Un petit tast de fotos!!

Cases flotants del barri de Belén

Nenúfars a Iquitos

Giselle i Adriano de la comunitat de San Rafael

Papallona i arbre de la selva

Així dormíem al vaixell d'Iquitos a Yurimaguas!!

L'Amazones

Posta de Sol a l'Amazones

Camí de Yurimaguas a Tarapoto

Mercat de Chachapoyas

Cascada de Gocta

Vistes del cerro de San Juan

Mercat de Caraz

Ruta de la cocha de Miramar al poble de Santa Cruz

Llac de Llanganuco

Vistes del Huascarán baixant de Llanganuco

Illes Ballestas

Reserva Nacional de Paracas

La Pampa d'Ayacucho (batalla del 9 de desembre)

Mirador d'Ayacucho

Ruines de Sondor de l'imperi dels Chankas

Fusió a la laguna Pacucha

Merci gent per felicitar-me i pensar en mi en aquest dia que m'he fet un xic més gran!!

Tam

P.D.: Papas, os casáis o no os casáis? Lo prometido es deuda!

Abrazos a la abuelilla!

Niñato, sólo te faltaba con lo vago que eres no tener clases!!Espero volver a tener noticias vuestras! Cuidaros!Sus quiere la felicidad en persona!

Y como siempre...vaya con Diós!!

08.12

Vam començar el dia visitant els diversos mercats que es troben més al centre del poble. Tot i que segueix l'estil dels que hem vist fins ara, aquests els superaven en dimensió i varietat de productes a vendre: menjar, sucs, estris per la llar, merceria, tèxtil, artesania, decoració nadalenca... tot dins el mateix recinte però separat per sectors.
Per aprofitar al màxim els atractius de la ciutat i voltants, anem a iPerú (punt d'informació). Amb un mapa de la ciutat i tot de tríptics a les mans, fem un possible plantejament de què fer cada dia.
Ja que avui és dia festiu anem a la plaça d'armes on hi ha organitzats uns espectacles per totes les edats, començant de tarda pels més menuts i acabant de nit pels adults. La pluja i el fet que el concert de música folklòrica no ens acabés de fer el pes, va fer que desviéssim la nostra atenció cap a un supermuntatge pirotècnic que ens va acabar decepcionant. Visca els correfocs!!


09.12

Aquest mateix dia de l'any 1824 Espanya és derrotada per l'exèrcit peruà. Per això avui és festa local i anem a la Pampa d'Ayacucho (monument en honor a la victòria peruana i cuna de la llibertat americana) on s'hi realitzen diferents actes: fira gastronòmica i d'artesania i escenificació de la batalla del 9 de desembre.
Per arribar allà agafem un cotxe fins un petit poble des d'on caminem una hora fins a Quinua, poble que guarda la Pampa. Passem el matí formant part d'aquests actes activament en la part gastronòmica (repetim menjant pachamanca) i d'espectadores en l'escenificació, on l'exèrcit peruà envolta l'espanyol en un moment de despiste i de manera pacífica, sense cap mena de resistència, ens deixem conduir pels militars peruans cap a la sentència de retorn cap al nostre país.
Després d'això passem per Quinua, on hi ha paradetes i concerts de música folklòrica amb poc ambient, però una oferta econòmicament irresistible fa que tornem cap Ayacucho. Descansem una estona, seguit d'una bona dutxa i acabem la tarda escrivint per donar notícies als coneguts.


10.12

Avui anem al mirador turístic de la ciutat i després a visitar els barris artesanals de Santa Anna, San José i Belén, on es dediquen al treball amb pedres, tèxtil i retaules. Però ens trobem que no són paradetes obertes al carrer, sinó tallers particulars on no només pots anar a fer el xafarder. Mitja volta i a dinar!
Després ens toca anar al banc, que després d'uns dies tancat a causa de les diferents festes, està col·lapsat. Però l'espera fa amics i una bona dona ens cedeix un número de torn (els bancs funcionen com la carnisseria perquè no saben fer cua!!) i amb menys estona de l'esperada, tenim la gestió feta!


