Saciada la sed de tí!... si més no per un temps més!

Manuel de Pedrolo! A... cavar, cavar, cavar!!

"Bones vacances xaies!"... "Passa-t'ho de pm titi!"... Del Clap a casa, dutxa de 2 minuts, agafo el dinar i la motxilla, "bon dia pares! Ens veiem dijous!" i amb la RENFE cap a Barcelona.

A primera hora del matí, uns més adormits que altres, ens retrobàvem, gairebé tots, un cop més a la Rda. St. Antoni davant l'autobús disposats a carregar motxilles i material ràpid per començar el viatge al nostre món diferent.

Una dormideta de 4-5 hores per recuperar energies i allà ho teniem, la nostra vall i la nostra casa!

A això hi anàvem, a despertar un cop més sensacions amb aquell paisatge, aquell cel estrellat, aquell aire,... tot únic! Igual que la gent amb qui comparteixo aquests dies; per diverses raons feia un parell d'anys que no podia gaudir de la seva companyia en aquell entorn, i un cop allà vaig adonar-me del molt que ho trobava a faltar, més del que em pensava!

L'objectiu de la nostra escapada, com cada any, era arreglar alguna part de la casa de colònies, la que cada estiu s'omple de centenars de nens/es i monitors/es disfrutant d'una història fantàstica i d'activitats vàries.

Les nostres tasques principals van acabar derivant a una de sola i no era cap plantejada des de Barcelona! Haviem d'arreglar la prada de davant de la casa!

Contra tot desig nostre, Bielsa, el poble més proper a la Vall, està creixent per satisfer les "necessitats" dels turistes i ara han decidit construïr un macro pàrquing d'aquells amb 25 plantes i més!! Però és clar, dins allò dolent s'hi troba alguna cosa bona per treure'n i en aquest cas ha sigut la terra.

Com que de tota la que treien "no sabien" què fer-ne, els veïns posseïdors de terrenys van decidir aprofitar-la per llaurar-los i sanejar-los. I, com us podeu imaginar, la casa de colònies no es queda curta amb terreny!... i nosaltres ens passàvem 5 dies allà, així q... des del primer dia la nostra missió va consistir en treure totes les pedres que haguessin dificultat el creixement de la nova gespa, expandir la nova terra i remoure-la. Es diu molt ràpid però, un any més, i potser més que mai, van ser uns camps de treball en toda regla.

De totes maneres, si la feina se't feia molt feixuga sempre tenies la opció d'escollir-ne una altre, com endinsar-te entre els esbarzers i fer-te camí amb les tisores de podar! L'objectiu era ben clar, deixar un camí ben net al costat de la reixa per poder agafar les pilotes extraviades sense haver de quedar-te enganxat entre les punxes, perquè fer esbarzers... enganxa!! I l'altre objectiu (considerat d'alguna manera un xic més raonable) era el que per tirar tota la valla actual a terra per qüestions d'antiguitat i oxidació s'havien de desenganxar els esbarzers que unien la valla amb la planta!

El dia era dur (tot i que sempre trobaves una estoneta per fer una escapadeta al riu a rentar-te la cara), però les nits ho compensàven! Éren l'altre cara dels camps... El cansament no ens impedia disfrutar, després de sopar i de l'avaluació pertinent de la feina feta, d'una bona farra amb guitarres, jocs, bailoteos, perdudes en el mar d'estrelles, rialles, comandos de novatades,...

Dormiem poc i ens cansavem molt, cert! Però això no va ser un obstacle perquè la feina estigués acabada quan tocava! Ara només queda esperar que quan hi tornem aquest estiu la prada tingui un color una mica més verd!

Després de 5 dies en aquest entorn idílic vam haver de tornar a pujar a l'autobús per tornar a les rutines tan poc enyorades.

Camí de tornada, quan ja ens començava a invadir el sentiment d'enyorança, pensava que els alicients de setmana santa s'havien acabat... però m'equivocava a tutti pleni!!... i jo que me n'alegro!!

UN COMPLETO POR FAVOR!!

Arribava setmana santa i per primer cop ningú s'havia preocupat d'organitzar un sopar de classe... s'havia de trobar una solució, ràpida!...

Ok! Som dimecres, oi?... Doncs divendres a les 9.30 a pça. Sta. Anna; tu apuntes qui ve, tu busques on sopem!... Dijous; taula reservada a El Casal i llista tancada: la classe al completo (només faltaven un parell de persones, una d'elles de les més especials)!! Divendres; recollida de notes a les 15.30, unes hores per preparar la motxilla i el dinar pel dia següent, una dutxa, canvi de roba i... a omplir la panxa! Que comenci la festa!!

Passades les 10 teniem la taula plena d'entrepans, plats combinats, tapes vàries i sangries!! A l'ataqueeeee!..

Entre rialles, crits, fotos, cançons, st. Hilaris, sortides a fora el local per calmar les ànsies de nicotina,... els plats i les gerres s'anaven buidant a bon ritme!

No es pot negar que la gent que havia vingut a buscar un sopar "tranquil" entre amics com cada divendres, no van estar gaire de sort! Fins i tot van haver d'acceptar que algunes de les xaies els anéssim a portar els cafès... i així es van unir una mica més a la festa! Unes rialles més!

