eSTRELLA dE dIA

Sempre decidint a últim moment!... diuen que això no és bo, però a nosaltres, fins ara, el mètode ens ha servit! Almenys les dues últimes decisions preses a corre-cuita han tingut un resultat més que positiu!

En dues setmanes de diferència hem pogut vibrar amb alguna de la música més suculenta del mercat d'avui en dia (ja se sap que tot va a gustos, però!...)

Després d'una d'aquelles setmanes on cada minut està dedicat a alguna cosa que no siguis tu, arriba divendres i sense gaires vacilacions decideixes anar al concert de Macaco al Clap, encara que la setmana següent... més val no mirar l'agenda!!

Era el pla perfecte per trencar amb la rutina diària, alliberar tensions, desconnectar amb ritmes alternatius i passar una bona estona amb la Tam, el Vini, el Lluís, l'Abel,... i així va ser! Una nit on vam poder recordar clàssics de l'artista i opinar sobre els nous temes que han sortit al mercat.

Macaco diu que la música que fa, deixant de banda el que la majoria de públic reclama, és el que anímicament sent quan s'inspira; deu ser que fa poc s'ha fet amic de la Spears i li arriben ones "poperes" quan troba aquesta inspiració, perquè la base dels nous singles estava basada en aquest estil (contra tot pronòstic de la seva trajectòria)!!

Tot i això em vaig alegrar d'haver pogut comprar dues de les últimes cinc entrades anticipades que quedàven al Trak!!

Dues setmanes més tard...

Dissabte al vespre ofuscat! Ganes d'anar al Clap?... no! D'anar a algún altre local?... no! De quedar-nos a casa mirant una peli?...no!... Les 9 de la nit... truca la Clara mentre està currant (però no li digueu a ningú!!)... "Us apunteu a veure Joan Garriga i Muchachito a la Garriga?"... Qui diu que no?!!

A les 11 de la nit anàvem en busca de la carretera direcció La Garriga... la intuició no ens va fallar! Uns minuts abans de les 12 teniem el cotxe aparcat prop del pavelló disposades a trobar aquella nit diferent!

L'espera dins el recinte pel primer concert (Joan Garriga: ex-component del grup Dusminguet) s'estava fent interminable. Anar a prendre l'aire 5 minuts... i al tornar a entrar ja ens col·locàvem entre les primeres files per vibrar sense parar durant 4 hores!

La primera hora i mitja el nostre cos es movia a ritme de "música de vinya", una bona rumbeta!!

Mentre disfrutàvem del meneíto al ritme de la gaita entremig de centenars de persones, la casualitat ens va portar a trobar a gent impensable per compartir aquelles hores, l'Albert, el Marc, la Joana, en Boi, l'Ori,... van ajudar a fer la nit una mica més espectacular!

Un cop fet l'escalfament, prenia possessió de l'escenari el rei! Una birra per recuperar energies i ja hi érem! Dues hores d'espectacle i bona música assegurat!

Mentre contemplaves admirat l'evolució del quadre pintat durant el concert, no deixaves de moure't amb notes de cançons que no et deixaven indiferent, una darrera l'altre: Conversaciones incompatibles, Siempre que tu quieras, Luna, Paquito Tarantino, Sin vigilancia, Si tu, si yo, Más que breve,...

Un cop acabat tot el repertori del disc més alguna inèdita... no n'hi havia prou! I el quadre no estava acabat! ;) Així que... tornem a començar! D'energia en sobrava a baix i a dalt de l'escenari!

Després de dos hores de locura màxima, els ànims no havien baixat, però la barraca havia de xapar. El que no sabiem era que el plat fort arribava llavors:

Foto amb Muchachito i dos petons per cada una!!

Vam trobar aquella nit diferent i vam poder anar a dormir amb un triple somriure als llavis!... "Un dia soñando en un sueño soñé..."

Va ser una nit compartida amb qui més en tenia ganes, però altre gent que per distància el temps no en feia possible l'assistència (Neus, Fabrins... el tenim pendent!) o que per falta d'informació no vaig poder avisar (Pau... someday...repeat!! Faltava algún xaio corrent per allà!!) l' haguessin acabat de fer brillant!