Segona setmana a la India

Els problemes son oportunitats disfressades!...

Poc imaginavem trobar-nos en aquest paradis emocional despres de l'infern caotic en el que ens vam anar endinsant tot sortint de Rishikesh. Dia i data no encertats, diumenge i Diwali!...

L'excursio de l'hotel a l'estacio de bus ja es va allargar mes del compte per la suma de males indicacions; un cop a l'estacio semblava que la sort ens continuava somrient quan en teoria en 20 minuts sortia el nostre bus directe a Ramnagar... pero en aquest punt la sort va comensar a canviar; ni el bus anava a Ramnagar, sino a Haridwar, i el preu que vam pagar va ser a nivell de guiris (que es el que som aqui, no?!). La nostra primera estafa descarada!! Despres de l'estres de l'estacio de busos de Haridwar intentant trobar el que ens portes cap al nostre cami desitjat, vam descidir probar-ho a l'estacio de tren on semblava que podia ser mes competent, pero va ser un gran error! L'agobio de l'estacio era encara mes gran, on no s'hi entenien ni els propis natius! Despres d'intentar dialogar sense exit amb tots els taquilleros i descobrir que hi havia overbooking als trens, vam decidir reconduir el viatge cap a la tranquilitat del pais vei, Nepal.

La opcio mes factible era tornar a Delhi i agafar el cami desde alla, ja que aquesta estacio te un bon servei pels turistes. Trobar el transport per arribar-hi tambe va ser una altre petita odissea que es va resoldre tornant a l'estacio de busos i "gaudint" d'un viatge d'unes 7 hores a causa del traffic jam!

Un cop alla, tot i trobar-nos a la capital, no podriem seguir fins el dia seguent. A partir d'aqui, pero, les papallones van tornar. Mentre buscavem la forma mes adient per trobar un hotel per passar la nit, vam coneixer dos hindus que vivien a Delhi, en Sanjeet i en Kaku. Despres d'una llarga conversa ens van donar la suficient confiansa per acceptar la invitacio d'anar a dormir a casa seva. Va ser un gran encert ja que ens van brindar la oportunitat de coneixer l'estil de vida en el seu minuscul habitatge (dos llits de fusta i una petita cuina), on vam disfrutar d'una agradable companyia, somriures, cartes, intercanvis culturals, les primeres birres i un xic de ron (horrible!!).

Despres d'haver de remarcar infinites vegades la nostra estimacio a causa de les evidents sospites de les intencions d'un d'ells, ens vam decidir perque 24 hores compartides fossin suficients a pesar de la seva insistencia per quedar-nos un parell de dies mes i veure la ciutat. Aixo, pero, no va significar una barrera per disfrutar de l'estada i descobrir que ens agrada fumar el tabac dels pobres, els bidis (fulla de tabac enrotllada, descoberta a Rishikesh).

Un dia despres, amb un viatge d'autorickshaw, tornavem a ser a l'estacio de Delhi comprant un bitllet direccio Gorakhpur. que va acabar essent un xic mes llarg del que esperavem: primer sis hores de tren-llitera direccio Lucknow i d'aqui, despres de 3 hores de transbord i 2.30 mes de retard, sis hores mes sense seient direccio Gorakhpur, on gracies a l'amabilitat de la gent del tren vam trobar un petit raco prou comode. Arribats a Gorakhpur no ens va ser gens dificil trobar el bus que ens protaria fins la frontera entre els dos paisos, Sunauli.

L'arribada va ser mes tard del que s'havia contemplat i la frontera ja estava tancada. El tema no semblava tan greu quan els passatgers i el conductor ens van convidar a esperar les hores dins el bus, pero el vigilant de l'estacio va creure mes convenient que les convivissim a la intemperie amb els mosquits, fet que no va agradar gaire a ningu. Tot i aixi va ser divertit fer la petita comuna fins la sortida en plan refugiats a les 5 del mati cap a les portes Nepalis.

Dos hores mes tard, amb el visat nepali en regla i un petit viatge amb ciclorickshaw, ja erem a Bhairhawa, un petit poble nepali on probablement erem els unics turistes i l'angles era mes nefast que el nostre! Aqui vam disfrutar d'unes hores de descans en condicions, una bona dutxa i un plat de bon menjar autocton; tot per conscienciar-nos de les 9 hores de bus que ens qudaven fins a Pokhara.

Un viatge pesat pero mes motivador cada cop que ens allunyavem km a km de la frontera i ens endinsavem en aquest paradis muntanyenc.

Ara ens trobem recuperant-nos de tots els desplasaments en una preciosa zona de Pokhara molt poc autoctona (ja que hi ha mes turistes que nepalis) i alhora preparant-nos per desapareixer durant, mes o menys, dos setmanes de la civilitzacio, muntanya amunt... ben amunt (cap els 5000 m! jeje!). A punt estar de comensar l'esperat trekking!...

Amb energies positives i piles recarregades ens despedim fins...

Namaste!