23.2.06

La solució que tots coneixem, però...

LA SOLUCIÓ QUE TOTS CONEIXEM, PERÒ...


Per tots aquells que hem intentat arreglar el món unes quantes vegades i hem trobat la solució, que ja és un gran pas, però...


" Un científico, que vivía preocupado con los problemas del mundo, estaba resuelto a encontrar los medios para aminorarlos. Pasaba sus días en su laboratorio en busca de respuestas para sus dudas.
Cierto día, su hijo de seis años invadió su santuario decidido a ayudarlo a trabajar. El científico, nervioso por la interrupción, le pidió al niño que fuese a jugar a otro lado. Viendo que era imposible sacarlo, el padre pensó en algo que pudiera entretenerlo. De repente se encontró con una revista, en donde había un mapa con el mundo, justo lo que precisaba.
Con unas tijeras recortó el mapa en varios pedazos y junto con un rollo de cinta se lo entregó a su hijo diciendo:
- como te gustan los rompecabezas, te voy a dar el mundo roto para que lo repares sin la ayuda de nadie.
Entonces calculó que al pequeño le llevaría 10 días componer el mapa, pero no fue así. Pasadas algunas horas, escuchó la voz del niño que lo llamaba calmadamente:
- Papá, papá, ya hice todo, conseguí terminarlo!
Al principio el padre no creyó que en el niño. Pensó que sería imposible que a su edad hubiese conseguido componer un mapa que jamás había visto antes. Desconfiado, el científico levantó la vista de sus anotaciones, con la certeza de que vería el trabajo digno de un niño.
Para su sorpresa, el mapa estaba completo. Todos los pedazos habían sido colocados en sus debidos lugares.
- Hijito, tu no sabías cómo era el mundo! Cómo lo lograste?
- Papá, yo no sabía como era el mundo, pero cuando sacaste el mapa de la revista para recortarlo, vi que del otro lado estaba la figura del hombre. Así que di vuelta a los recortes y comencé a recomponer al hombre, que sí sabía como era.


Cuando conseguí arreglar al hombre, di vuelta a la hoja y vi que había arreglado el mundo
"

17.2.06

Records peculiars

Records peculiars


Feia un temps que a la taula de la meva habitació hi habitava un rotllo de paper de wàter d’un color no gaire apreciat per mi!... El fet de deixar-lo fer-se un lloc entre tantes coses ha estat per diferents raons, com la utilitat que ha tingut en moments de constipat, en moments de manualitats amb pintures, de posa-birres i la seva procedència! Aquest no era un rotllo qualsevol comprat al Caprabo, per exemple; aquest rotllo va formar part d’una aventura fa uns mesos amb una gran amiga, per anar a veure un gran amic! En aquest trajecte, va ser on el rotllo es va unir a nosaltres perquè el necessitàvem!! I un cop aquí, cada cop que n’agafaves un trosset, recordaves algun moment especial del viatge o estaves vivint un nou moment genial! Així, mica en mica, es va anar fent petit fins avui... que s’ha acabat!...


Serà qüestió d’anar a buscar un altre cop el tren i iniciar una nova aventura amb un nou rotllo fins que s’acabi!!...


9.2.06

Obres de teatre

Obres de teatre

Intentant posar ordre a la meva habitació, he trobat aquesta història que, quan he arribat al final, he recordat perquè la guardava com un referent per seguir caminant...