Després de revolucionar la clientela, els cambrers i el "jefe" del local, el nostre destí era el Clap... però no hi podiem anar sense fer abans una ronda de xupis allà on haviem sopat tan bé!

Camareroooo!! ¡¿Qué?! 25 xupitos de lo que quieras!!

Unes caminant, les altres amb cotxe... arribàvem al Clap per trobar-nos directament dins el local. Seguia la festa!.. Repartides entre la sala de dalt i de baix, moviem el cos a ritme de Muchachito, Goldfrapp, Amparanoia,... sense deixar ni un sol moment de disfrutar d'aquell primer sopar de classe al completo!

Hores que recordarem plenes de somriures, de caigudes de begudes només començar el sopar, dels millors bailoteos, d'anècdotes sorprenents, de gags únics,... moments que des de principi de cicle teniem ganes de compartir!

Espero que es repeteixi!!

eSTRELLA dE dIA

Sempre decidint a últim moment!... diuen que això no és bo, però a nosaltres, fins ara, el mètode ens ha servit! Almenys les dues últimes decisions preses a corre-cuita han tingut un resultat més que positiu!

En dues setmanes de diferència hem pogut vibrar amb alguna de la música més suculenta del mercat d'avui en dia (ja se sap que tot va a gustos, però!...)

Després d'una d'aquelles setmanes on cada minut està dedicat a alguna cosa que no siguis tu, arriba divendres i sense gaires vacilacions decideixes anar al concert de Macaco al Clap, encara que la setmana següent... més val no mirar l'agenda!!

Era el pla perfecte per trencar amb la rutina diària, alliberar tensions, desconnectar amb ritmes alternatius i passar una bona estona amb la Tam, el Vini, el Lluís, l'Abel,... i així va ser! Una nit on vam poder recordar clàssics de l'artista i opinar sobre els nous temes que han sortit al mercat.

Macaco diu que la música que fa, deixant de banda el que la majoria de públic reclama, és el que anímicament sent quan s'inspira; deu ser que fa poc s'ha fet amic de la Spears i li arriben ones "poperes" quan troba aquesta inspiració, perquè la base dels nous singles estava basada en aquest estil (contra tot pronòstic de la seva trajectòria)!!

Tot i això em vaig alegrar d'haver pogut comprar dues de les últimes cinc entrades anticipades que quedàven al Trak!!

Dues setmanes més tard...

Dissabte al vespre ofuscat! Ganes d'anar al Clap?... no! D'anar a algún altre local?... no! De quedar-nos a casa mirant una peli?...no!... Les 9 de la nit... truca la Clara mentre està currant (però no li digueu a ningú!!)... "Us apunteu a veure Joan Garriga i Muchachito a la Garriga?"... Qui diu que no?!!

A les 11 de la nit anàvem en busca de la carretera direcció La Garriga... la intuició no ens va fallar! Uns minuts abans de les 12 teniem el cotxe aparcat prop del pavelló disposades a trobar aquella nit diferent!

L'espera dins el recinte pel primer concert (Joan Garriga: ex-component del grup Dusminguet) s'estava fent interminable. Anar a prendre l'aire 5 minuts... i al tornar a entrar ja ens col·locàvem entre les primeres files per vibrar sense parar durant 4 hores!

La primera hora i mitja el nostre cos es movia a ritme de "música de vinya", una bona rumbeta!!

Mentre disfrutàvem del meneíto al ritme de la gaita entremig de centenars de persones, la casualitat ens va portar a trobar a gent impensable per compartir aquelles hores, l'Albert, el Marc, la Joana, en Boi, l'Ori,... van ajudar a fer la nit una mica més espectacular!

Un cop fet l'escalfament, prenia possessió de l'escenari el rei! Una birra per recuperar energies i ja hi érem! Dues hores d'espectacle i bona música assegurat!

Mentre contemplaves admirat l'evolució del quadre pintat durant el concert, no deixaves de moure't amb notes de cançons que no et deixaven indiferent, una darrera l'altre: Conversaciones incompatibles, Siempre que tu quieras, Luna, Paquito Tarantino, Sin vigilancia, Si tu, si yo, Más que breve,...

Un cop acabat tot el repertori del disc més alguna inèdita... no n'hi havia prou! I el quadre no estava acabat! ;) Així que... tornem a començar! D'energia en sobrava a baix i a dalt de l'escenari!

Després de dos hores de locura màxima, els ànims no havien baixat, però la barraca havia de xapar. El que no sabiem era que el plat fort arribava llavors:

Foto amb Muchachito i dos petons per cada una!!

Vam trobar aquella nit diferent i vam poder anar a dormir amb un triple somriure als llavis!... "Un dia soñando en un sueño soñé..."

Va ser una nit compartida amb qui més en tenia ganes, però altre gent que per distància el temps no en feia possible l'assistència (Neus, Fabrins... el tenim pendent!) o que per falta d'informació no vaig poder avisar (Pau... someday...repeat!! Faltava algún xaio corrent per allà!!) l' haguessin acabat de fer brillant!