11.12

La nit abans ja vam deixar les motxilles preparades perquè ens toca matinar, ja que el nostre destí per dos dies es troba a tres hores de camí. Després de caminar mitja horeta fins la Terminal terrestre zona sur, ens toca esperar una hora fins que s'omple la combi i marxem. Camí de pols i pedra, però amb grans vistes, que ens endinsa un cop més al Perú més rural.
Vischongo és el poble on fem nit, i només arribar, després de trobar allotjament, els nostres plans canvien. Decidim anar a una cocha, la Intiwatana, que es troba uns 45 minuts muntanya amunt. Als voltants hi té unes ruines que, per ser gringues, ens toca pagar un cop més. Ens quedem amb el paisatge, la cocha, les vaques i l'ocell rialler que són més bonics! Ben relaxades tornem cap al poble que és hora de dinar. Són les dues del migdia i dels tres restaurants que hi ha al poble només un, i insistint, aconseguim menjar.
A la tarda, l'escola del poble té preparades diverses representacions (poesia, cant i teatre) a fer a la plaça de la vila. Des de les grades de l'església recolzem aquests actes inesperats, tot i crear més espectació nosaltres entre la gent. Així doncs, tarda entretinguda fins l'hora de dormir.


12.12

El pes de les quatre mantes fa que ens quedem enganxades als llençols fins poca estona abans d'anar a Vilcashuamán i deixar les puyas (planta gegant) per una altra ocasió. De veure, n'hem vist, però de moment no a tocar de nosaltres per fer la foto de rigor.
Arribem al poble per veure unes ruines inques en bon estat però poca cosa! Un cop més vam haver de deduïr què era cada resta arqueològica. Fem 4 compres per completar el que havia de ser el dinar i tornem amb 4 hores més de trajecte fins la ciutat.
Busquem un hospedatge prop l'estació de busos, una bona dutxa d'aigua freda i a fer unes birres d'oferta per cel·lebrar els 23 anys de la Tam (no li digueu però li comencen a sortir les potes de gall!!). Abans d'acabar la nit amb un seguit d'anècdotes i sopar el suposat dinar, anem a buscar el pastís d'aniversari amb espelma imaginària!! Pensa un desig... 1... 2... 3... buffff!!! Nanit!!


13.12

Ben d'hora pugem al bus que poc a poc ens enfila al cel i després, corva rere corva, ens baixa fins els 3000m de terra ferma, Andahuaylas.
Un cop més, ruta en busca de llit, però aquest cop més anecdòtica:
- 1r hotel: només entrem per curiositat! El luxe i la paraula hotel que es veu desde fora va amb concordància amb el preu.
- 2n hostal: per fora té la pinta com els de la majoria que hem anat fins ara, el preu ideal, però... com més esglaons pugem més zulo són les habitacions. La que ens toca a nosaltres està a l'últim pis!...
- 3r hostal: habitació sense finestra i lavabo sense ventilació i amb olor a pixat!
- 4rt hostal: cartell enganxat a la recepció: "Pida su preservativo gratis". Tot i així mirem l'antro d'habitació i ens dóna l'opció d'esperar per fer un canvi a una suposadament millor!... No convenç!!
- 5è hostal: el definitiu! Bueno, bonito, barato i agradable personal amb qui compartim estones.
Volta de reconeixement del centre del poble, bon menú, xocolata calenta (Nesquik)/tè i a dormir ben planes.


14.12

El cos decideix quan aixecar-se i anem a formar part de la Feria dominical de Andahuaylas! Muntanyes de fruita i verdura, corrals sencers de pollastres i chanchos morts, tonelades de peix fresc i mercat de roba i sabates. Dinem plat autòcton al mercat, cafè/jugo i tarda de soffing amb la trilogia de Rambo (vam canviar de canal "ràpid") i Superman returns. Entre pel·li i pel·li ajudem a la currante de l'hostal a ambientar-lo per les festes de Nadal. Jingle bells, jingle bells,... llumetes que s'encenen i s'apaguen i musiqueta que la fem durar lo just per comprovar que funciona!
Sortida frustrada a les 10 de la nit per sopar quelcom, només trobem pollos a la brasa, així que desistim! S'hi ha d'anar abans!
Moltes felicitats Anna!!


