Són moltes coses!!...

Són moltes coses!!... (by Tam)

Canvi de plans d'última hora! El que aquest pont passat havia de ser una sortida a l'Alta Cerdanya per pujar el Carlit, va acabar derivant en una escapada a la Vall de Núria.

Dissabte de bon matí, cadascú amb el seu estat, agafàvem el tren el Roger, el Vini i jo direcció Ribes. Sort que els seients éren còmodes i vam acabar d'agafar forces pel que ens esperava!

Després d'un bon i tranquil esmorzar al "Petit bar" del poble, vam amotllar les motxilles a l'esquena i vam començar a caminar per carretera fins a Queralbs... teniem per davant 7 kms. d'asfalt! En una hora i mitja ens plantàvem a Queralbs, a la plaça de la font on es troba l'inici del camí vell a Núria. Una príncipe, canvi de sabates i començar a pujar els gairebé 900 m. de desnivell fins la Vall.

El camí que recordava... caminet de bosc entre els arbres, saltant rierols, refugis abandonats, ponts de pedra, desviacions... eh?! El camí de muntanya desviat per "millora dels serveis", i davant meu uns 150 esglaons, de diferents alçades, a superar per poder seguir el camí.

Després d'unes 3-4 hores ens fèiem la foto de grup al mirador de la Vall. L'aire fred, l'alçada, les muntanyes mig nevades, el silenci,... A mitja tarda vam plantar la tenda i l'altre mitja uns se la van passar dormint i els altres disfrutant de l'entorn que tantes vegades es troba a faltar. Una bona amanida de pasta per sopar i a descansar, que mañana más!

Diumenge al matí... tot al revés! Ni els que ja estàvem a Núria ni els que venien de Barcelona vam cumplir els horaris, així que el Puigmal l'hem deixat per una pròxima ocasió!

A 2/4 de dotze del matí arribava el cremallera amb el que venien la Tam, el Kiu, l'Imanol, la Nuri i la Marina. Vam preparar motxilles i ens vam dirigir cap al Noufonts.

La intenció era que qui s'animés pugés fins el cim, però el dia no va acompanyar gaire, així que ens vam quedar al coll i allà l'equipo es va dividir! Els més maxitos van decidir que la boira no els aturaria per coronar un pic de la carena, encara que no tingués nom! Es van enfilar muntanya amunt fins que van arribar a tocar la boira.

Les altres 4 mosqueteras vam decidir començar a anar muntanya avall, però improvitzant la baixada per un altre camí, direcció al coll d'Eina.

Una baixada plena d'anècdotes amb la neu, derrapades per tarteres, contemplacions d'isards a molt poca distància, admiració de la creació de la natura,... després de 4-5 hores, amb 15 min de diferència cada grup, ens trobàvem a la parcela 57 de la zona d'acampada. Començaven a caure quatre gotes, així que vam muntar l'altre tenda i... a dinar?! Eren les 5.30 de la tarda!!

Una tarda de relax, coneixent la història de la Vall, del Santuari, del Cremallera,... a partir d'exposicions entre el recinte de l'hotel i l'estació, partides a l'UNO, demos de malabars,... fins la nit, quan ens esperava un sopar de gala! La Tam es va currar uns macarrons que va portar fets de casa. Estaven per llepar-se els dits! Només els hi faltava aquell punt calent!!... Merci xaia!

La "festa" va durar fins tard entre xerrar, tornar a jugar a l'UNO, anades i vingudes a l'WC, partides emocionants a l'assassí,... L'endemà, els coneguts que treballaven a l'hotel, ens van dir que era la única llum que es veia a la zona d'acampada!! La que no va tardar gaire a tornar a sortir va ser la del Sol, que va donar el toc de queda, per alguns més aviat que per els altres i després... a "córrer" tots! Un bon esmorzar, recollida de tendes, preparació de motxilles i troupe cap avall que fa baixada!!

Però no sense un Lluíiiiiiiis final!!

Una baixada en què el Sol ens acompanyava però no agobiava, fotos en els punts més emblemàtics, recuperació d'aire després de pujar els 150 esglaons, un ritme ràpid però sense presses... fins al final, quan la trucada de l'Imanol ens va alertar que teniem uns 20 min. per recórrer gairebé 2 kms. sinó... adéu tren fins d'aquí 2 h!! Els que no van veure el poble de Ribes de pujada, ho van fer de baixada però a càmara ràpida!

Tot i que teniem poques esperances vam aconseguir poder tornar cap a casa tots junts! Vaia spring final! Ens mereixiem un bon dinar a les 5.45 de la tarda, així que el terra del vagó es va convertir en la nostra taula per aquell àpat, en el sofà per fer la dormida i en la taula de jocs per jugar a cartes.

Entre Granollers, Barna, Premià, Mataró i Arenys s'anava acabant aquesta ruta que no dubto que, segurament en un altre lloc, repetirem!!

Roger: m'alegro que et submergissis amb mi dins l'Univers.

Marina: ha sigut genial compartir uns dies fora de l'entorn quotidià! A la pròxima arribem al cim!

Vini: a la pròxima pugem les taronges per fer el suc de bon matí... que necessitem defenses!! Un nou repte superat! Encantadíssima d'haver compartit aquesta experiència amb tu!

Nuri: ni l'haver fet aquesta caminada, ni l'haver acampat, ni haver anat a la muntanya,... va superar l'alegria de la teva decisió d'última hora!

Kiu: Vuelve Kiu, vuelve!!... que s'hi està bé aquí també!!

Tam: ... què t'haig de dir?!... una més per apuntar!

Imanol: ahí el hombre de las nieves! estás como una cabra!! Per fi unes hores per poder xerrar tranquilament... ja tenia jo ganes de xerrar sobre dietes equilibrades i tapers d'arròs!! Me n'alegro d'haver pogut compartir uns moments que es trobaven a faltar!