l'estacio de busos de Haridwar intentant trobar el que ens portes cap al nostre cami desitjat, vam descidir probar-ho a l'estacio de tren on semblava que podia ser mes competent, pero va ser un gran error! L'agobio de l'estacio era encara mes gran, on no s'hi entenien ni els propis natius! Despres d'intentar dialogar sense exit amb tots els taquilleros i descobrir que hi havia overbooking als trens, vam decidir reconduir el viatge cap a la tranquilitat del pais vei, Nepal.

La opcio mes factible era tornar a Delhi i agafar el cami desde alla, ja que aquesta estacio te un bon servei pels turistes. Trobar el transport per arribar-hi tambe va ser una altre petita odissea que es va resoldre tornant a l'estacio de busos i "gaudint" d'un viatge d'unes 7 hores a causa del traffic jam!

Un cop alla, tot i trobar-nos a la capital, no podriem seguir fins el dia seguent. A partir d'aqui, pero, les papallones van tornar. Mentre buscavem la forma mes adient per trobar un hotel per passar la nit, vam coneixer dos hindus que vivien a Delhi, en Sanjeet i en Kaku. Despres d'una llarga conversa ens van donar la suficient confiansa per acceptar la invitacio d'anar a dormir a casa seva. Va ser un gran encert ja que ens van brindar la oportunitat de coneixer l'estil de vida en el seu minuscul habitatge (dos llits de fusta i una petita cuina), on vam disfrutar d'una agradable companyia, somriures, cartes, intercanvis culturals, les primeres birres i un xic de ron (horrible!!).

Despres d'haver de remarcar infinites vegades la nostra estimacio a causa de les evidents sospites de les intencions d'un d'ells, ens vam decidir perque 24 hores compartides fossin suficients a pesar de la seva insistencia per quedar-nos un parell de dies mes i veure la ciutat. Aixo, pero, no va significar una barrera per disfrutar de l'estada i descobrir que ens agrada fumar el tabac dels pobres, els bidis (fulla de tabac enrotllada, descoberta a Rishikesh).

Un dia despres, amb un viatge d'autorickshaw, tornavem a ser a l'estacio de Delhi comprant un bitllet direccio Gorakhpur. que va acabar essent un xic mes llarg del que esperavem: primer sis hores de tren-llitera direccio Lucknow i d'aqui, despres de 3 hores de transbord i 2.30 mes de retard, sis hores mes sense seient direccio Gorakhpur, on gracies a l'amabilitat de la gent del tren vam trobar un petit raco prou comode. Arribats a Gorakhpur no ens va ser gens dificil trobar el bus que ens protaria fins la frontera entre els dos paisos, Sunauli.

L'arribada va ser mes tard del que s'havia contemplat i la frontera ja estava tancada. El tema no semblava tan greu quan els passatgers i el conductor ens van convidar a esperar les hores dins el bus, pero el vigilant de l'estacio va creure mes convenient que les convivissim a la intemperie amb els mosquits, fet que no va agradar gaire a ningu. Tot i aixi va ser divertit fer la petita comuna fins la sortida en plan refugiats a les 5 del mati cap a les portes Nepalis.

Dos hores mes tard, amb el visat nepali en regla i un petit viatge amb ciclorickshaw, ja erem a Bhairhawa, un petit poble nepali on probablement erem els unics turistes i l'angles era mes nefast que el nostre! Aqui vam disfrutar d'unes hores de descans en condicions, una bona dutxa i un plat de bon menjar autocton; tot per conscienciar-nos de les 9 hores de bus que ens qudaven fins a Pokhara.

Un viatge pesat pero mes motivador cada cop que ens allunyavem km a km de la frontera i ens endinsavem en aquest paradis muntanyenc.

Ara ens trobem recuperant-nos de tots els desplasaments en una preciosa zona de Pokhara molt poc autoctona (ja que hi ha mes turistes que nepalis) i alhora preparant-nos per desapareixer durant, mes o menys, dos setmanes de la civilitzacio, muntanya amunt... ben amunt (cap els 5000 m! jeje!). A punt estar de comensar l'esperat trekking!...

Amb energies positives i piles recarregades ens despedim fins...

Namaste!

Primera setmana a la India

Namaste amics i amigues!

Despres de gairebe una setmana a la India els llocs fisics descoberts son pocs, pero hem conviscut amb diferents tradicions, gastronomia i estils de vida, segons el territori i massivitat de gent.

L'arribada a Delhi va ser tan o mes agobiant del que esperavem, pel que despres de 300 "NO!" vam optar per dormir al primer hotel barat que vam trobar. L'endema al mati vam fugir a primera hora en busca d'un tren que ens portes lluny de la polucio i aglomeracions. En descobrir que aixo no ens seria possible fins les 15.30 de la tarda vam decidir clausurarnos a la transitada estacio entre ventiladors i turistes, ja que l'aire era irrespirable.

Sense haver menjat mes que 4 patates chips a l'estil hindu (es a dir, super picants) ens vam enfilar al tren on la nostra presencia, junt amb dos turistes mes, resaltava entre tota la poblacio hindu que omplia els vagons. Gairebe al punt d'arribar al primer desti ens vam coneixer amb la Lucie, una turista francesa (voluntaria de la Ghandian Association al sud del pais) que s'havia agafat uns dies de vacances, i no s'ho va pensar dos cops en acostarse a nosaltres al saber que erem hispans. Des d'aquest moment fins el dia d'avui estem compartim aquesta aventura que ens separara properament.

Despre de quatre hores de tren vam fer escala momentania a Haridwar on vam agafar un bus que en una hora ens portaria al nostre desti, Rishikesh: poble de 80.000 habitants aprox, bastant tranquil i turistic, dividit en diferents zones. La nostra eleccio va ser Lashkman jhula, uns dels extrem d'aquesta poblacio plena de rastes i motxilleros que es barregen amb els autoctons de la zona.

Vam comensar l'exploracio del terreny anant a visitar unes cascades properes per uns camins selvatics plens d'aranyots grocs, grossos i verinosos ( llogicament no ens van fer res al veure que erem groguis com ells). Despre de la interesant visita ens vam aturar a provar un delicios Momo Tibeta, en un xiringuito on vam coneixer un trio de catalans.

El dia despres d'haver explorat diferents racons pel poble i tastat diversos plats regionals (la majoria picants i tots vegetarians) vam fer una altre excursio de 17 km muntanya amunt que ens portaria cap a un temple de Shiva, on tambe ens va acompanyar en Donald, no el pato sino un canadenc yoguero.

Fet aixo ens disposem a passar el ultims dies en aquest poble a la orilla del Ganga disfrutant de la festa Diwali (festa nacional hindu) que tot just acaben de comensar.

Desde aqui partirem a Ramnagar, un petit poblet de 20.000 habitants a les portes de la reserva de tigres de Corbett, la nostre ultima parada abans de passar la frontera cap a terres nepalis.

Amb canvis en els plans o sense, ens despedim amb alegria fins les properes paraules.

Un petonas i una abrasada per cada un, Namaste!

pd: no tenim ni accents ni c trencada en el teclat!:)

Volando vamos

De veritat??!!... Sí, sí!Que nos vamos YA pa la India!!

Ens veiem per Nadal com el bon turró!!

A disfrutar i cuidar-se!