15.12

Tot el moviment inexistent de gent pel carrer d'ahir a la nit es compensa amb la massificació d'avui al matí!
Agafem una combi (aquest cop arribar i marxar) que ens porta, en aproximadament una hora, al peu de les ruines de Sondor. 1,5 km de pujada per pista, acompanyades per tres peruans (un de cada generació) que ens abandonen, despedint-se amb la frase que dóna títol a aquest rotllo, a l'entrada de les ruines de l'imperi Chanka (mateixa època que els inques i amb qui es van afrontar). Sense turistes a la vista, més que nosaltres, passegem i gaudim per unes ruines amb cara i ulls (tot i que tampoc tenim explicació de què és cada estructura de pedra). La immensitat i la bellesa del terreny on va viure la cultura Chanka ens atrapa durant una llarga estona, en la que contemplem, fem fotos i deixem volar la imaginació. Camí de baixada cap a la laguna de Pacucha trobem un mirador de fusta inestable on hi pugem i disfrutem d'una altra prespectiva de la vall. Seguim camí avall, després de fer unes fotos a unes cabres que semblen mini-vaques, per vorejar el llac fins el poble on dinem un bon plat de "sudado de trucha i pejerrey" (al forn).
Amb la panxa plena ens estirem a la gespa prop del llac amb companyia de les vicunyes i dels nens arrebossant-se a les basses de fang tot fent una guerra; acte seguit es capbussen al llac!
Després que el vent ens avisi vàries vegades que no és moment ni lloc per jugar a cartes, ens retirem en busca de la combi de tornada. Amb purament companyia femenina arribem al mercat municipal, fem una ullada ràpida per comprovar que és més del mateix, i acabem el relat tot fent un cafè i uns donuts de postres (boníiiiiiiissims!!!).

Demà... ai demà!! Retrobada de germanor a Cusco!! Creiem que avui no podrem dormir dels nervis!! jajajajaja....

Les ruines arruinades!!

01 Desembre

Comencem l'últim mes de l'any amb el despertador programat ben aviat, però el nostre cos ens demana dormir! Cos estranya, però després de fer el mandrós una estona més, la Tam decideix activar-se abans que la Lu.

Així que d'hora, però no tant com el que haviem planejat, ens posem en marxa per peregrinar a la ruta de capelles del cerro de San Juan. Caminem de capelleta en capelleta fins arribar dalt de la muntanya, on trobem el petit poble de Paquián habitat per Quechuanets. Sota l'ombra d'uns eucaliptus i a la vora d'un rierol, decidim descansar un xic ben distretes amb la tranquil·litat que banya el paisatge que ens envolta. De sobte, els nens i nenes surten de l'escola, i amb el seu xivarri i varietat de colors (per la seva vestimenta) innunden la plana. Alguns encuriosits s'acosten a nosaltres mantenint distància de seguretat, però la suficient per intentar aconseguir caramels, calers o algun objecte de record. Sap greu però marxen amb les mans buides ja que l'únic que tenim per oferir és una ampolla d'aigua mig plena.

Quan els núvols grisos comencen a omplir el cel, arriba el moment de desfer el camí amb la trucha al cap, ja que és hora de dinar i la panxa ja remuga.

Arribem a baix amb la missió de trobar el restaurant "Sirenacocha". Després de voltar uns 45 minuts ho trobem i ens deleitem amb una bona trucha frita sota quatre gotes de pluja.

Un cop ben tipes decidim anar a veure les ruines arruinades pre-inques de TumshuKaiko. Quatre pedres mal posades i una galeria on ens va sortir l'esperit explorador. Per motius arquitectònics gairebé no vam avançar i la Tam s'hi va deixar el cap!

