Els assoleiats de l'illa del Sol!!

09.01

Aprofitem el matí i el boleto turístico cedit per la mare i la tieta per anar a veure les ruines de Pisaq. En el viatge en bus coneixem un estudiant de turisme que se'ns ofereix per guiar-nos per les ruines i ens xiva un transport més barat que el taxi.

Arribem a les ruines i ens endinsem novament a la cultura incaica. Després de veure fonts, tumbes, pedres sagrades, temples,... baixem caminant fins el poble i d'allà tornem a Cusco a fer un jugo ben fresquet. Tarda relaxada a casa les noies i un bon sopar amb pollastre a la brasa.

10.01

Avui tenim un dia entretingut ja que hem de fer diversos encàrrecs. Comencem la jornada visitant i al·lucinant amb el baratillo, un mercat donde todo vale: ampolles de vidre, cargols, motors de cotxe, roba de segona mà, bateries de mòbil, tendes de campanya,... Un xic agobiades decidim seguir la nostra ruta fins el Pachacutek (reformador de la ciutat, se l'anomena així perquè va ser un inca que va fer molt pel poble), museu dels incas i mirador de la ciutat. Després d'aquesta visita poc interessant anem cap a l'estació de bus on buscant buscant trobem la millor oferta cap a Copacabana.

Amb els bitllets a la butxaca anem al Molino a la recerca de pel·lícules i música. Prepareu-vos per escoltar cúmbia peruana!! jajaja!!

Dinar vegetarià al mercat de San Blás i compra dels últims ingredients per fer el sopar de despedida. A hora espanyola tenim sobre la taula una bona truita de papes, una altra amb ceba, una altra amb carbassó i pà amb tomàquet que no falti! A hora també espanyola sortim de casa per anar a l'Izakaya a prendre un MachuPicchu i ballar un xic. Quan la música ja no ens convenç gaire canviem de local per despedir-nos de l'Ukukus. Festa fins que surt el Sol i caminada tranquila fins al llit.

11-12.01

Dormim unes quantes hores fins l'hora de dinar per menjar uns spaghettis boníssims que ha mig preparat la Lu; tot i que algú va preferir deixar-los per sopar!!... Tarda de cine i neteja general, és a dir, dia perro total!!

El dia següent també va ser molt tranquil, preparant motxilles i despedint-nos de les noies!!

13.01

A les 8 del matí arrenca l'autobús direcció Copacabana. Al poc d'enfilar-nos al bus, amb tota la gula, endrapem uns entrepans de Nocilla. Quan fa mesos que no en menges, encara està molt més bona!!

Arribem a Puno i allà ens toca esperar-nos una hora fins el proper bus, però aquest no arriba i ens esperem 45 minuts més fins que apareix una súper furgo al seu lloc. Tots ben encavits continuem camí fins la frontera peruana on fitxem la sortida del país. Caminant passem de Perú a Bolívia i els problemes arriben quan hem de fitxar l'entrada del nou país. Passen 5 minuts de l'horari d'obertura i no tenen miraments en deixar una vintena de persones estrangeres d'ilegals per una nit, fent-nos tornar el dia següent per posar-nos el segell d'entrada. Després de fer una mica de reclam a la porta, perquè no els venia de deu minuts de feina, el conductor de l'empresa de bus respòn i fa servir les seves influències per aconseguir que ens arreglin els papers i entrar legalment a Bolívia. Canvi un cop més de vehicle i directes a Copacabana.

Un cop a terra ens trobem, tal i com havíem quedat, amb en Joan i la Maria acompanyats de la Txell, una noia d'Olot. Descarreguem motxilles a l'hostal i d'allà a tastar, un cop més, una trucha del llac Titicaca. Ha sigut de les més bones que hem menjat!!

14.01

De bon matí agafem un vaixell tortuga i després de 2 hores es planta a la part nord de l'illa del Sol amb la idea d'atravessar-la fins la part sud. Un cop informats i amb les panxes plenes, iniciem el nostre caminet. L'ingrés d'aquesta ens serveix per visitar les ruines de la cultura Chiripa i recórrer tota l'illa; però quan arribem a la meitat ens fan tornar a pagar per poder accedir a la part sud. Acabem pagant tot i que el grup d'argentins i catalans que ens trobem al centre de l'illa reclamem l'engany d'informació rebut al principi.

Seguim disfrutant del Sol i el paisatge on el llac s'extén davant nostre donant una sensació d'immensitat i sense mai arribar a apreciar el seu final. Per si la bellesa no és suficient en aquesta infinitat es veia una serralada de muntanyes nevades. Mentre observem el que ens envolta topem amb l'últim intent d'estafa; hem de pagar per entrar a la part hotelera, però aquest cop estem tan indignats que ens intentin tornar a enganyar i sense voler escoltar les nostres explicacions, que juntament amb una parella passem de llarg.

