Històries per somiatruites

LA LLUNA

Dissabte passat al cau vàrem començar la renaixença del que havia sigut fa un temps la revista del cau, la "Caudekul"! Està distribuïda en diferents seccions escrites, dibuixades, passatemps,... entre nens/es i monitors/es.

Cadascú, per grups o individualment, va crear a la seva manera la benvinguda de nou a aquest bloc de fulls. La Tam i jo vam decidir crear una nova secció... Històries per somiatruites! I aprofitant el Sol que feia...vam parlar de la Lluna!!

Esperem que us agradi o si més no que alguna de les línies us transporti a algún lloc únic per vosaltres!

"Qui no ha mirat mai la Lluna i per uns instants un somriure inconscient se li ha dibuixat als llavis?!... satèl·lit de reflexió, tranquil·litat, romanticisme, paranois, imaginació, il·lusió, inaccessible, ziritione, enamoradíssa,...

Hi ha camins de la vida que es busquen en nits banyades per la llum de la foscor, que et guia amb el risc de quedar enamorat de la seva cara trista. Tristesa per culpa de la distància, enyorança, soledat i esperança de recuperar allò que anhela i de no poder disfrutar, des de la seva situació galàctica privilegiada, d'un món idílic per moltes de les persones que hi conviuen. Sense aquests éssers ambiciosos i somniadors, que es deixen envaïr per la bellesa més pura de l'esfera més petita de l'Univers, tindria més raons per expressar la seva melancolia i li donariem motius per esvaïr-se i deixar-nos sense l'essència de la nit."

"Mai no demanis la Lluna... ningú la pot agafar!"

"Sempre canvia la Lluna, pren el que et vulgui donar."