... Al arribar a San Pedro hem de passar una altra aduana on ens revisen l'equipatge, peri passem sense problemes! Ens enfilem altre cop al bus i ens porten fins el centre del poble. Aquí comensa, la nostra i la de molts, odissea. Tot i poder canviar els bolivians que ens queden, no són suficients per poder fer front als preus recars de San Pedro. Decidim provar sort als caixers, que són dos en tot el poble (un de Visa i un de MasterCard), pero cap dels dos té plata. Després d'informar-nos de tots els serveis que necessitem, només trepitgem els locals que es pot fer servir Visa. Després del show decidim que l'endema marxarem d'aquest poblet turístic i ens anem a instal.lar a l'habitació compartida. Amb menys pes a l'esquena anem a comprar els bitllets de bus per marxar l'endema, contractem el tour al valle de la luna i busquem un lloc per dinar que entri dins el pressupost que tenim en efectiu!
Menú deliciós que fa que les 4 arribin rapid i ens enfilem amb la resta de grup a la furgo que ens portara, primer de tot, al valle de la muerte (la llegenda diu que alla es va morir un ramat de vaques a causa d'una tempesta) o de Marte (perque s'hi assembla). Entre pedres i dunes caminen i ens arrebossem una estona fins retrobar-nos amb el vehicle. Abans d'entrar al valle de la luna passem per un mirador per ubicar els diferents salars als peus de la zona volcanica i admirar la cordillera de los Andes. D'aquí ens endinsem a la Reserva nacional del valle de la luna on tenim una cita amb les tres maries (cada una posando d'una manera diferent), una mina de sal i l'acordeó, forma geologica. Per últim pero no menys espectacular, caminem fins l'extrem d'un petita serralada des d'on contemplem el valle que per fer-lo més espectacular l'acompanya una aplaudida posta de Sol. Entrada la foscor arribem a l'hostal on ens fem una necessitada dutxa després de tres dies de pols i més pols.
Busquem un altre lloc de tarjetazo per sopar i acabem en un local amb menjar ben bo i un cambrer ben peculiar que, per ser el relacions públiques del poble, ens convida a una festa intercultural al río seco al voltant d'una foguera.
27.01
A les 11 del matí treiem les motxilles de l'habitació i fem temps a la plasa del poble fins que surt el bus cap a Calama. En una hora i mitja ens plantem al chifa de davant de l'estació on podem dinar durant una hora i mitja més. Entrada la tarda continuem el camí cap a Iquique, ciutat costanera. Com que és de nit la primera oferta d'hostal que trobem ens sembla bona i ens hi quedem. Sopem les sobres del xino i a dormir!
28 - 30.01
Ens llevem quan decideix el cos i com a bones guiris directes a l'oficina de turisme. Amb mapes de la zona i la ciutat anem a dinar i acte seguit de camí a la platja, visitem dos museus, un d'art contemporani i l'altre de la historia iquiqueña. Tarda relaxada a la platja i bany al fred Pacífic abans d'acompanyar el pasacalles de tuneros y estudiantinas. Tot i que ens han faltat els "clavelitos" hem pogut fer el coro d'alguna cansó abans que, per sorpresa nostre, poguéssim anar a sopar a un Telepizza. Pero ni que sigui un Telepizza són comparables a les de Girona (no hi havia de 4 quesos...). Tornem a la plasa a escoltar les últimes cansons dels tuneros que ens ajudaran a tenir dolsos somnis aquesta nit.
Seguim els horaris i la rutina playera llevant-nos just quan la panxa remuga per anar a dinar. Després de donar un volt per la part més autoctona de la ciutat tot vivint un intent frustrat per robar-nos la nostre única manera de saber a quina hora vivim, decidim passar el petit susto amb una sopa de marisc. Fem la digestió de camí a una nova platja on ens aturem a un petit recinte que hi habiten tortugues, cocodrils i peixos joia (japos). Després de submergir-nos en el món animal continuem fins playa brava, la que ens decepciona per falta de més bellesa pero compensa amb la tranquil.litat. Mentre el Sol se'n va caminem cap a l'hostal a fer neteja personal. Per l'apat nocturn tenim poc a escollir perque se'ns ha fet tard: un chifa i una birra; de ressupó escollim els tuneros, pero el destí ens té preparat una llarga xerrada amb els artesans.
Ens aixequem disposades a informar-nos d'un poble termal aconsellat pels artesans, pero no ens convens i decidim que el dia seguent anirem cap a Arica.
Amb un bon menú de mercat i un gelat de kilos a la panxa ens dirigim cap a la platja. Quan la Lu es dirigeix a l'aigua a refrescar-se il.lumina amb els seus encants un nen de 7 anys, Felipe, que se li acosta, li toca el bras i li diu: Hola preciosa! Como te llamas?!... jajajaja!! És el comensament per passar una tarda divertida amb Felipe i la seva colla de germans/es fins que, sense Sol, comensa a fer fred i ens despedim. Abans de tornar-nos a atipar amb fast food anem a fer una birra playera i de ressupó disfrutem d'un espectacle de dansa i tuneros a la plasa de la ciutat.
31.01 - 03.02
Abans del toc de queda de l'hostal fem motxilles pel canvi de ciutat. Al migdia ens embarquem per plantar-nos en 4 hores a Arica. Gracies a un guia que ens creuem a l'estació, ens situem rapid a la ciutat i trobem hostal. Un cop instal.lades anem a voltar pel centre del nou municipi i topem amb l'assaig de comparsses dansaires pel carnaval andino. Música, picarols, les ñustes de les agrupacions, crits... l'únic que falta són els vestits de gala. Els admirem durant una estona i acabem d'acumular gana per fer un bon sopar al bar Manolo.
