22.11.07

Tercera setmana del viatge a la India

Los planes son para los pijos!...
Tercera setmana del viatge i continuem al Nepal; es mes, continuem a Pokhara, molts mes metres avall del que ens agradaria i hauriem de ser!
El trekking va comensar com haviem previst, a primera hora del mati i amb la motxilla a l'esquena, d'una manera molt diferent a la majoria de trekkers. En primer lloc el nostre inici va ser desde Pokhara, quan aquesta majoria recorrer aquest tram en bus, i en segon lloc acostumen a contractar un sherpa k els porti la motxilla durant tota la ruta.
Les primeres dues hores de pujada ens van portar bosc endins per una escala de pedres que arribava a Sarangkhot, un poblet rural situat a 1500m on una de les seves fonts d'ingressos es el parepent.Aqui i desde aqui el cami estava replert de gent amable que t'indicava devant el dubte de la direccio i altre que l'ajuda te la demanaven a tu economicament.
De Sarangkhot a Naudanda vam estar 3 h seguint un cami bastant planer que borejava la montana.A Naudanda repos i refrigeri...i tres hores mes passant per un seguit de poblets agricultors molt xulos, que ens encaraven l'ultima hora de bajada fins la nostra primera meta, Birethanti, un poblet turistic a la riba del riu.Despres de trobar la millor oferta pero dormir i travessar el curios pont cap el check post, ens vam topar amb la ... mes gran del continent!Segon la nostra informacio el trekking que pensaven realitzar no necessitava permis, pero anavem equivocats! es necessitava i a un preu mes elevat del que posava a la guia; a mes ens volien cobrar el doble per no portar-lo fet desde Pokhara i sense donar-nos temps a decidir que fer, ja que sense aquest no podiem ni dormir al poble.Aixi doncs, despres d'imaginar-nos com la dentadura de la dona escalava els 5000m de l'Annapurna que nosaltres no fariem, vam decidir marxar a un poblet del costat on per dormir nomes havies de pagar l'habitacio.Realment L'Annapurna era tan maco com per haber de pagar per trepitjar-lo?! en aquell moment vam decidir que no i aixi el dia seguent tornavem cap a Pokhara amb un taxi a preu de bus, algu no planejat que sortia be!
Ara ens trobem aqui a Pokhara omplint el temps amb el que tenim al voltant: despres d'un dia de relax, menjars, tes, reflexions i partides de cartes, vam comensar per una excursio a unes coves amb fantastiques estalacmites i estalactites segons la guia. Com era llunyet i per un cami poble a traves, vam decidir llogar unes bicis.En aquest parell d'hores de cami ens vam creuar amb una festa plena de dances, cansons i flors, mercats no turistics i molt de trafic!Al arrivar a les coves vam descobrir que un cop mes s'havia de pagar! despres de veures el petit tunel anomenat cova amb gotes caient del sostre ( suposem en un passat estalactites) vam fer un passeig mes pel bonic jardi abans de la tornada.
El dia seguent, despres d'un bon esmorzar, ens vam encaminar cap a les runes d'una antiga fortalesa, excursio que potser acabarem un altre dia ja que ens va venir mes de gust recular i seguir, per un dia, les tradicions del guiris d'aqui: menjar, tes i shopping.
Ens retrobem en el relat de les proximes experiencies indefinides, siguin muntanya amunt o muntanya avall!
Namaste!

7 Comments:

At 16:02, Anonymous Anónimo said...

Realment, per molt que et digui que aquesta setmana ja he menjat caldo de la "mami" (jojojojo) em continues fent més enveja de la que et faig jo a tu, ho sé! però no m'estranya! la veritat és que tot això que expliqueu sembla genial, increible i fantàstic! segur que cada dia us debeu trobar amb coses que us deuen sorprendre, i realment podeu fer enveja a qualsevol que llegeixi les vostres paraules!
un petonas x cada un! sé que no escric gaire... però no t'enganyaré, m'encanta engegar l'ordinador i trobar-me notícies vostres!!!

Alba

 
At 23:43, Anonymous Anónimo said...