Després de tres hores de caminata ara hem de buscar un llit on passar la nit. Trobem una bona oferta al "Temple del Sol" i ens hi quedem. Fins l'hora de sopar passem l'estona prenent unes birres i jugant unes partides de cartes amb vistes al llac i observant la posta de Sol.

Finalitzem el dia prenent un tè sota la llum de la lluna i els estels.

15.01

El dia comença gairebé sense bolivians a la butxaca i amb una nova estafa! Baixem fins el port de la zona sud i a l'hora de comprar els bitllets per tornar a Copacabana ens fan pagar el doble del que ens havien informat. Mentre esperem la sortida del nostre vaixell tortuga fem un centre d'informació alternatiu pels nouvinguts a l'illa. Volem informació clara i concreta: prou d'estafes!!

Arribem a Copacabana, fem un bon àpat i bus directe a La Paz, capital de Bolívia.

La sensació que tenim al arribar és d'una ciutat on regna el caos i no la paz! És una gran ciutat que es troba com enmig del cràter d'un volcà envoltada de muntanyes nevades. Després de 2 mesos de només veure cases de com a màxim 2 plantes i centres urbans de no gaire extensió, quedem impactades per la quantitat d'edificis alts i els millons de cases que arrebossaven la muntanya i feien les perifèries de la ciutat infinites.

Seguint els consells d'un policia anem a petar a un hostal on no tenen lloc i seguint el nostre instint, a la segona trobem un matalàs dur on dormir! Després d'aposentar-nos a les habitacions, decidim anar a formar part del caos durant una estona. Aguantem lo just per anar a sopar al mercat i fer una birra a un "bar Manolo".

16.01

De matí anem a la oficina d'informació al turista, però abans topem amb una manifestació de jubilats amb el que un cop més corroborem que homes i dones van per separat en els actes públics.

Un cop informats anem a informar a l'embaixada que estem en terres bolivianes i allà ens trobem amb una sevillana, que de forma més propera ens comenta com és la ciutat, què hi podem trobar, la situació del país,... A tot això se'ns fa l'hora de dinar i acabem a un chifa on els treballadors no tenien res de xinos! Ja que els postres del menú no ens van acabar de satisfer, ataquem la gelateria del costat! Gelat de llimona per la Lu i stracciatella amb ametlla per la Tam!

Comencem i acabem la tarda anant a un centre social de dones anomenat "Mujeres creando". Aquest disposa de diferents serveis com hospedatge, tallers, servei d'escola bressol, cafeteria, videoteca,... Caminant caminant cap a l'hostal, per agafar vestuari de nit, ubiquem els carrers de les botigues d'artesans. Abans de sopar voltem pels carrers replerts de paradetes on hi podies trobar de tot.

17.01

Aquest matí el dediquem a visitar un museu etnològic i folklòric on, separat per seccions, observem: teixits típics, màscares de rituals i festes, complements plumats per rituals, ceràmiques i per finalitzar, monedes i bitllets bolivians de l'any de la picó fins l'actualitat. D'aquí ens dirigim cap a la zona de carrers colonials on només un està conservat, la calle Jaén. Seguim amb els menús autòctons per dinar i mentrestant ens cau una pedregada. Després ens separem, uns a visitar el museu d'instruments i nosaltres a l'estació de busos i a fer un tè per posar al dia els relats pels que esteu a l'altre cantó de l'oceà.

A mitja tarda ens retrobem i després de donar una volta ràpida pel mercat s'afegeix al grup una valenciana, la Carmen. Per cel·lebrar l'augment del grup anem a sopar a un marroquí on no sabien cuinar marroquí, ja que ho condimentaven tot amb juluvert i tot era de color verd! Julivert meu com t'has quedat?! sense cap fulla, sense cap fulla i el cap pelat!!

De resupó anem al local "Boca de sapo" a veure un concert de música llatinoamericana. Entre birres i caipirinha passem l'estona xerrant, gaudint de la música i del bon ambient.

18.01

Aquest matí anem al mercat que no t'acabes mai! Es troba a la part alta de la Paz, a Ciudad Alto. Hi trobem de tot menys artesania, així com al baratillo de Cusco. Després de veure l'ambient durant unes hores es fa l'hora de dinar i tornem al mercat de la Paz. Ja que al matí no hem tingut opció de comprar res, per la tarda anem a voltar pels carrers cèntrics per omplir la bossa d'obsequis.

