L'hort de les xaies

L'hort de les xaies

Aquesta història va passar fa molt i molt de temps (maig’06!!), ara, en un poble llunyà...però s’ha anat escrivint a poc a poc! Tot i així, no n’he oblidat cap detall! Sé que aquesta tarda no l’oblidaré mai, per vàries raons, com per ser uns moments únics compartits amb l’ari, la Sílvia i la clara, per l ‘esforç implicat en aconseguir la valoració final i perquè no tothom s’ha trobat en una situació semblant!! Jajaja!!
Xaies... quin patiment i quin esforç, però quins moments i quina recompensa! L’equilibri!

Avui, 02.06.06, era el dia primerament estipulat per l’entrega del projecte, però com que aquestes coses sempre van justes de temps, ens van prorrogar la data fins després del pont, el dia 6. El problema ve quan el 75% del grup treballa el cap de setmana...hores inaprofitades pel projecte. Així la nostra intenció era deixar-lo enllestit avui mateix i poder disfrutar de la festa’l grogui sense més pressions que l’horari laboral.
Però quan a aquests factors li sumes el que no has vist en una setmana la tutora del projecte, el que no t’hagi tornat res revisat, el que s’acaben els dies,... acabes fent una sentada a la porta del despatx de la tutora perquè, a un dia vista de l’entrega, no s’escapi de l’institut un cop més!
Després d’escalfar el passadís del 3r pis durant dues hores, aconseguim començar a estructurar el projecte amb la tutora davant. A les 8 de la tarda eren moltes les preguntes per poca estona, a les 9 tancaven les portes.
Era una trobada necessària per les dues parts, amb el que la concentració i densitat de la reunió eren extremes.
Al tornar a mirar el rellotge passaven 10 minuts...arribar d’un salt a la porta d’entrada no va servir per enganxar la conserge a temps. Les pizzes del nostre intensiu les hauríem de demanar des de l’insti!!
Les cares de l’Ari, la Sílvia i la Clara de “si home, està de conya!” van ser espectaculars, però la de la tutora no va tenir preu! Tot i que no va ser una expressió molt marcada, es va delatar que no era el primer cop que li passava!!
Després de descobrir el “secret” de la tutora, la reacció va ser encara més inquietant!: a seguir treballant que això va molt bé però hi ha feineta!
I que no ens havia de venir a obrir a ningú?!! Tranquil·les que ella té experiència i la poli del Masnou té claus! Però per poder localitzar-la se li va haver de dir tres cops que el número d’emergències és el 112!
Després d’un parell de trucades ja teníem la policia avisada, la que resulta que ja se n’havia adonat que havia saltat l’alarma silenciosa! Quan va arribar la poli i vam aconseguir entendre’ns a base de quatre crits per la distància, va resultar que no tenien claus, que s’havia de trucar a la directora! La tutora ja no sabia on posar-se les mans! Així que la poli va marxar a trucar a la dire!...
Esperar per esperar vam decidir seguir fent feina, però ara la que creia que no era important era la tutora! Quinze minuts d’intent frustrat a resoldre 4 dubtes més i ens vam traslladar a la planta baixa, per si venia la policia a rescatar-nos!
Mentre baixàvem del tercer pis vam seguir ametrallant amb preguntes.. segur que fotia el camp a la que ens obrissin la porta!
Mentre esperàvem davant la porta principal del centre, nosaltres seguíem intentant resoldre els nostres dubtes mentre la tutora només anava amunt i avall del passadís esperant...algú!!
A l’estona, per matar el temps, vam decidir aparcar el projecte i mobilitzar-nos per buscar una clau de la porta i la reixa. La consergeria, la secretaria, el despatx de coordinació... llàstima! Al bar era impossible!!
Una trucada, era el mòbil de la tutora. Resulta que la directora del centre ens resoldria el problema directament, havia trobat la solució: la conserge del matí vivia al Masnou, que per sort va poder deixar els fills sopant amb el veí per venir-nos a obrir la porta just en el punt en que estàvem plantejant-nos anar al gimnàs i apalancar-nos a les colxonetes!
Per fi! Quatre riures, un piti, unes quantes preguntes més del projecte.. i cap a Premià a buscar les pizzes que és tard tard i hi ha gana! ... més tard de lo esperat, però van arribar les delicioses pizzes! Sort que la nit ja havia de ser llarga abans que passés tot això!!