Continuem amb els dies de playeo i descobrint la ciutat i els seus innumerables personatges. Després de tanta calor decidim que ha arribat el moment de fer de jutges i decidir quin pisco sour esta més bo entre el perua i el xile... el tribunal decideix que hi ha un empat. Aquesta és nit de gala i ho cel.lebrem comprant pollo a la brasa mentre ens el mengem durant la repartició dels Goya.
Seguim les jornades de lagartes fins l'hora de sopar quan compensem el cansament d'aquest dia dur anant al Roly sandwich (creiem que el jefe es deia Ruli!!!.....) on endrepem cadascuna una hamburguesa tamany XXXXXXX...L. Gairebe pero... prova no superada! Entre les dues deixem mig entrepa. A punt de reventar i sense que, per primer cop en tres mesos, ni la olor de menjar ens cridi l'atenció, anem a fer la digestió al llit de l'hostal.
L'últim dia a Arica anem a una altra platja ben asquerosa (no ho sabiem abans d'anar-hi) i on tampoc sabiem que tindriem la companyia d'un altre personatge masculí amb samarreta rosa i veu de dona! Com a últim apat de la ultima ciutat xilena visitada, un plat ben típic: empanada rellena.
04 - 09.02
Canvi de ciutat i país repetint Arequipa. Després de sellar la sortida de Xile arribem a Tacna, ciutat construida enmig del desert, i després d'un menú cap a la ciutat blanca. Durant el viatge passem com quatre controls d'aduana mentre ens entretenen posant-nos un documental de la costa peruana i acabant per la pel.li High school musical 2!! Arribem al nostre destí cap a les 9 de la nit i un cop instal.lades a sopar volem anar a sopar que és tard i tanquen aviat. Corroborem que és la ciutat de les trobades coincint amb el Freddy, guia que vam tenir a la vall del Colca. Per primer cop el nostre estomag és capas d'acabar-se un plat de chifa, deu ser perque encara estem a hora xilena, dues més que a Perú!
Dins el preu de l'hostal tenim l'esmorzar inclos i acaba essent més complert de lo esperat. Així doncs, comensem el matí amb energia amantegada. A les 10 del matí amb puntualitat espanyola ens trobem amb el Freddy per negociar el truque dels impermeables. Passem el matí visitant mercats i dinant un xai al forn ben bo!! Per fer-lo baixar caminem fins el centre amb un tall de síndria a la ma després de tants dies buscant! Fem una visita a l'agencia que va organitzar els dies d'estada amb la família per Perú i a l'hotel on ens vam allotjar. Fins l'hora que ens retrobem amb el Freddy anem a fer unes compres. Agafem un taxi cap a casa seva on coneixem a la família i fem el trueque. Com a l'hostal disposem de cuina anem al súper per provisiar-nos de menjar tot i que aquest dia acabem sopant una bossa de papes.
Anem al banc a treure diners pero hi ha problemes de connexió i no aconseguim treure ni un sol. D'aquí anem al mercat a comprar els últims ingredients i a recordar lo ricos que estan els jugos. Repetim paradeta on la dona, tota il.lusionada, encara s'enrecorda de nosaltres. Has vist Alba, nosaltres també fem amigues que fan jugos!! Amb lo poc que hem aconseguit treure de diners anem a comprar els últims detalls. Després de dinar uns spaghettis a la carbonara de sobre, fem tarda de cine amb el so de la pluja de fons. Sortim al carrer i busquem un locutori per trucar a l'Edward, un component de la família arequipenya. Dóna la casualitat que es troba a mitja quadra des d'on el truquem i ens trobem amb ell per anar a sopar una deliciosa pizza amb el seu fill André i la mama Tina, dona que porta la casa Delfia, un projecte per joves. Per tenir encara més dolsos somnis mirem Mi vecino Totoro amb un vol de crispetes entre les mans.
Després de recórrer diversos caixers aconseguim treure tots els diners que necessitem. Voltem per la ciutat fins l'hora de dinar que hem quedat amb l'Edward per tastar el chicharrón cusqueño. Es presenta a hora més que peruana i cap al restaurant. Aquest últim plat típic que gairebé marxem sense tastar, esta molt més bo de lo esperat. Fem una migdiada perque avui sortim de festa. Al vespre ens trobem amb el Freddy i uns amics per anar a fer un mos, uns tragos i a ballar per últim cop salsa, cúmbia i reaggeton!!
Després de dormir poques hores ens llevem per anar al poble de Characato per anar a veure la festa de la candelaria, pero els plans se'ns giren perque resulta que la cel.lebració va ser el dia anterior. Acompanyades pel Wilber anem a dinar a una picanteria turística on acabem ben plenes i llestes per fer una migdiada ben llarga! Després d'aquesta migdiada escrivim el que esteu llegint...
Dema sera dia de despedides! El matí el passarem amb la gent coneguda i l'acabarem dinant a casa la família Rojas Dueñas. Per la tarda farem temps i acabarem d'estructurar les motxilles fins que el taxi ens porti cap a l'aeroport a agafar el primer avió del viatge de tornada. La primera parada és a Lima, on compartirem l'última nit peruana amb el Ramón, germa de la Mariona, una amiga gironina.
Dimarts el matí pujarem a l'avió amb el trajecte més llarg fins Madrid i després Barcelona... esperem que la neu deixi de caure per unes hores i l'arribada sigui el dimecres al matí com esta programada!!
Bon viatge!