Un cop més, la tarda-vespre, es va completar amb un tè, una empanada i unes cartes. L'endemà sí o sí, a les 6 haviem d'estar en peu.

02 Desembre

Tiririn-tin-tin!! Després de sentir tres o quatre vegades el nostre amic despertador, aconseguim obrir els ulls.

El col·lectiu de professors ens espera per pujar fins la cocha (bassa) de Miramar. Un cop allà ens despedim i, per sort, durant uns minuts, podem apreciar i impressionar-nos per les grans muntanyes nevades. Quan els núvols es comencen a confondre amb la cordillera, continuem el nostre camí fins el poble de Santa Cruz.

Durant el passeig ens submergim en el món rural del Perú: vaques, burros, chanchos, galls, Quechuanets, prats verds, flors i Pampacocha.

Des del poble ens esperàven tres hores de baixada fins Caraz, interrompudes per observar l'activitat d'un grup d'escarabats piloters amb una tifa de vaca!

Després de fer un bon menú i una volta pel mercat municipal, vam anar a visitar l'home que ens va informar què fer per la zona, en Beto. Ens havia demanat la nostra opinió sobre aquesta nova ruta i, amb un tè calent entre les mans, parlant d'un tema i d'un altre, gairebé acabem fent una truita de papes per sopar! Però com que és tard, decidim deixar-ho pel dinar del dia següent.

Acabem el dia coneixent la tràgica història d'una famosa cantant folklòrica del Perú, anomenada la muñequita Sally, mentre engollim una hamburguesa Mcperú (hamburguesa extra plana, fulla d'enciam, rodanxa de tomàquet, papes fregides i suplement de formatge).

03 Desembre

Avui anem al mercat que és dia de vendre flors (4 contades) i comprar els ingredients per fer la truita de papes i el pà amb tomàquet! Uéeeeee!! variarem de l'arròs!!

Després d'abandonar l'hostal "La suiza peruana", anem a casa la família a fer de cuineres. A mesura que s'acostava l'hora de dinar, l'espectació per com quedarien les truites creixia! Hi ha un moment crític en què ens n'adonem que no hem escollit la paella idònia, la primera truita s'enganxa... per uns moments!! Arriba la mestressa de la casa que ens salva fent un canvi de paella! Després que la segona sortís a la perfecció, és hora de dinar:

- Sopa de morrón (cus-cus) amb verdures

- Truita amb i sense ceba

- Pà torrat amb tomàquet

- Amanida

- Chicha morada (refresc ensucrat de blat de moro morat)

Devorem durant una llarga estona!

Per arrodonir la nostra visita, plasmem a la paret del local, la nostra gratitud pels moments viscuts.

És hora d'anar a buscar una combi cap al poble del costat, però no n'hi ha ni una! Trobem un auto, pel mateix preu, que compartim amb un català resident a Yungai.

Seguint les recomenacions d'en Beto decidim allotjar-nos al Gledel, lloc humil portat per una dona amb un caràcter graciós i adorable que volia que, com tots els seus hospedats, ens sentíssim com a casa! Amb les motxilles a l'habitació, anem a descobrir el poble i acabem mirant "Adivina quién" mentre fem un tè. A les 10 ja dormim!

04 Desembre

El nostre dia comença amb el Sol i un esmorzar al mercat a base de sandwich de queso i cafè amb llet/tè. Tot servit per una altra eminència de la felicitat innata, recolzada per la seva neboda com a recadera i supervisora.

Comencem el dia amb bon peu, i per la meitat de preu, pugem fins la laguna Llanganuco.

Després d'olorar durant una bona estona la neu de les muntanyes de més de 6000 metres (alps de la Heidi), anem a buscar el camí que ens portarà fins la zona de picnic del primer llac.

Pel camí a la vora dels llacs, ens vam creuar amb gansos andinos, ànecs, vaques i una espècie de falcons.

A la zona de picnic hi vam trobar un altre tipus de fauna: dos grups d'estudiants i una llama a la que li vam fer una foto d'estrangis, sinó s'havia de pagar!!