Aquella nit en Joan fa realitat un dels seus desitjos de fa dies convidant-nos (amb l'excusa que en un parell de dies és el seu cumple) a sopar pizza. Tot i que les mengem amb moltes ganes, a aquelles hores no queden gaires locals oberts i no són pas les millors de la ciutat!

19.01

Els plans d'anar a visitar "El valle de la luna paceño" es veuen anul·lats perquè la Lu necessita fer llit; massa Sol del mercat del dia anterior ha fet un rebombori general! A la Tam també li ha anat bé per recuperar hores de son fins que ens han fet fora de l'habitació!

Després de dinar fem un parell de visites a botigues pendents del dia anterior, posem al dia el blog, ens preparem uns molt bons entrepans de fuet i cap a l'estació de bus que per fi ja marxem de la ciutat!

20.01

Després de set hores al seient semi-cama arribem a l'estació caòtica de Cochabamba. En Joan i la Maria obren dos paquets de galetes dolents (i teniem una gana!!...), esperem que obrin l'oficina de turisme, que avui no estem de sort, i amb un taxista friky anem a buscar un hostal. Comprobem que, per ara, la simpatia boliviana només es troba en els taxistes, així que ens fa decidir la oferta més barata per dormir. Ens instal·lem, esmorzem i ocupem per una bona estona l'oficina de turisme interessant-nos pels tours de la Selva i llocs d'interès. Amb tonelades de tríptics a la mà fem un volt per la ciutat fins després de dinar quan ens retrobem amb la Lu (estava recuperant energia!) i anem a visitar la casa del Sr. Patiño, un empresari mig espanyol que després de buscar i buscar les mines va acabar fent fortuna. Aquesta riquesa va permetre al matrimoni viatjar a Europa i dissenyar a l'estil francès, italià,... la finca que estaria dotze anys en obres i que finalment no poguessin disfrutar perquè la salut va flaquejar. Dins el recinte hi ha inclosa una exposició fotogràfica d'autors bolivians que anem a veure amb molt d'interès. Fins que tanquen el recinte disfrutem dels jardins alternant malabars i fotos.

Aquest cop amb un taxi friky (el canvi de marxes feia lucecitas!) anem a l'avinguda dels bars i restaurants a provar el Pique macho, un plat típic bolivià que porta part de vedella, xoriç (salsitxa amb més colorant), papa, ceba, rocotto i pastanaga. Justament aquest restaurant té una oferta pels aniversaris i conviden a en Joan a una litrona de cervesa mentre li posen la cançó i tot el restaurant s'apunta a aplaudir! Moltes felicitats!

21.01

De matí, després d'un bon cafè amb llet, agafem un bus cap a Villa Tunari, un poble de selva on podrem veure animals en llibertat. Només arribar al migdia xoquem altre cop amb la calor selvàtica. Poques ofertes d'hostals, així que decisió ràpida i bona elecció pel lloc i propietaris; un volt pel poble (que consisteix en una avinguda i poca perifèria més), búsqueda d'informació (moment en què ens colem les 4 noies en un hotel de luxe a contemplar les grans vistes; en Joan estava rentant per primera vegada roba a mà!!! Tot un descobriment!!) i sopar a base de sandwich de tomàquet amb tonyina i ron a la terrassa de l'hostal.

22.01

El dia comença aviat plantant-nos a les 8.30 a l'entrada del parc ecoturístic IntiWaraYassi (Sol (quechua) Estrella (aymara) Lluna (guaraní)). Aquest és un parc de rehabilitació per animals salvatges que han sigut maltractats; allà els fan un seguiment perquè de la vida de cautiveri passin a la salvatge. Amb les mínimes coses possibles a la butxaca comencem el passeig per la Selva endinsant-nos primerament a la zona dels micos, on n'hi trobem d'aranya i caputxins. Els aranya, completament negres i amb una cua kilomètrica, són la serenitat en mico i sempre demanen mimos! En canvi els caputxins són ben trapelles, jugant entre ells, enfilant-se sobre nostre, revolcant-se per terra,... Ben bé dos hores de diversió i contemplació.

Seguim el camí fins una gran gàbia on hi habiten diferents espècies de lloros que, pel tracte rebut, no poden volar i tampoc podrien sobreviure a la vida de la Selva. Xino-xano fins el mirador topem amb uns petits micos (els esquirol) que intentem fotografiar però no paren quiets! Les vistes des del mirador són espectaculars i posem l'automàtic de la càmara un parell de cops! Del mirador a les cascades, que marquen el final del camí, anem buscant els pumes que no trobarem. Ens refresquem amb l'aigua de les cascades i desfem el camí fet trobant-nos amb més micos caputxins on un s'encapritxa amb el cap d'en Joan i un altre registra la Lu mossegant-la al braç perquè no li deixa robar les arrecades que porta a la butxaca! Regalito!!

