BU!

BU!

BU!

Ja som aquí!

Bon Nadal i feliç any nou!

(pròximament setena i última setmana del viatge a la Índia!)

Des de les alssades, sense cobertura ni ordinadors, ens hem enrecordat de vosaltres!:

MOLTES FELICITATS Nuri(a)! (tinc lapsus!sorry!)

MOLTES FELICITATS Eli!

MOLTES FELICITATS Mimi!

MOLTES FELICITATS Andy!

I des de no tanta alsada tambe ens enrecordem de vosaltres!:

MOLTES FELICITATS Tam!

MOLTES FELICITATS Anna!

Quarta, cinquena i sisena setmana del viatge a la India

Una rendicion espontanea, un replanteamiento a tiempo!...

Tot va comensar mentre escriviem davant l'ordinador l'ultim post publicat, quan vam trobar dues noies de Madrid que venien de fer trekking. Ens van estar explicant tot el que havien pogut veure, la impressio que havien tingut, la despesa que els havia suposat,... ens van posar les dents llargues i en deu minuts teniem la situacio suspesada decidint que si que fariem el trekking. Aixi que per segona vegada vam preparar motxilles i provisions, vam anar a fer el permis abans de marxar i en un dia i mig ja tornavem a ser a Nayapul (aquest cop vam fer el recorregut en bus) preparats per caminar 20 minuts fins Birethanti (recordeu el poble del check post on hi havia la ... mes gran del continent?!!... aquest cop ens va atendre l'unic company que hi havia) on passariem la primera nit abans de comensar el primer tram.

Aqui en el primer poble ja vam veure que d'on treien el benfici era del menjar, aixi que la dinamica era treure una bona oferta per l'habitacio (les instal-lacions minimes i sense molts anims de conservacio) a canvi d'un o dos apats (donat preus i quantitat eren de varietat d'aliments: col-i-flor, col, espinacs, api, sopes, arros, chowmein,...).

El primer dia el vam comensar ben aviat amb un bonic paisatge de riu, muntanyes verdes, pobles mini (recoberts d'hotelets) i trobant-nos amb qui no ens voliem trobar, els maoistes, un grup revolucionari de la zona que com t'aturis et fan pagar un "permis extra" fent servir d'excusa "una voluntat per la causa"... i ens vam aturar!

Abans d'arribar als 2500 m de Banthati, on dormiriem aquella nit, ens vam trobar una parella d'Almeria que venien de fer tot el que nosaltres veuriem! Aquella nit vam sopar a la llum d'espelma ja que no tenien electricitat, tot i que amb aixo nomes ens hi vam trobar aqui si que es van repetir els apagons puntuals.

L'endema al mati ens despertavem en una habitacio amb grans finestrons que nomes deixaven veure muntanyes i muntanyes (en aquell moment encara totes verdes) amb petits nuclis de cases escampats. Ens hauriem de comensar a acostumar a aquell luxe!

El seguent dia es caracteritzava per una forta pujada al principi i una forta baixada al final que ens portaria fins els 1200 de Tatopani (aigua calenta), poble d'aigues termals. En aquest tram la postal seguia essent molt similar al dia anterior, pero cada raco amb el seu encant. Seria el dia seguent quan la dinamica del cami comensaria a canviar: primer un bon tros de cami entremig de dues de les muntanyes mes altes del mon, on es podia notar la frescor de la neu, que mes tard canviaria per forts vents a l'hora que desapareixien els boscos, les muntanyes comensaven a agafar un to gris i la pista de sorra iniciaria el seu protagonisme. Pero el canvi mes brusc va ser el dia seguent desde Kalopani (2800 m), on el cami es transformava purament en pista (d'obres, el que ens va fer aturar durant 30 min la marxa perque havien d'explosionar la muntanya) excepte en els trossos que podies fer drecera per la plana de pedres del riu que baixava per la dreta. Va ser en aquesta jornada quan les muntanyes nevades de mes de 5000 m se't comensaven a menjar, pero per mes que pugessis no deixaven de creixer! Sense poder deixar de mirar amunt vam arribar als 2700 de Marpha, poble de les pomes, de les que en treien varis productes.

