9.11.07

Primera setmana a la India

Namaste amics i amigues!
Despres de gairebe una setmana a la India els llocs fisics descoberts son pocs, pero hem conviscut amb diferents tradicions, gastronomia i estils de vida, segons el territori i massivitat de gent.
L'arribada a Delhi va ser tan o mes agobiant del que esperavem, pel que despres de 300 "NO!" vam optar per dormir al primer hotel barat que vam trobar. L'endema al mati vam fugir a primera hora en busca d'un tren que ens portes lluny de la polucio i aglomeracions. En descobrir que aixo no ens seria possible fins les 15.30 de la tarda vam decidir clausurarnos a la transitada estacio entre ventiladors i turistes, ja que l'aire era irrespirable.
Sense haver menjat mes que 4 patates chips a l'estil hindu (es a dir, super picants) ens vam enfilar al tren on la nostra presencia, junt amb dos turistes mes, resaltava entre tota la poblacio hindu que omplia els vagons. Gairebe al punt d'arribar al primer desti ens vam coneixer amb la Lucie, una turista francesa (voluntaria de la Ghandian Association al sud del pais) que s'havia agafat uns dies de vacances, i no s'ho va pensar dos cops en acostarse a nosaltres al saber que erem hispans. Des d'aquest moment fins el dia d'avui estem compartim aquesta aventura que ens separara properament.
Despre de quatre hores de tren vam fer escala momentania a Haridwar on vam agafar un bus que en una hora ens portaria al nostre desti, Rishikesh: poble de 80.000 habitants aprox, bastant tranquil i turistic, dividit en diferents zones. La nostra eleccio va ser Lashkman jhula, uns dels extrem d'aquesta poblacio plena de rastes i motxilleros que es barregen amb els autoctons de la zona.
Vam comensar l'exploracio del terreny anant a visitar unes cascades properes per uns camins selvatics plens d'aranyots grocs, grossos i verinosos ( llogicament no ens van fer res al veure que erem groguis com ells). Despre de la interesant visita ens vam aturar a provar un delicios Momo Tibeta, en un xiringuito on vam coneixer un trio de catalans.
El dia despres d'haver explorat diferents racons pel poble i tastat diversos plats regionals (la majoria picants i tots vegetarians) vam fer una altre excursio de 17 km muntanya amunt que ens portaria cap a un temple de Shiva, on tambe ens va acompanyar en Donald, no el pato sino un canadenc yoguero.
Fet aixo ens disposem a passar el ultims dies en aquest poble a la orilla del Ganga disfrutant de la festa Diwali (festa nacional hindu) que tot just acaben de comensar.
Desde aqui partirem a Ramnagar, un petit poblet de 20.000 habitants a les portes de la reserva de tigres de Corbett, la nostre ultima parada abans de passar la frontera cap a terres nepalis.
Amb canvis en els plans o sense, ens despedim amb alegria fins les properes paraules.
Un petonas i una abrasada per cada un, Namaste!
pd: no tenim ni accents ni c trencada en el teclat!:)

12 Comments:

At 14:01, Blogger sandra said...

Ole Ole.... k guay... doncs espero que aquest viatje us vagi molt i molt rebé.... i ja ens veurem pels torrons... jejejeje molts petons guapos

 
At 14:16, Anonymous Anónimo said...

Que pasa Imanol?
Esta muy wapo todo lo que cuantas, a ver si hacemos algo cuando volvais de la India, sobretodo mucho cuidado con los bichos salvajes y a disfrutar mucho, nos vemos ;-)

 
At 15:16, Anonymous Anónimo said...

Namaste!
som les teves dues dones estimades de casa!
estem molt contentes que aneu trobant gent pel camí (la mare està més tranquil·la...)
Tot just porteu una setmana però això ja sembla d'allò més interessant!
Penjareu alguna foto del viatge?
Tot i així, vigileu amb els animals verinosos perquè no tots passen per alt als groguis...

Un petonàs des de casa!

Mare i Alba (el pare no hi era!)

 
At 19:33, Anonymous Anónimo said...

hola Lourdes
El teu avi està molt content de que tot surti bé.
No obstant vigila molt, doncs hi ha escurpins que piquen i fan molt mal.
Un petó ben fort del teu avi Antonio

 
At 20:39, Anonymous Anónimo said...