Després de dinar al mercat ens despedim de la colla i agafem un bus de tornada a Cochabamba, passant les hores de viatge al passadís del vehicle. Arribada justa de temps per enllaçar amb un bus de casi luxe cap a Potosí, ciutat de les mines de plata.

23.01

A mig matí enllacem amb un altre bus cap a Uyuni; en el trajecte disfrutem per dinar d'un deliciós entrepà de pernil salat d'Òrrius! Només arribar a aquesta ciutat desèrtica ens ve a buscar el tour que contractarem per anar al salar. Ens instal·lem a l'hostal, una dutxa necessària i a buscar un lloc per sopar que no sigui turístic (és casi una missió impossible!). Com que més o menys és d'hora anem a tastar la cervesa potosina que mai més tornarem a demanar. Que dolenta!!!

24.01

A les 10.30 ens plantem a la porta de l'agència amb un entrepà de paté i tomàquet mentre esperem l'arribada del 4x4 que ens portarà durant tres dies pel desert fins la frontera amb Xile.

A hora boliviana comencem el tour visitant el cementiri de trens (pare, en els 10 minuts que ens van deixar no vaig parar de fer fotos per poder-te fer un xic d'enveja! jejejeje!!...) i continuant amb una parada al poble de Colchani, dedicats a la recol·lecta de sal per diferents fins. La sortida del poble marca l'entrada al salar, on fem una primera parada de 5 minuts, una segona de 10 minuts a l'hotel de sal i una tercera per dinar a l'illa del peix. Abans i després de l'àpat aprofitem per fer centenars de fotos curioses i divertides jugant amb les prespectives. Tot i no tenir-ne prou hem de continuar el camí salat fins l'hostal de sal on dormirem aquella nit.

Fins que no arriba l'hora del tè ens enfilem un xic per la muntanya per contemplar d'esquenes la posta de Sol. Se'ns ajunta l'hora del tè amb la del sopar, quan tenim l'oportunitat de conèixer-nos més amb la gent del grup.

Ens estirem sobre el llit de sal recordant lo impressionant i divertit que ens ha semblat el salar. Extensions i extensions de sal que t'impossibilitava veure l'horitzó, només les illes que donaven la sensació d'estar flotant... sobre la sal o al cel?!

25.01

Avui és dia de votacions; referèndum d'Evo.sí referèndum d'Evo.no!

El dia comença abans que surti el Sol amb un esmorzar europeu que dura fins just abans que es desperti el Sol. Gran moment ple de màgia que marca la continuació de la ruta cap al volcà, encara actiu, Ollagüe que té la meitat a Bolívia i l'altre a Xile. Uns minuts de fotos i seguim per començar la ruta de lagunas; la primera la Cañapa, la segona la Hendionda, repleta de flamencs rosats que ens serveixen de model per vàries fotos on intentem reflectir l'efecte mirall del llac. Amb aquesta meravella de paisatge i força vent, dinem a tota velocitat. A 10 minuts del lloc de dinar trobem la laguna Honda, i després ens seguim sentint formigues en la immensitat del desert fins arribar al famós arbre de pedra.

Per acabar el dia entrem a la reserva natural de la laguna Colorada, on a la vora d'aquesta passarem una nit... Després de pagar el permís d'entrada i instal·lar-nos a l'hostal, caminem cap al mirador Ojos calientes per contemplar lo colorada que és la laguna i la tempesta que se'ns ve a sobre. A pas lleuger tornem cap a l'hostal per fer el tè, el sopar amb vi, unes partides de cartes i a dormir que demè ens hem d'aixecar quan el Sol encara dorm.

26.01

Carreguem les motxilles al Jeep quan el cel encara està replert d'estels. Morts de fred arribem al Geisers on es respira perfum d'ous podrits. Fotos entre el vapor i corrents al 4x4 direcció a les aigües termals mentre observem la sortida del Sol des dels 5000 m!

Sota la mínima escalfor del Lorenzo i al costat d'un llac, ens submergim a la piscina natural repleta de turistes (sense agobis, però) fins l'hora d'esmorzar (si ens l'haguéssin portat allà ja hagués sigut la perfecció!!). Apúrate, apúrate! que hem de fer l'última parada del tour a la laguna Verde. Sota l'últim volcà, que no recordem el nom, fem les últimes fotos bolívianes i directes a la frontera on, després de pagar, pugem a un bus que ens portarà a San Pedro de Atacama, Xile...