"Había una vez, hace muchos años, un matrimonio con un hijo de doce años y un burro. Decidieron viajar, trabajar y conocer mundo. Así, se fueron los tres con su burro. Al pasar por el primer pueblo, la gente comentaba:
- Mira ese chico maleducado! Él arriba del burro y los pobres padres, ya grandes, llevándolo de las riendas!
Entonces, la mujer le dijo a su esposo:
- No permitamos que la gente hable mal del niño.
El esposo le bajó y se subió él. Al llegar al segundo pueblo, la gente murmuraba:
- Mira qué sinvergüenza ese tipo! Deja que la criatura y la pobre mujer tiren del burro, mientrás él va muy cómodo encima!
Entonces, tomaron la decisión de subirla a ella al burro mientras padre e hijo tiraban de las riendas. Al pasar por el tercer pueblo, la gente comentaba:
- ¡Pobre hombre! Después de trabajar todo el día, debe llevar a la mujer sobre el burro! Y el pobre hijo? ¡qué le espera con esa madre!
Se pusieron de acuerdo y decidieron subir al burro los tres para comenzar nuevamente su peregrinaje. Al llegar al siguiente, escucharon a los pobladores que decían:
- ¡Son unas bestias, más bestias que el burro que los lleva, van a partirle la columna!
Por último, decidieron bajarse los tres y caminar junto al burro. Pero al pasar por el pueblo siguiente no podían creer lo que las voces decían sonrientes:
- ¡Mira a esos tres idiotas: caminan, cuando tienen un burro que podría llevarlos!
Conclusión:

Siempre te criticarán, hablarán mal de tí y será difícil que encuentres alguien a quien conformen todas tus actitudes. Entonces: ¡vive como te parezca!, haz lo que te dicte el corazón.

Una vida es una obra de teatro que no permite ensayos... por eso: canta, rie, baila, ama y vive intensamente cada momento de tu vida... antes que el telón baje... y la obra termine sin aplausos."

Charles Chaplin

2.2.06

Rodamons

RODAMONS

El primer trimestre ens van presentar, desde l'assignatura "Metodologia del joc", un dels projectes que hauriem de fer: una joguina.
Haviem de pensar a quina edat la voliem dirigir, informar-nos de quines éren les joguines més adients per nens i nenes d'aquella edat, pensar-nos què posar al projecte escrit (aquesta era la part més pesada!), buscar el material adient,... masses coses!!
Què fer?... Em venien mil idees al cap, però cap que m'acabés de motivar per posar-me mans a la feina! La professora començava a apretar perquè li donéssim una resposta concreta, així que, amb una mica de pressió al damunt, vaig decidir que construïria un tricicle amb remolc, totalment casolà!
I així ho vaig fer! Però com us podeu imaginar, no pas sola! Vés a saber què hagués sortit llavors!!... Em va ser indispensable l'ajuda del meu pare i els consells de la meva mare per poder tirar aquest projecte endavant!
Cap de setmana rere cap de setmana el tricicle anava agafant forma. El meu pare deixava per unes hores les seves tasques del camp i ens dedicàvem a medir, tallar, polir i encaixar fustes perquè quedés el més perfecte dins les possibilitats! Cada diumenge, els de ressaca i els de no ressaca, vam dedicar una estona a pujar un punt la nota final de la joguina!
Després de, més o menys, dos mesos, ja només quedaven dues feines per poder presentar-lo: pintar-lo i enganxar les peces. Aquestes éren feines exclusivament meves!
Així que després de dies entre martells, tornavissos, claus, paper de vidre, serres, cola, pintura, un metro,... el recolzament dels coneixements del meu pare sobre tot tipus d'invents i els de mare sobre els infants, el resultat va ser aquest:



Per tots aquells que us morieu de ganes de veure'l!!... "I el tricicle?! Que l'acabaràs algun dia?!" Haig de confessar, però, que no està acabat del tot...ja us n'haureu adonat!...falta el remolc! Però, aunque las segundas partes nunca fueron buenas, estic convençuda que aquesta ho serà!

Pels curiosos, la nota va ser un 9!
I per aquells que no ho són tant, la nota va ser un 10! Vam aconseguir el nostre objectiu! Personalment vaig quedar totalment satisfeta i orgullosa de la feina que haviem fet, així que només em queda donar les gràcies al meu pare per la seva paciència i a me mare per treure el nas tantes vegades pel garatge! Per tant, aquesta nota està divida entre 3!

Felicitats pares! Tenim un excel·lent!