El dia seguent ens despertaria el soroll de les avionetes que despegaven i aterraven a Jomsom, poble en el que ens plantariem en escassament una hora per fer-ne una visita rapida i seguir el nostre cami fins Kagbeni, un poble medieval mig en runes situat a 2800 m. Aquesta seria una nit molt freda, pero no mes que la del dia seguent, quan pujariem a 3760 m fins el poble de Muktinath. Llevar-se a aquesta alsada va suposar trobar-se els vidres glassats per dins l'habitacio i no poder sortir del llit sense portar a sobre tota la roba possible.

Abans de comensar a desfer el cami fet vam decidir pujar uns quants metres mes per sobrepassar els 4000!

El cami de tornada fins Gorephani va ser el mateix exceptuant l'aturada prolongada a Tatopani per poder provar amb calma les aigues termals! Desde Gorephani vam enllassar amb una altre ruta (Annapurna Campament Base) que el primer dia ens portaria fins Tadapani a 2730 m, passant pel que per nosaltres ha sigut el millor cami de tots els dies! La pluja que vam patir uns dies abans havia fet que neves a "poca alssada", i tot i que ja n'haviem vist pel cami, aquest cop ens va tocar trepitjar-la tan si com no!

Des d'aquest petit poble penjat de la muntanya vam poder veure la millor sortida del Sol encarant l'Annapurna Sud (7219m). Amb un bon te calent entre les mans vam anar agafant l'energia per encarar la forta baixada fins la vall per despres tornar a pujar als 1700 i trobar el poble de Tolka per dormir.

Com que el Sol trigava a notar-se des de l'hotel i el cami fins el seguent poble, Dhampus (1650m), no era massa llarg, el despertar va ser un xic dominguero!

Mentre recorriem per aquest ultim poble buscant lodge vam trobar un cartell que indicava cami directe cap a Pokhara, desti del dia seguent i final del trekking! Justament es trobava davant d'un hotel que no tenia perfectes condicions, pero que per la ultima nit bastaria. Del que no teniem constancia era que abans d'anar a dormir coneixeriem l'ultim membre de la familia, un ratoli que no era precisament de petites dimensions! Dubtavem si dormir, si fer-ho amb les botes posades, no dormir, jugar a cartes tota la nit,... Al final, despres de veure la insistencia del visitant en volguer-se quedar en un dels llits de l'habitacio, vam decidir posar-nos les botes i baixar a compartir menjador amb la familia de l'hotel. Llastima dels quatre nuvols, sino a l'hora que estavem de peu haguessim vist una bona sortida del Sol.

El cami de tornada ens recordava a petits trets els diferents paisatges que haviem vist: bosc, muntanyes de color gris per les pedres que les farcien, les nevades ara ja a la llunyania, els rierols, els petits poblets,... pero hi havia altres records unics d'aquest entorn: les caravanes de burros mercaders, els ramats de cabres seguits dels gemecs dels pastors, els emocionants ponts de dubtos final (podia ser que el creuessis o caiguessis amb ell!), els abueletes xilumeros, els numerosos check post, bufals i bous en llibertat i domesticats, els maos, escales amunt i escales avall, tota la gent d'aqui i d'alla coneguda pel cami,... tot d'experiencies que mai cauran en l'oblit.

I ara, despres de descansar una hora per cada dia de cami que hem fet, havent esmorzat un dels enyorats apats de Pokhara i havent acabat el que possiblement sigui l'ultim post, ens comencen a plantejar la recta final!

Fins aviat familia! Esperem que les coses vagin tan be com aqui i tingueu tantes o mes coses per explicar-nos!

Namaste!