Cony... això de tenir notícies on line es fantàstic.
Jo d' aquesta setmana et puc explicar de les aglomeracions i cues de cotxes a la C-60 i a l' AP-7 per anar a treballar a Sant Cugat, però no crec que t' interessi.

Quina enveja que tinc i quants anys em sobren....
ua, ua , ua , ua .... jo també voldria estar per aquesta punta del món.
Que disfruteu !!!

Joaquim T. ( el tiet de la Lulu )

 
At 13:38, Anonymous Anónimo said...

Eis!! k tal parejita! somos Marta y Ivan, y esperamos k disfrutéis mucho d esta experiencia k seguro k os sera inolvidable.

PD; ¿kómo se lleva eso de practikar el kamasutra en el pais de origen?
¿Ke pasa, eso no lo kontáis eh!? jeje

 
At 16:08, Anonymous Anónimo said...

Eh felicianos!!!!KIna ilu, no pensava rebre noticies vostres tan ràpid i olé!
Dia si dia també penso k kabrons deuen sta flipant, jo tmb kiero!!!
Espiritu salvaje aún no te ha pasado na ni con esa arañita grogui? Seria x eso k stava más en las nubes k n tierra...Alá!Vigila k talvez la proxima no sea grogui sino to negra desenado picarte i pasarte al lado oscuro!!jajaja...
Lula a tu k t'haig de dir paciencia molta paciència xo alhora abre tu mente i disfruta!!! Bueno, us dexo k ja no se k dic, deliro.Tornaré...i tmb texplikare cosetes k van passant pel pis oh?
Un ptonàs al morros i cuideu-vos!!!!
Us estimo un pokito...xo de verdad de la buena!

Xaia*

 
At 18:17, Anonymous Anónimo said...

Molt content de que tot us vagi força bé. A disfrutar del viatge i que realment aconseguiu viure i trobar totes aquelles experiències que busqueu.
Bé,records també de l'Anna i en Martí. M'han preguntat per cert, si el proper viatge poden venir amb vosaltres.

Namasté!

 
At 21:04, Blogger la mami said...

Hola guapos,
tengo una sana pero enorme envidia de todo lo que estais viviendo, aprovechar al maximo, sentir todo lo que veis y ver todo lo que ois.
hacer el favor de avisar a los bichos de que vais, darles tiempo de esquivaros y sobre todo hacer fotos sin miramientos que seguro que hay infinidad de colores que no se pueden explicar.
Un beso de todos, ladrido cariñoso del pempo y maullido mimoso de la mina.

 
At 22:41, Anonymous Anónimo said...

Be, veig que encara que sigui un pais amb molta miseria segons diuen, també heu trobat la manera d'accedir a les darreres tecnologies. Evidentment desitjar-vos que pogeu aprofitar cada moment d'aquesta experiencia que a vegades son ocasions úniques a la vida y que en pogueu treure, mes que fotos, unes vivencies que a ben segur l'escola de la vida quotidiana no pot donar-vos.
S'ha fet mes facil trobat allotjament fora de la capital ?
Restem expectants a les vostres properes noticies

Toni (el pare de la Lourdes)

 
At 14:20, Anonymous Anónimo said...

Ei wenas, soy jordi!

Ya he leido vuestras primeras sensaciones y prometen muchisimo. Tienen pinta de espiritu salvaje, je je. Pos nada, k mola mucho saber k mientras unos pringan alguien esta disfrutando a saco. Disfrutad a nuestra salud.
Y no os flipeis demasiado a ver si al final no querreis volver por estas tierras.
Weno chicos que os vaya muy vien y sobretodo pasadlo de puta madreeeee!!!

 
At 19:05, Anonymous Anónimo said...

RAFA, MONTSE,IVAN Y VICTOR HOLA CHICOS NOS ALEGRAMOS DE QUE TODO OS BALLA GENIAL QUE DISFRUTEIS MUCHO Y TAMBIEN MUCHO CUIDADITO SOBRE TODO CON EL PICANTE UN BESO Y NOS VEMOS MUY PRONTO.
P.D. YA HA NACIDO PABLO

 

Publicar un comentario

<< Home