Després de trobar el lloc per relaxar-nos a la vora del Llanganuco i demanar-nos la foto de record corresponent amb les gringues, arriba l'hora d'esperar la combi de baixada. Però entre glop d'aigua i entrepà de tomàquet, ens ofereixen pujar al bus i retornar a l'adolescència fins Yungai.

A mig camí de baixada fem la parada per poder observar, amb tota la seva immensitat, els nevats de Huandoy i Huascarán. Entre foto i foto la guia del grup ens regala diverses llegendes.

Les llegendes diuen:

- "Hi havia una vegada... una princesa anomenada Huandoy, que el seu pare la volia casar amb un general de l'exèrcit. Però ella es va enamorar d'un noi anomenat Huascarán. El pare, al assebentar-se, els va voler castigar amb la mort, però a causa de la seva bellesa no se li acudia la manera més adient. Així doncs va buscar dues muntanyes que es miréssin, els va lligar cadascú en un pal als respectius cims i els va condemnar a morir de fred i gana. El rei Sol, per la bellesa que desprenien, va tenir pietat d'ells i els va convertir a cada un en el que ara són els nevats de Huandoy i Huascarán".

- "Hi havia una vegada... una parella que vivia feliçment a la muntanya fins que un dia l'estimat va haver de marxar. Pel camí de la seva marxa, es va trobar una bruixa que el va enganyar fent-li prendre un beuratge que va fer que s'enamorés d'ella. El noi mai més va tornar i la seva estimada va plorar, plorar i plorar mentre l'esperava. A causa d'aquesta cascada de llàgrimes es va formar, al peu de la muntanya, el llac Alpamayo".

Un cop a Yungai ens proposen compartir el dinar abans que cadascú seguim el nostre camí.

Abans de fer motxilles anem a fer els postres i a les nou ens enfilem al bus més luxós fins aquell dia. Tot i així, ens vam quedar sense disfrutar de la peli perquè la tele es va espatllar! Ens esperen unes hores fins a Lima!...

05 Desembre

Cap a les 6 del matí arribem a la capital i, tal i com voliem, en mitja hora ja som dalt d'un altre bus direcció Pisco. Després de 4 hores més distretes amb "La tormenta perfecta" i "Titanic", arribem a l'encreuament de carreteres on agafarem un auto cap a Paracas (tempesta de sorra). És un poble que, com Pisco, s'està reconstruint a causa del terratrèmol de fa poc més d'un any.

Els atractius que s'hi troben la fan una zona totalment turística.

Omplim la resta de dia contractant els tours (única manera de fer-ho) i tastant el famós ceviche (plat fet amb peix crú i amasserat amb llimona) al mini passeig marítim.

De postres un passeig per les paradetes dels artesans i un gelat per tapar un xic la calor.

Després d'un mes gaudim de la primera dutxa d'aigua calenta! Visca!

Mandregem una estona i sortim cap a la platja a cel·lebrar en família l'aniversari d'un artesà que no va aparèixer.

06 Desembre

Avui és el dia guiri per excel·lència!!

El tour per les Illes Ballestas comença a les 8 del matí enfinlant-nos a un ràpid que ens porta a contemplar "El candelabro" (figura excavada a la terra d'uns 200m de llarg i la meitat d'amplada) d'aproximadament del segle XVII sense saber-ne la seva exacta procedència ni finalitat (potser està fet per atraure turistes?!!).

La següent parada és a les illes on observem tot tipus de fauna: gaviota gris, zarcillo rayador negro, chorlo ártico, pelícano peruano, pingüino de Humboldt i leones de mar chusco.

Va ser un no parar de fer fotos i, tot i la gran quantitat d'aus, cap se'ns va cagar al cap!!

Acabat aquest primer tour, tenim una estoneta per descansar i despedir-nos dels artesans.