Nois, sembla que coneixereu els llocs amb profunditat... tornar diverses vegades alla mateix fa descubrir coses noves, afortunadament en aquests paissos no necessiten l'AVE perquè les coses es retardin i vagin a poc a poc, deu ser el seu taranna...
Espero que tots els entrebancs no us facin arribar tard a l'aeroport el dia 20 de desembre, potser no podreu tastar ni l'escudella de Nadal.
De totes maneres, cada entrebanc estic segura que va acompanyat d'una gran dossi de noves experiencies que cadascu acaba paint d'una forma diferent.
Poc esperavem trobar avui noticies, més aviat pensaba que estariem com dues setmanes sense saber res de vosaltres. Des de aqui un visca per les noves tecnològies que arriben a tot arreu i ens apropa a tots una mica més.
Un Petonas i una abraçada.
Mare

 
At 03:06, Anonymous Anónimo said...

Ke pase boniks!!!!
jooooooooo.... tenia mogollón de ganes d veure kom us està anant tot i ara abans d'anar a dormir es bo llegir-vos encara ke sigui!!!
Me n'alegro molt ke estigueu bé i passant-ho de puta mare!! kina enveja feu kabroooooooooons!!!!!
komo van los pikantes, las arañas amarillas i el knvi??? passeu-s'ho de puta mare i kontinueu eskrivint! ke enkara ke a molts kilòmetres d distància esteu aki presents!! sin duda alguna......
necessitarem un kap d setmana x explikar.nos historietes i batallitas mil eh!! això es més ke deskarat!
karinyos!! kuideu-vos molt i kontinueu disfrutant kom fins ara de lo bo i de lo dolent, pero sempre kedant-vos amb lo positiu de les koses!!

UNA ABRASSADA!!!

P.D.I. La Rotter està molt bé, hivernant.... ja saps...

P.D.II. M'han fet una komanda: el Dan diu ke li pilleu alguna tela d'akestes de xki aixi mig gran i ja fareu kontes... libre elección! i si en vez del gorro feu un knvi x mi ja tb va be eeee! .... jejeje!

US ESTIMO MOOOOOOOOOOOOLT!!!!!!

1000 petons i fins la propera! ;)

Nuri

 
At 19:21, Blogger la mami said...

hola guapos,

 
At 19:31, Blogger la mami said...

Hola guapos, ya sabeis qe la vida es aquello que pasa mientras nosotros hacemos planes. La frase es mía pero hace mucho tiempo se la deje a Lenon.
Lo mejor que os puede pasar es tener que modificar planes, fijaros, seguro que así veis y vivis sitios y momentos que no teniais previsto pero que os estaban esperando.(acordaros del alquimista)
Irse a la India con todo planeado y no salirse de eso sería fatal y no va con vosotros.
Fijaos que tontada yo no esperaba tener noto
icias vuestra en dos semanas y fantastico aqui estais, no es genial!!!
La vida esta llena de sorpresas pequeños, a por ellas que son divertidas y os hacen crecer
Un super beso para los dos

 
At 20:48, Anonymous Anónimo said...

QUE TAL SEÑORES, SIENTO MUCHO NO HABER ESCRITO ANTES Y DESEARLES QUE TODO LO QUE HAGAIS OS SALGA BIEN Y ESPERO QUE ASÍ SEA ...

BUENO POR AQUI LAS COSAS NO HAN CAMBIADO MUCHO, BUENO UNA COSA SI QUE MAÑANA TENDRÉ UN AÑO MAS DE EXPERIECIA JEJEJE, PERO COMO SIEMPRE BUENA CARA AL MAL TIEMPO, QUE DUELE YA MIRAR EL 2 Y EL 3 JUNTOS EN EL MISMO PASTEL...

PUES NADA A CUIDARSE PAREJITA Y SUPONGO QUE TODO EL MUNDO OS HABRA DICHO ESTO EN ALGUN MOMENTO,PERO, ¡DAIS MUCHISIMA ENVIDIA!

BUENO AMICS NO OS MOLESTO MAS QUE SEGURO QUE TENEIS QUE LEER MUCHAS COSAS COMO ESTAS JEJE

UN BESO Y UN ABRAZO

 
At 19:00, Anonymous Anónimo said...

eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeiiiiiiiiiii!!!!
que no sabem res de vosaltres!!! volem notícies!!!!

un petonas!


alba

 

Publicar un comentario

<< Home