A les 11, entre diferents turistes, omplim un bus que ens condueix fins la Reserva Nacional de Paracas, on observem fòssils en un petit museu i una formació geològica anomenada la Catedral, després de travessar el desert per un camí de sal. Però la ruta no acaba pas aquí! Pugem un petit turó des d'on podem apreciar la bahía nord i sud del parc. Més fotos de rigor i a dinar a Llagunillas, una gran cala pesquera habitada per tres restaurants turístics.

Com nosaltres ja portem el nostre dinar (sandwich de formatge i intent de pernil dolç), abans fem una capbussada a l'oceà Pacífic. Cop de fred al primer moment però després no voliem sortir!!

Acabem la visita a la única platja vermella del Perú, on baixem per tocar la sorra i després, quan ja hi ha la meitat del grup seguint la nostra curiositat, el guia ens informa que està prohibit! Se mira pero no se toca!

Aquí acabem la visita, tornem a Paracas a recollir motxilles per dirigir-nos a Pisco on agafem una combi cap a San Clemente per enllaçar amb el bus que ens portarà a Ayacucho.

Tot i la propaganda que ens havien fet de la companyia, ha sigut el pitjor bus que hem trobat i gairebé ens deixa tirades a 4750m!!

La llàstima d'aquest recorregut ha sigut no tenir l'opció de fer-lo de dia, ja que les vistes prometien!

07 Desembre

Només arribar hem buscat hostal i hem descansat tot el que no ho hem fet aquesta nit! Ara tenim per endavant uns dies per conèixer aquest poble que, tot i ser dels més grans, també és dels més bonics coneguts fins ara!

Continuarà...

Trabusbuslandia!

25 Novembre

Ens llevem ben aviat perqué a les 7 tenim bitllets per anar cap a Pedro Ruiz. El viatge al bus va durar unes 8 hores, pero va ser entretingut!!... una peli darrera una altra, ara... totes dolentes!! Almenys Gigoló en perua ens va fer riure una estona!

Al arribar a Pedro Ruiz tenim una hora i mitja abans no sortis la combi (furgo de 15 places) per anar cap a Chachapoyas, aixi que vam aprofitar per anar a prendre algu amb els japos!

A les 17.30 ens embarcavem amb la companyia del circ Azteca a dos hores mes de cami fins el desti. Un viatge divertit coneixent grups de musica autoctons i aprenent de la moguda vida del circ.

Alla on ens deixa la combi hi ha un hospedaje just davant, be de preu pero amb olor a humitat.

Un cop instalades nosaltres i els japos Kaori i Kon, anem a investigar que podem fer per la zona i com. L'agencia on ens anem a informar la porta un home ben extrovertit, el que ens acaba de convencer perque anem a visitar la tercera catarata mes alta del mon, Gocta.

El nom li ve perque a la zona hi podem trobar molts micos (choro de la cola amarilla) que quan es senten invadits criden "Goct, goct"!! Una altra curiositat es que va ser descoberta fa escassament tres anys per un alemany, ja que a causa d'una llegenda els habitants de Cocachimba no gosaven arribar-hi.

26 Novembre

Ens llevem ben d'hora per variar, i a les 7.30 ens trobem amb una parella de gringos molt simpatics i el guia de l'agencia, el que ens portara fins Cocachimba.

A l'entrada del poble on hi ha el local per inscriure't i pagar l'acces, vam coincidir amb un grup d'estudiants que venien a fer el mateix que nosaltres.

Despres de les formalitats coneixem en Wilson, el guia que ens acompanyara tot el cami i ens explicara les diferents curiositats de flora, agricultura i fauna de la zona (tambe d'on surten les pinyes!!).

Tres hores de cami fins el peu de la segona cascada (casi 600m). Impressionant! T'encantaves mirant com queia l'aigua, feia vent i un xic de fred.

A punt d'agafar el cami de tornada els estudiants ens avancen i pregunten: os podemos tomar una foto?!! El profe inclos!! Que que?!! Ui, no!! Es que el vestit de mono de fira esta a l'hostal, ens sap greu!!

El cami de tornada es fa la meitat que el d'anada i arribem amb forsa gana. Un cop mes sopa, arros, pollo, llenties i Inka kola sense gas (gust a piruleta). Tot molt bo!!

Despres de dinar anem a veure l'orquidiari del poble (Claraaaaaa!! com estan les meves orquidees??!!), totes sense flor per l'epoca.

Agafem altre cop l'auto i cami amunt cap a Chachapoyas tot escoltant una mica de musica espanyola.

27 Novembre

Tornem a llevar-nos aviat perque la intencio del dia es anar al poble pre-inca de Levanto.

Ens havien fet referencia de dos camins, aixi que per no fer i desfer el mateix, decidim anar per un i tornar per l'altre. Pero segons les indicacions i el cami no marcat, ens desviem!! El poble encara el busquem, pero les 3 hores i pico d'excursio ens van brindar unes magnifiques vistes de la zona.

Tornem a l'hostal on suposadament ens esperava una bona dutxa d'aigua calenta. Per aixo ens fan pagar un plus... pero ni aixi l'aigua surt calenta! La Tam s'esta mitja hora esperant... pero no arriba!! La decisio final es: devuelveme la plata que nos hacemos las valientes!!

Ja que no tenim bona dutxa ens permetem un bon sopar en un vegetaria: truita de verdures amb arros i saltat de verdures amb arros d'acompanyament! Encara que no vulguis arros... tindras arros!!

28 Novembre

Decidim llevar-nos quan el cos digui i anar a fer el turista pel mercat del poble on, amb mes ordre que al de Belen, mes higiene i menys pudor, s'hi barregen productes, colors i serveis.

Comprem quatre coses pel viatge que ens espera aquella tarda.

Despres anem a fer motxilles i a dinar.

A les 5 de la tarda surt el bus que ens portara fins a Chimbote, poble de costa que tot fa olor a peix.

En aquest viatge, entre peli i peli, coneixem una parella de catalans que canvien d'opinio sobre el seu desti per venir amb nosaltres cap a Caraz.

29 Novembre

Arribem al poble pudent a les 10 del mati. Per sort nomes haurem d'esperar un parell d'hores per tornar a pujar a un bus que ens portara de nou a les muntanyes.

Viatge de 6 hores recorrent l'impressionant Cañon del Pato (encara no sabem perque es diu aixi, en tot el cami no vam veure cap anec!!), desertic pero no deshabitat i envoltat d'altissimes muntanyes.

Finalment el traqueteo s'acaba amb l'inici de la tempesta, pero aixo no ens impedeix trobar l'hostal mes barat i tambe el mes bonic. Tenim bon ull!!

Ens anem a informar de totes les rutes possibles dels voltants a un centre d'expedicions, on ens atenen molt amablement.

Aqui hi passarem uns quants dies donades les possibilitats i l'ambient. Volem veure de prop la Cordillera blanca!!

30 Novembre

Avui!! Dormim fins que el cos digui prou! Entre el de la Lu i el de la Tam hi ha 4 hores de diferencia!!

Pero aixo no impedeix disfrutar del diumenge festiu de la localitat: mercat, fira gastronomica, cercavila i futbol.

Quin bon dinar!: Pachamanca, que consisteix amb carn rostida embolicada amb fulles de Tamal, papes, moniato, choclo (blat de moro) i aji extra picant.

Despres de la comilona hi ha intencions d'anar a veure unes catarates relativament properes, pero la pluja ens fa enrera.

Aixi doncs acabem fent un te i escribint aixo que ara esteu llegint!!

Felicitats Noe!!!! Disfruta de los 20 años k solo son una vez! Han dolido????

Altre cop moltes felicitats Eli!! En hora espanyola en aquests moments fa poc has entrat al teu dia!!!

Familia Gomez-Podadera: barriga curada y con mucha hambre!! En las montañas la comida es mas rica!! Un besazo, sus kiero family!!!!

Cuideu-vos tots!! Nosaltres ja ho fem!!

Pd: Qui vulgui postal que envii la direccio o l'escrigui aqui com a comentari, que no les tenim totes!!! merciiii!!!!